L'Ajuntament de Manresa ha publicat una nova edició de l'estudi Estructura Empresarial del Bages 2025, que analitza el comportament econòmic de 3.042 empreses de la comarca a partir dels comptes anuals de l'exercici 2023. El document constata una facturació conjunta de 8.641 milions d'euros, amb un clar predomini del sector industrial, i una ocupació total de 37.278 treballadors, consolidant la tendència de creixement del teixit productiu bagenc.
Una radiografia completa del teixit productiu
L'estudi, elaborat a partir de les dades del Registre Mercantil, ofereix una anàlisi detallada de les societats mercantils del Bages, integrades per 2.799 societats limitades i 243 societats anònimes. En conjunt, aquestes empreses concentren un volum de negoci molt rellevant per a l'economia comarcal i evidencien la fortalesa d'un territori amb una base industrial sòlida i diversificada.
La indústria continua sent el motor principal de l'activitat econòmica, amb el 50,4% de la facturació total. Els serveis representen el 33,3%, mentre que la construcció aporta el 7,7% i el sector primari el 8,5%. Aquestes dades confirmen el pes estructural de la indústria al Bages, alhora que posen de manifest la importància creixent dels serveis en l'economia local.
Sectors clau i grans empreses
Pel que fa a la distribució sectorial, els productes alimentaris i begudes encapçalen la facturació comarcal amb un 12,0% del total, seguits molt de prop pel sector de vehicles de motor i altres materials de transport, amb un 11,6%. A continuació se situen les indústries extractives, que representen el 7,1% de la facturació, les altres indústries manufactureres (5,4%) i els productes metàl·lics, excepte maquinària, amb un 4,4%.
L'estudi també inclou el rànquing de les 250 empreses amb més volum de negoci del Bages. En les primeres posicions hi figuren Iberpotash, amb una facturació de 607,7 milions d'euros; Denso Barcelona, amb 351,5 milions, i Joyería Tous, amb 336,1 milions d'euros. Aquestes companyies exemplifiquen la capacitat del teixit empresarial bagenc per competir en mercats nacionals i internacionals.
Manresa, motor econòmic comarcal
En l'anàlisi territorial, Manresa consolida el seu lideratge com a principal pol econòmic de la comarca. La capital del Bages concentra 1.379 empreses, que generen una facturació de 2.650 milions d'euros i ocupen 16.149 treballadors. Aquestes xifres representen el 30,7% de la facturació total i el 43,3% de l'ocupació del conjunt del Bages.
Per darrere de Manresa se situen Sant Fruitós de Bages, amb 1.558 milions d'euros de facturació, i Súria, amb 673 milions. L'estudi posa també el focus en la facturació per càpita, un indicador que reflecteix la intensitat econòmica del territori. En aquest apartat, Gaià torna a liderar el rànquing amb 204.340 euros per habitant, seguida de Sant Fruitós de Bages (168.857 euros/habitant) i Avinyó (167.957 euros/habitant).
Perspectives de creixement
Una de les novetats destacades de la publicació és la incorporació d'una estimació de la facturació corresponent a l'any 2024. Segons aquesta projecció, el volum de negoci del teixit empresarial del Bages se situaria en 9.173 milions d'euros, una xifra que reforça la idea d'un creixement sostingut de l'economia comarcal en els darrers anys.
L'estudi Estructura Empresarial del Bages es va elaborar per primera vegada l'any 2007 i s'ha publicat anualment des d'aleshores, amb l'única excepció de l'any 2017. Dirigit per Mon Culleré, responsable del Servei d'Estudis de l'Ajuntament de Manresa, el document es pot consultar i descarregar en format digital al web municipal.
Una eina al servei del territori
La publicació s'adreça al teixit empresarial, als agents econòmics, als centres de recerca, a les institucions i a la ciutadania interessada en conèixer la realitat econòmica del Bages. El govern municipal anima empreses, emprenedors i entitats a utilitzar aquestes dades com a eina per orientar projectes, inversions i estratègies de desenvolupament econòmic, amb l'objectiu de reforçar el paper de Manresa com a capital de serveis i coneixement del conjunt de la comarca.
