Ara Moià, vinculat a ERC i que governa l'Ajuntament amb majoria absoluta, ha fet públic un comunicat contundent en què rebutja les acusacions rebudes els darrers mesos sobre la regularització del polígon del Prat i denuncia una campanya sostinguda de "desinformació i judicialització de la discrepància". El partit del govern local defensa que no hi ha hagut cap proposta amb el vistiplau de la Generalitat fins ara, subratlla que la fiscalia ha desestimat la denúncia per prevaricació urbanística contra l'alcalde i sosté que l'ampliació del polígon és l'única via jurídicament sòlida per regularitzar-lo definitivament, tot assumint la consulta popular com "un toc d'atenció" sobre la necessitat de millorar la comunicació amb la ciutadania.

Un comunicat per respondre a "acusacions greus"

Ara Moià ha fet pública una resposta extensa després de, segons exposa, rebre "greus acusacions" per diversos canals en relació amb la regularització del polígon industrial del Prat i l'antic escorxador. El partit assegura que s'ha vist obligat a posicionar-se per desmentir el que considera una campanya constant de "mentides, desinformació i populisme" que s'arrossega des de fa dos anys, impulsada per diferents col·lectius i formacions, tot i que amb "les mateixes maneres i les mateixes persones".

En aquest sentit, el comunicat denuncia que s'han traspassat "línies vermelles fonamentals en un estat democràtic" i lamenta que la discrepància política s'hagi traduït en una estratègia basada en la manipulació de la informació i la generació de sospites. El govern local afirma que sempre s'ha mostrat obert al diàleg i a revisar alternatives, però retreu que no hagi rebut propostes viables sinó, únicament, una oposició basada en la confrontació.

Cap proposta validada per la Generalitat

Un dels punts centrals del comunicat és la "negació rotunda" que hagi existit fins ara cap proposta de regularització del polígon del Prat que comptés amb el vistiplau, "ni formal ni informal", de la Generalitat. Ara Moià rebutja així un dels arguments recurrents dels grups crítics amb el projecte i insisteix que qualsevol solució ha d'encaixar plenament en el marc legal i urbanístic vigent.

El govern municipal admet que pot estar equivocat en el plantejament defensat fins ara, però recorda que aquest s'ha elaborat amb l'assessorament de diversos equips tècnics i secretaris municipals. En aquest context, reitera que, si apareix una alternativa realment viable, serà estudiada i valorada, sempre amb l'objectiu de defensar els interessos de Moià i de la seva ciutadania.

La fiscalia arxiva la denúncia contra l'alcalde

Ara Moià posa un èmfasi especial en la resolució de la fiscalia de medi ambient i urbanisme, que ha desestimat la denúncia presentada contra l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, per un presumpte delicte de prevaricació urbanística i per l'incompliment de la sentència de 1999 sobre el tancament de l'escorxador. El govern explica que va tenir coneixement d'aquesta decisió el passat 19 de gener a través de les xarxes socials, arran d'una publicació del col·lectiu Per un Moià Viu.

Segons el comunicat, la fiscalia conclou que l'Ajuntament ha actuat "escrupolosament dins la legalitat" en tot l'afer de la regularització del polígon del Prat i l'escorxador, i que no ha comès cap il·legalitat ni ha desatès els requeriments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Per al govern municipal, resulta "xocant" que aquesta resolució s'hagi fet pública després d'una intensa campanya i d'una consulta promoguda per entitats i formacions polítiques contràries al projecte.

Tot i aquesta decisió judicial, Ara Moià denuncia que els grups opositors han continuat actuant "com si la realitat no anés amb ells", alimentant, segons diu, relats de conspiració i conxorxes inexistents.

La cronologia del conflicte urbanístic

Per reforçar la seva posició, el comunicat inclou una cronologia detallada dels intents de regularització del polígon del Prat durant els darrers anys. El primer antecedent es remunta al 2018, quan es va presentar una proposta als propietaris dels polígons del Pla Romaní i del Prat que no va prosperar. Aquella iniciativa, segons el govern, només regularitzava l'àmbit existent, no preveia cap ampliació i presentava febleses jurídiques importants, a més de requerir la unanimitat dels propietaris, que no es va aconseguir.

El 2020, l'antic propietari de l'escorxador va plantejar una nova proposta que ampliava mínimament el polígon i que tenia com a objectiu principal aportar els metres quadrats necessaris de zones verdes i equipaments. Aquesta opció, però, va ser desestimada per la Generalitat en una reunió prèvia a Urbanisme, ja que afectava terrenys amb protecció paisatgística i agrària.

Durant els anys següents, fins a quatre equips tècnics diferents han treballat per trobar una solució al conflicte urbanístic. Paral·lelament, han passat cinc secretaris municipals per l'Ajuntament, tots els quals han arribat a la mateixa conclusió: només una ampliació del polígon permetria regularitzar-lo definitivament i amb totes les garanties legals.

Transparència i retrets per la filtració d'informació

Ara Moià reivindica la transparència com a eix central de la seva manera de governar i recorda que els regidors de l'oposició participen a la Junta de Govern de l'Ajuntament, una pràctica que qualifica d'inaudita en el context de l'Estat. Aquesta voluntat d'obertura també s'hauria traduït en trobades prèvies amb entitats per presentar projectes com la planta de biogàs, abans fins i tot de les eleccions municipals.

El govern, però, denuncia que una primera proposta elaborada per l'empresa Masia Tero es va escampar pel poble sense consentiment, vulnerant, segons afirma, el principi de confiança i responsabilitat que hauria de regir l'actuació dels càrrecs electes.

La consulta popular, un toc d'atenció

El comunicat també es refereix a la consulta popular celebrada l'11 de gener, que el govern municipal defineix com un exercici de participació que valora, tot i no haver-se sentit cridat a formar-ne part. Ara Moià considera que la consulta va estar esbiaixada i que la comissió organitzadora va menystenir l'equip de govern amb una actitud que qualifica d'intolerant.

Malgrat tot, el govern admet que la participació i el resultat de la consulta són un toc d'atenció que assumeix. En aquest sentit, reconeix la necessitat de millorar els canals de comunicació perquè la informació veraç arribi a tota la ciutadania i pugui contrarestar les campanyes que considera populistes.

Defensa del teixit econòmic i social

Ara Moià conclou el comunicat alertant que no es poden tractar "de manera frívola" qüestions cabdals per al municipi, com el futur de les empreses, les persones treballadores i la ciutadania a l'atur. El govern local defensa que el debat sobre el polígon del Prat ha de situar-se en aquest marc i no, segons afirma, des d'una "posició de privilegi" allunyada de la realitat quotidiana de Moià.

Amb aquest posicionament, el partit de govern tanca files entorn de la seva actuació i reafirma que l'objectiu final de totes les decisions preses és garantir el desenvolupament econòmic i social del municipi dins del respecte a la legalitat i als drets democràtics.