Entre tant de soroll, presses i trencadissa,
mostreu-nos el camí de la serenitat;
ensenyeu-nos a contagiar-nos sense contaminar-nos
i a no oblidar que darrera l'estridència i la polseguera
s'hi amaga sempre un anhel de pau.

Ajudeu-nos a festejar els èxits i a no capficar-nos pels fracassos.
Més enllà de les proclames de competitivitat,
mostreu-nos el valor de la feina ben feta,
d'aprendre a ser fidels i sincers amb un mateix,
sense perdre'ns en la comparació amb els altres.

Ajudeu-nos a reconèixer els nostres punts forts
i també les nostres febleses,
a que sempre podrem trobar-nos persones
més o menys hàbils, més o menys destres,
però que ningú podrà mai superar-nos ni reemplaçar-nos
en ser nosaltres mateixos.

Més enllà d'estètiques, modes i frivolitats passatgeres,
doteu-nos d'enteniment per a viure el present amb plenitud
però sense caure esclaus de l'actualitat;
desenganyeu-nos sobre els mites i ídols que erigeix i enterra el temps,
i ajudeu-nos a fer emergir l'autenticitat de les profunditats del nostre ser.

Empenyeu-nos a viure intensament perquè el temps és fugisser,
però també obligueu-nos a aturar-nos de tant en tant,
puig, a voltes, les millors respostes sorgeixen del silenci.

Compartiu amb tots nosaltres el secret de l'eterna joventut,
la capacitat de renéixer i renovar-se amb cada somriure,
amb cada nova il·lusió, amb cada nova amistat,
amb cada nou petó, somni i abraçada...

Ajudeu-nos a valorar i a estimar la feina que fem,
puig és una riquesa concreta en món de vaguetats.
Il·lumineu-nos en aquest món tan enganyós,
ple d'ombres i tenebrismes,
i ajudeu-nos a reconèixer i a gaudir
de la molta gent bona i generosa que hi habita.

Ensenyeu-nos a compatir i a foragitar
qualsevol llibertat que defugi el compromís i el respecte,
car és aquesta la mare de tota crisi i autodestrucció humana.

No ens deixeu parasitar per la rutina,
i que l'estel de la il·lusió, la vitalitat i la iniciativa
ens guiï cada vespre vers un nou matí.

Ajudeu-nos a estimar i a estimar-nos.
Esmeneu l'error cartesià del "Cogito ergo sum"
pel més encertat "Amo ergo sum",
i com els animals, les plantes o els estels (que no "cogiten"),
ajudeu-nos a trobar el nostre lloc en aquest món.

Feu que hom s'adoni que, en essència, som allò que estimem:
la feina, la parella, la família, els fills, els éssers que ens envolten...
I tot i els desenganys i els somnis escapçats,
mostreu-nos com l'amor sempre torna a renéixer,
com ho fa la primavera i l'herba que trepitgem.

En aquests temps de confusió, d'impotència i d'incerteses,
ajudeu-nos a seguir sempre el dictat de la nostra consciència,
amb responsabilitat, generositat i també fermesa.
 
Malgrat les frustracions i els entrebancs,
la pèrdua d'éssers estimats i les inclemències de l'atzar,
escampeu arreu el missatge de l'esperança
i reveleu, tanmateix, que la vida és
el més bell i preuat de tots els regals que hi pugui haver.

Doneu-nos força i salut per gaudir-la i millorar-la,
i per desterrar l'engany i la cobdícia que la volen malversar.

I, per damunt de tot, manteniu sempre encesa la flama
d'aquell infantó que batega a tots els cors d'arreu del món.

Bones festes i fins ben aviat!