El grau en Dret que impartirà a partir del curs vinent UManresa estarà fortament orientat a les necessitats del teixit econòmic i social de la Catalunya Central. Així es va posar de manifest divendres durant la jornada Les professions del Dret, que va reunir un centenar llarg de persones a l'edifici FUB2 i que va evidenciar l'interès que ha despertat aquesta nova titulació universitària al territori.
Una carrera pensada per al territori
Un dels autors del pla d'estudis del nou grau, Albert Toledo, va explicar que la titulació s'ha dissenyat amb la voluntat d'adaptar-se a la realitat social i econòmica de la Catalunya Central. Toledo va ser un dels ponents de la jornada, coorganitzada per la universitat i el Col·legi d'Advocats de Manresa.
Segons va explicar, la nova carrera vol combinar una formació sòlida en dret amb una mirada pràctica i vinculada al territori. En aquest sentit, va definir els estudis com una formació "artesanal, però moderna en l'execució", pensada per formar professionals jurídics preparats per respondre a les necessitats d'una societat global i avançada.
La jornada va omplir la sala d'actes de l'edifici FUB2 amb un centenar llarg d'assistents, una participació que, segons els organitzadors, demostra l'interès que desperta la incorporació d'aquests estudis universitaris a la ciutat.
Metodologia pràctica, català i digitalització
El degà de la Facultat de Ciències Socials de Manresa, Marc Bernadich, va explicar alguns dels trets distintius que tindrà el grau en Dret d'UManresa. Un dels elements centrals serà la metodologia docent, inspirada en el model que ja s'aplica al grau d'Administració i Direcció d'Empreses (ADE). Aquest model aposta per combinar teoria i pràctica a través d'activitats com debats, resolució de casos reals o la relació directa amb empreses i professionals del territori.
Segons Bernadich, aquest plantejament formatiu vol garantir que els estudiants no només adquireixin coneixements tècnics, sinó també capacitat crítica, sentit comú i uns valors sòlids. "És una formació que vetlla tant per la praxi com pel foment del sentit crític i els valors", va explicar.
Un altre element distintiu del grau serà l'aposta per la llengua catalana. La universitat vol contribuir així a reforçar l'ús del català en l'àmbit de la justícia i en les professions vinculades al dret. A més, el programa formatiu incorporarà una atenció especial a la digitalització i a l'impacte de la intel·ligència artificial en el sector jurídic, una transformació que està canviant progressivament la manera de treballar dels professionals del dret.
Formar juristes amb capacitat comunicativa
El degà també va remarcar la importància de formar professionals del dret amb bones habilitats comunicatives. Segons va explicar, un jurista ha de saber argumentar, explicar i defensar posicions amb claredat, una competència que es treballarà amb metodologies com els debats o les simulacions.
Bernadich va aprofitar la seva intervenció per agrair la col·laboració entre els diferents centres de la universitat que impartiran el grau a partir del curs vinent: la Facultat d'Empresa i Comunicació del campus de Vic i el centre adscrit ESERP Business School, que actualment ja imparteix aquests estudis.
En aquest sentit, va destacar la "generositat" d'aquest centre per compartir el pla d'estudis amb les facultats de Manresa i de Vic.
Una nova titulació que reforça el projecte universitari
La jornada també va comptar amb la participació del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, i del president de la Fundació Universitària del Bages i alcalde de Manresa, Marc Aloy.
Baños va posar en valor la incorporació dels estudis de dret a la universitat i va destacar que es tracta "dels darrers grans estudis que faltaven" dins l'oferta acadèmica de la institució.
Per la seva banda, Aloy va subratllar que la nova titulació contribuirà a prestigiar la universitat i a reforçar l'oferta formativa del territori. Segons va explicar, disposar de més estudis universitaris és clau per retenir talent jove i també per atraure estudiants d'altres comarques. En aquest sentit, va advertir que quan molts joves marxen a estudiar fora, hi ha una alta probabilitat que ja no tornin. Per això va defensar la necessitat de continuar ampliant l'oferta universitària a la Catalunya Central.
Reflexió sobre els reptes de les professions jurídiques
La jornada també va servir per analitzar els principals reptes que afronten les professions vinculades al dret. El debat va ser moderat pel director del diari Regió7, Josep Lluís Micó. Entre els participants hi havia el degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, David Casellas, i la magistrada presidenta del Tribunal d'Instància de Manresa, Sílvia Mañas Vidal.
Mañas va explicar que l'administració de justícia està immersa en un procés de transformació profunda per passar d'un model basat en la documentació escrita a un sistema més digital, àgil i eficient. Aquesta evolució és necessària, segons va dir, per afrontar l'augment de casos i reduir la lentitud que sovint es percep en el funcionament de la justícia.
Entre les mesures que s'estan impulsant hi ha la informatització dels processos, la digitalització dels expedients, la implantació de mecanismes alternatius de resolució de conflictes i la creació de nous jutjats especialitzats.
Malgrat aquests avenços, la magistrada va reconèixer que encara hi ha dificultats per superar, com les avaries en els sistemes informàtics o els dubtes que plantegen determinades pràctiques, com les declaracions testimonials per via telemàtica.
El paper de la intel·ligència artificial i la defensa dels drets
Durant la seva intervenció, Mañas també va abordar el paper creixent de la intel·ligència artificial en el sector jurídic. Segons va afirmar, es tracta d'una eina "que ha arribat per quedar-se", però que cal utilitzar amb garanties. Va advertir que és imprescindible evitar que aquestes tecnologies derivin en una justícia low cost o en situacions que puguin alterar principis bàsics com la presumpció d'innocència o el dret de defensa.
Segons la magistrada, preservar aquests valors és essencial perquè la ciutadania mantingui la confiança en el sistema judicial, una justícia que va definir com a "empàtica i sensible".
Per la seva banda, David Casellas va destacar que les professions jurídiques també han d'adaptar-se als canvis socials. En aquest context, va alertar de l'augment de situacions de vulnerabilitat entre la població i de la necessitat de garantir que no es produeixin retrocessos en els drets aconseguits.
El degà del Col·legi d'Advocats també va posar en valor la importància de formar nous juristes al territori i que puguin exercir la professió utilitzant la llengua catalana.
Segons va explicar, la feina d'un advocat va molt més enllà de defensar un client als tribunals. "Un advocat no només es posa la toga", va afirmar. També és el gestor dels conflictes i ha de procurar que la seva resolució sigui el més ràpida i menys costosa possible, explorant alternatives com la mediació quan sigui necessari.
