Comunicacions al Bages. On posem la mirada davant l'epidèmia del segle XXI?

Publicat el 24 de novembre de 2018 a les 14:31
Actualitzat el 24 de novembre de 2018 a les 14:34
Vivim en un municipi on hi passa un riu preciós, un riu que aporta vida. Des de fa un temps els responsables del municipi tenen un problema. Gairebé a diari pel riu baixen persones ferides de diversa consideració i, malauradament, algunes mortes. Són persones de diferents edats, sexe i origen. Els cossos de seguretat i emergències actuen amb gran eficiència per treure-les, atendre-les i derivar-les als serveis sanitaris de referència. Després de molt temps en aquesta situació, una persona es planteja anar mirar més amunt del riu per descobrir on és el problema i s'adona que el pont que hi ha més amunt del riu no té barana. El sol fet d'invertir en una barana hauria aturat la problemàtica del municipi.

Aquesta breu introducció ens pot servir per reflexionar sobre les comunicacions al Bages i els accidents de trànsit, o de tren, que estan succeint a les nostres vies de comunicació, principalment a la C-55, la C-58 i la C-37/C-15 juntament amb la línia de tren Manresa-Barcelona. Davant aquesta situació podem posar-hi mirades diferents i complementàries: la personal, tècnica, jurídica, econòmica, entre altres, i és la personal la més important, sens dubte. En aquest article la mirada serà salubrista.

Com en el municipi del riu, tenim unes unitats d'atenció a les emergències excel·lents. Professionalitat, immediatesa, expertesa, tracte humà, formació i coordinació són característiques a destacar. HI són i hi ha de ser, i la situació ideal seria que no haguessin d'actuar. No és només qüestió d'atendre sinó que cal mirar més amunt i fer una anàlisi de la situació i plantejar-nos el perquè està passant, quins en són els motius? És quan un es planteja el perquè, en un debat tècnic intersectorial, polític i amb la comunitat, que es poden trobar diferents respostes

Quin és el cost-oportunitat respecte les inversions públiques? Amb tres hores s'arriba a la capital de l'estat o amb cinc al centre de Paris però en necessitem moltes més per desplaçar-nos en transport públic de punta a punta de Catalunya, en cas que l'oferta ho permeti. Com cal distribuir els recursos? 

Com es distribueix l'equitat al territori? Vies de pagament, peatges a l'ombra i carreteres comarcals amb deficiències estructurals importants. Quines són les vies més utilitzades per als desplaçaments habituals en el dia a dia de les persones del Bages? Les persones ens juguem la vida al carrer, a la feina, en el nostre dia a dia al desplaçar-nos, a l'anar a treballar, al menjar, a les activitats socials... si volem una societat pensada per i amb les persones, incorporem la mirada d'equitat i justícia social en la presa de decisions.

Quines actuacions es prioritzen a la comarca i com es prioritzen? Per l'impacte, la gravetat, els recursos, l'equitat o per interessos?

Els recursos són sempre limitats però és prioritària una inversió per al manteniment i construcció d'unes vies de comunicació al Bages que garanteixin la seguretat de les persones que les utilitzen de manera que els accidents deixin de ser l'epidèmia del segle XXI.