La Demarcació de Comarques Centrals ha registrat un increment destacat de l'edificació durant l'any 2025, segons les dades publicades pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). Amb un total de 325.425 m2 visats, la superfície representa un augment del 9,75% respecte el 2024 i constitueix la xifra més alta des de la creació de la Demarcació el 2019. Els municipis i comarques que concentren aquest creixement són especialment l'Anoia i el Berguedà, mentre que altres territoris mostren descensos moderats. L'informe analitza detalladament obra nova, rehabilitació, habitatge i usos no residencials, oferint una radiografia completa de l'activitat constructiva del territori.
Creixement global i concentració territorial
El 2025, la superfície visada a la Demarcació representa un 7,2% del total de Catalunya (4.511.786 m2). L'Anoia i el Berguedà han estat les comarques més actives, amb increments del 138% i 86,5%, respectivament, i concentrant més de la meitat de la superfície visada del territori. La resta de comarques, com Bages (-11,7%), Moianès (-11,4%) i Osona (-18,6%), han experimentat retrocessos. Pel que fa al Lluçanès, creat recentment, el 2025 és el primer any amb dades registrades, representant l'1% del total. Pel que fa a municipis, els que acumulen més superfície visada són Igualada (43.645 m2), Vic (25.336 m2), Masquefa (23.808 m2), Manlleu (22.664 m2), Sant Fruitós de Bages (20.379 m2), Manresa (18.295 m2), Sallent (15.030 m2) i Gurb (11.321 m2).
El nombre total d'expedients visats ha estat de 753, lleugerament inferior a l'any anterior (-1,2%), amb Vic i Igualada liderant amb 44 expedients i Manresa amb 36.
Obra nova: motor del creixement
L'obra nova continua impulsant l'edificació a la Demarcació, amb 225.591 m2 visats, un augment del 14,8% respecte al 2024. La Demarcació representa el 7,1% del total català en obra nova (3.192.031 m2). Osona concentra la major superfície amb 76.346 m2, especialment a Manlleu (18.306 m2) i Vic (17.948 m2), destinats a habitatge i indústria.
També destaquen l'Anoia (64.956 m2) i el Bages (62.757 m2). A Igualada i Masquefa, l'obra nova és predominantment residencial, mentre que al Bages projectes industrials ocupen gran part de la superfície visada, especialment a Sant Fruitós de Bages (19.262 m2), Sallent (14.695 m2) i Manresa (11.519 m2).
Rehabilitació: estabilitat amb marge de creixement
La rehabilitació manté una superfície similar a l'any anterior amb 94.820 m2 visats, un 7,6% del total català (1.248.924 m2). Osona (30.945 m2), Anoia (24.947 m2) i Bages (20.024 m2) lideren les dades comarcals, amb Igualada destacant per municipis (14.551 m2), seguida de Vic (6.908 m2), Manresa (6.655 m2) i Puig-reig (6.362 m2), on s'han rehabilitat cobertes industrials.
És rellevant recordar que les petites intervencions no requereixen visat, de manera que aquestes dades no reflecteixen tot el parc de rehabilitació. La implicació dels programes europeus Next Generation ha permès tramitar 127 expedients de rehabilitació d'edificis corresponents a 1.398 habitatges, dels quals 786 són a Comarques Centrals (15,3% del total català). El Programa 1 de Barris ha sumat 285 habitatges de rehabilitació a la Demarcació.
Habitatge: lleuger increment i estabilitat en promoció pública
Els habitatges nous han augmentat un 2,35% amb 958 habitatges visats, la millor xifra des del 2019. Osona és la comarca amb més habitatges visats (374), seguida de l'Anoia (260), Bages (219), Berguedà (67), Moianès (31) i Lluçanès (7). Igualada lidera els municipis amb 171 habitatges, seguida de Manlleu (93), Manresa (84), Vic (71) i Sant Fruitós de Bages (56).
Pel que fa a habitatges de protecció oficial, només es registren 102 unitats visades (10,6%) a Manresa (60), Igualada (22) i Gironella (20), ja que gran part dels projectes públics no requereixen visat obligatori. La superfície total visada d'habitatge arriba a 213.128 m2, un increment moderat del 0,7% respecte al 2024.
No habitatge: fort impuls industrial i comercial
En l'àmbit del no habitatge, la superfície visada ha experimentat un augment destacat del 34,3%, arribant als 107.283 m2. Aquest creixement reflecteix l'activitat industrial i de serveis a municipis com Manresa, Sant Fruitós de Bages i Sallent, així com la consolidació de projectes logístics i comercials a l'Anoia i el Berguedà.
Tendències i perspectives
L'informe del COAC mostra que la construcció a les Comarques Centrals experimenta un increment clarament liderat per l'obra nova, mentre que la rehabilitació i la promoció d'habitatge públic continuen tenint un pes més moderat. Aquestes dades subratllen la necessitat de fomentar programes de sensibilització i incentius per potenciar la rehabilitació sostenible, millorant eficiència energètica, confort i seguretat dels edificis existents.
Els experts del COAC assenyalen que la tendència positiva en obra nova, especialment residencial i industrial, indica un context econòmic estable i amb demanda de nova oferta, mentre que la baixa participació en rehabilitació reflecteix una oportunitat de creixement vinculada a polítiques públiques i ajuts europeus.
Conclusions
Les dades del 2025 posen de relleu el dinamisme de les comarques centrals en termes d'edificació, amb xifres rècord en superfície visada i un increment de l'obra nova, sobretot a l'Anoia i el Berguedà. La rehabilitació manté nivells estables, mentre que els habitatges de nova creació continuen augmentant de manera moderada, amb una presència encara limitada de promoció pública.
L'anàlisi territorial evidencia diferències clares entre comarques, amb Osona destacant en habitatge i obra nova, i Bages i Anoia amb projectes industrials significatius. Així mateix, l'impuls de programes europeus ha començat a afavorir la rehabilitació d'edificis existents, tot i que cal continuar treballant per consolidar una cultura de renovació i sostenibilitat en l'edificació.
