L'atletisme del Bages ja té taula de rècords pròpia amb denominació d'origen

Un recull posa en valor el talent nascut i arrelat a la comarca davant la globalització esportiva

Publicat el 28 de desembre de 2025 a les 22:12
Actualitzat el 28 de desembre de 2025 a les 23:52

L'atletisme bagenc fa un pas endavant en el reconeixement de la seva identitat amb la creació d'una taula de rècords absoluts de la comarca del Bages. El recull, elaborat a partir d'un treball minuciós de dades, reivindica el pes del talent local i evidencia que la gran majoria de les millors marques han estat assolides per atletes nascuts o residents a la comarca.

Una resposta a la pèrdua d'identitat en l'esport

La globalització afecta tots els àmbits de la societat, i l'esport no n'és una excepció. Sovint, aquesta dinàmica deixa en un segon pla l'origen territorial dels esportistes i dilueix la identitat local en favor d'estructures més àmplies. Davant d'aquesta realitat, l'atletisme del Bages ha volgut reivindicar la seva "denominació d'origen" amb la creació d'una taula de rècords comarcals que posa nom i cognoms a les millors marques assolides al llarg dels anys.

Aquest nou recull vol situar el Bages al centre i reconèixer el paper que ha tingut la comarca com a bressol i espai de creixement de nombrosos atletes d'alt nivell, tant en categories masculines com femenines.

Els criteris de la taula de rècords

La condició indispensable per ser considerat titular d'un rècord absolut del Bages és que l'esportista tingui residència a la comarca. Tot i aquest requisit, les dades mostren una realitat encara més significativa: aproximadament el 95% dels rècords que figuren a la taula -50 en cada categoria- han estat batuts per atletes nascuts al Bages.

Aquest percentatge reforça la idea que el talent atlètic bagenc no només hi competeix, sinó que sobresurt de manera clara. La taula esdevé, així, un document viu que reflecteix dècades d'esforç, constància i passió per l'atletisme.

Tres olímpics sorgits del Bages

Al llarg de la seva història, l'atletisme bagenc ha donat tres esportistes que han arribat a participar en uns Jocs Olímpics. El primer va ser el marxador Enric Vilaplana, present als Jocs de Londres de 1948. Anys més tard, l'obstaculista navarclina Rosa Maria Morató va competir a Pequín 2008, i més recentment la maratoniana joanenca Meritxell Soler ha representat el territori als Jocs de París 2024.

Aquests tres noms simbolitzen el sostre esportiu al qual pot arribar l'atletisme de la comarca i serveixen de referent per a les noves generacions.

Un planter d'atletes d'alt nivell

Més enllà dels olímpics, el Bages ha estat i continua sent terra de grans atletes. En l'apartat masculí destaquen figures com el saltador de Sant Fruitós Jan Díaz, el fondista joanenc Josep Maria Roselló, l'ultramaratonià manresà Manel Deli, l'obstaculista santvicentí Albert Casals o el decatleta de Sant Salvador de Guardiola Albert Álvarez.

En categoria femenina, el talent també és ben present amb noms com la velocista de Balsareny Laia Solà, la migfondista navarclina Núria Tió o la manresana Emília del Hoyo, heptatleta i saltadora que en els darrers anys ha destacat especialment en les tanques curtes.

Aquests esportistes són només una mostra del nivell i la diversitat de disciplines que ha aportat l'atletisme bagenc al llarg del temps.

Un llegat obert al futur

La nova taula de rècords recull bona part d'aquest llegat i el posa a disposició del present i del futur. Tal com recorda l'esperit mateix de l'atletisme, els rècords estan fets per ser batuts. A partir d'ara, però, la comarca del Bages compta amb una referència clara, una taula de rècords amb denominació d'origen que reconeix el passat i estimula les noves fites.