El pacte de govern amb la dreta carca i més extrema de la tricèfala PP-Ciutadans-Vox que va desallotjar el PSOE caciquista de Susana Díaz del govern de la Junta d'Andalusia, vol dir poques coses, però molt clares. D'una banda, aquest tripartit vol aprofundir en les polítiques neoliberals a través de tots fronts possibles, blindant els privilegis dels més rics i dels seus sectors afins; assaltant i malbaratant el pressupost públic; transformant els serveis en àrees de negoci per als grans capitals; tancant serveis; privatitzant, i buidant la recaptació per la via de les exempcions fiscals. 

Aquest modus operandi no és nou. De fet, ja s'ha vist, amb anterioritat a Madrid, València, les Illes Balears o Múrcia. Es tracta d'un model amb arrels aznaristes que el que pretén és estendre's tant com sigui possible al preu social que calgui; un model que es basa en intentar congelar la lenta -però evident- crisi del règim del 78 i el seu ordre constitucional-monàrquic a costa d'encongir, sense miraments, la democràcia, i d'augmentar la desigualtat, fragmentar més la societat i repartir pals a tots aquells que no ho comparteixin (155 etern, lleis mordassa , difamació i presó als dissidents). 

Quan s'analitzen les causes que alimenten i fan possible aquesta dreta extrema -aquest neofeixisme- sovint es tendeix a culpar el poble, fent-lo responsable de tot i titllant-lo d'ignorant. Tanmateix, aquesta és una explicació capciosa i classista que defuig cercar les causes veritables d'aquest nou feixisme per a ocultar les pròpies incapacitats. 

El feixisme no és el resultat d'una rentada de cervell de les masses per part d'unes minories perverses. O, si més no, no només és això. Si permetem que inoculin el seu virus i que intentin convèncer la ciutadania amb idees i mentides barates fàcils de comprar si no s'analitza què s'hi amaga al darrere, estem perduts. El feixisme és la manifestació d'una crisi estructural del sistema econòmic capitalista i de la incapacitat de la socialdemocràcia i les forces progressistes de defensar els drets i els interessos de la majoria treballadora. 

Les pròximes cites electorals de maig poden marcar un gir gens desitjable; un gir que no té una resposta clara, tal com s'ha pogut veure als EUA o al Brasil, on l'extrema dreta també està en auge. Pel que fa a Europa, la crisi de la socialdemocràcia ha vingut determinada per la desconnexió de les organitzacions polítiques progressistes de la realitat laboral i social de la classe treballadora assalariada; una classe social que ha estat víctima d'una vertiginosa pèrdua de drets, de serveis públics i de poder adquisitiu en les tres darreres dècades. 

A l'estat espanyol aquest panorama no només preocupa a l'esquerra, sinó també a la resta de forces que, sense ser-ho, van recolzar la moció de censura que va desallotjar Rajoy. I no n'hi ha per: vuit mesos després d'aquella moció, totes les enquestes assenyalen que el trident d'hereus d'Aznar, de franquistes reconvertits i d'amics de l'IBEX té mobilitzats tres milions de vots més que les esquerres. 

És per això que cal una unitat d'esquerres real i passar a l'ofensiva amb l'objectiu d'enderrocar la societat capitalista que permet aquests monstres. I això no ha de passar per prometre reformes futures i almoines, sinó que s'ha de fer amb propostes estretament connectades a la realitat material de les persones, que continguin solucions concretes i efectives a les necessitats reals de la gent. Necessitem, més que mai, moviments socials units i una esquerra combativa que abandoni retòriques morals i que s'impregni d'un veritable compromís ètic; una esquerra que prediqui amb l'exemple humil i l'acció; una esquerra que sigui l'avantguarda de la solidaritat amb les persones necessitades i que estigui disposada a lluitar fins al final, en defensa dels mes dèbils i sense perdre la humanitat.

Hem de tenir clar que no es pot vèncer el feixisme des del resistencialisme. Cal passar a l'ofensiva des de l'esquerra unitària, amb un discurs clar, didàctic, agressiu i, sobretot ambiciós; amb un projecte disposat a la confrontació amb els poders econòmics que l'alimenten i que defensi els interessos de la majoria treballadora sense fissures i sense excepcions. 

El que hem de fer les persones que fa temps que advertim que la riuada feixista vol llançar-se damunt nostre, és mantenir-nos ferms i restar inflexibles en la lluita d'idees. És difícil, sí, i més encara quan el que fa [l'extrema dreta] és mentir, constantment, sobre Catalunya, amb l'empara dels mitjans de comunicació al servei del capitalisme, que equiparen aquests moviments a les dretes actualment existents a Europa. Però si estem units i defensem el bé comú i la democràcia real, no passaran!