Docents i personal educatiu de les escoles i instituts del Bages es van concentrar dimecres a Manresa per denunciar el "deteriorament de l'educació pública" i exigir millores urgents en les condicions laborals, els recursos als centres i l'atenció a l'alumnat. La marxa va començar davant la seu dels Serveis Territorials d'Educació, a la carretera de Vic, i va acabar a la plaça Neus Català.

Una concentració per fer visible el malestar del sector educatiu

Docents i personal educatiu de diferents centres del Bages es van concentrar a Manresa aquest dimecres en una acció de protesta per fer visible el malestar creixent dins del sistema educatiu públic. Mestres, professors i professionals no docents van respondre a la convocatòria amb l'objectiu de denunciar una situació que consideren insostenible i reclamar canvis estructurals que permetin garantir una educació pública de qualitat.

La mobilització va aplegar més de dos-cents treballadors de diferents etapes educatives, des de l'educació infantil fins a l'ensenyament secundari, així com personal d'atenció educativa i serveis. Tots ells van compartir un missatge comú: la manca de recursos, la sobrecàrrega de feina i la inestabilitat laboral estan afectant directament la qualitat educativa i el benestar tant del professorat com de l'alumnat.

Crítiques a la manca de recursos i a la sobrecàrrega de feina

Un dels eixos centrals de la protesta va ser la denúncia de la insuficiència de recursos humans i materials als centres educatius. Els participants van assenyalar que les plantilles són sovint insuficients per fer front a les necessitats reals de l'alumnat, especialment en contextos de major complexitat social o amb una elevada presència d'alumnes amb necessitats educatives especials.

Aquesta manca de recursos es tradueix, segons els docents, en una sobrecàrrega de feina que va molt més enllà de l'horari lectiu. Tasques burocràtiques, seguiment individualitzat de l'alumnat, coordinació amb serveis externs i adaptació constant a canvis normatius formen part del dia a dia dels professionals de l'educació, sovint sense el suport necessari. Durant la concentració, es va posar de manifest que aquesta situació genera esgotament, estrès i una sensació de desgast que impacta directament en la tasca educativa.

Ràtios elevades i atenció a la diversitat

Una altra de les reivindicacions destacades va ser la reducció de les ràtios a les aules. Els docents denuncien que el nombre d'alumnes per classe continua sent massa elevat, fet que dificulta una atenció personalitzada i limita les possibilitats de treballar amb metodologies inclusives i adaptades a la diversitat.

L'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives especials va ser un dels punts més reiterats durant la protesta. El col·lectiu docent reclama més professionals especialitzats, com ara vetlladors, educadors d'educació especial i personal de suport, per poder garantir una inclusió real i efectiva. Segons denuncien, sense aquests recursos, la inclusió acaba recaient exclusivament sobre el professorat, que no sempre disposa de la formació ni del temps necessari per donar resposta a totes les situacions.

Inestabilitat laboral i manca de reconeixement

La concentració també va servir per denunciar la precarietat i la inestabilitat laboral que afecten una part important del personal educatiu. Contractes temporals, substitucions tardanes i canvis constants de destinació són algunes de les problemàtiques que, segons els participants, dificulten la continuïtat dels projectes educatius i afecten negativament la cohesió dels equips docents.

Els manifestants van reclamar més estabilitat a les plantilles, ja que consideren que és un element clau per garantir la qualitat educativa. La rotació constant de professionals, afirmen, impedeix consolidar equips, dificulta el coneixement profund de l'alumnat i limita la capacitat dels centres per desenvolupar projectes a mitjà i llarg termini.

A més, els docents van expressar la sensació de manca de reconeixement social i institucional de la seva tasca. Durant la concentració, es va posar de manifest que l'educació és un pilar fonamental de la societat, però que sovint no es tradueix en un suport real per part de les administracions.

Reivindicacions adreçades a l'administració

Les demandes expressades durant la mobilització s'adrecen principalment al Departament d'Educació i a les administracions competents. El col·lectiu docent reclama una inversió sostinguda en educació pública que permeti millorar les infraestructures, ampliar les plantilles i garantir recursos suficients per atendre la diversitat de l'alumnat.

També es va reclamar la necessitat de recuperar espais de diàleg real amb l'administració. Els participants van denunciar que moltes de les decisions que afecten el funcionament dels centres es prenen sense comptar amb la veu dels professionals que hi treballen, fet que genera desconnexió entre les polítiques educatives i la realitat quotidiana de les aules.

L'impacte sobre l'alumnat i les famílies

Durant la concentració, els docents van insistir que les seves reivindicacions no responen només a interessos laborals, sinó que tenen un impacte directe sobre l'alumnat i les famílies. Segons van expressar, unes condicions de treball dignes són imprescindibles per poder oferir una educació de qualitat i garantir la igualtat d'oportunitats.

La manca de recursos i la sobrecàrrega del professorat, afirmen, dificulten l'acompanyament emocional i acadèmic de l'alumnat, especialment en contextos de vulnerabilitat. Per aquest motiu, els manifestants van defensar que invertir en educació pública és invertir en cohesió social, equitat i futur.

Una mobilització que s'emmarca en un context més ampli

La concentració de Manresa no és un fet aïllat, sinó que s'inscriu en un context més ampli de mobilitzacions del sector educatiu arreu del país. En les darreres setmanes, s'han produït accions similars en diferents municipis, amb l'objectiu de pressionar l'administració perquè doni resposta a les demandes del col·lectiu docent.

Els participants van advertir que, si no hi ha avenços significatius, les mobilitzacions podrien tenir continuïtat en els propers mesos. El col·lectiu docent assegura que la protesta és una eina necessària per fer sentir la seva veu i per defensar un model d'educació pública que consideren en risc.

Compromís amb l'educació pública

Malgrat el to reivindicatiu de la concentració, els docents van voler deixar clar el seu compromís amb l'educació pública i amb la seva tasca educativa. Molts participants van destacar que continuen treballant amb vocació i responsabilitat, tot i les dificultats, però que consideren imprescindible un canvi de rumb per evitar un deteriorament encara més gran del sistema.

La mobilització de dimecres va servir, doncs, per visibilitzar un malestar compartit i per reforçar la idea que l'educació pública necessita més recursos, més escolta i més compromís polític.