El primer pas

19 de novembre de 2011
Casualitats del calendari fan que em toqui parlar des d'aquesta tribuna d'opinió precisament avui, jornada de reflexió prèvia al 20N. Molts ja tenim clar a qui votarem, d'altres encara s'ho pensen o ni es plantegen votar. Hi ha també qui es pregunta quina necessitat tenim els catalans de triar representants a Madrid, on no se'ns hi ha perdut res. O molt, segons com es plantegi, perquè la història més aviat ens explica que Catalunya hi ha perdut, i hi perd, sistemàticament.

El futur que somiem molts catalans és el de la plena sobirania, però fins que no sigui una realitat, a Madrid necessitem representants que defensin exclusivament els interessos dels catalans. L'autonomia del cafè per a tots i les apostes federalistes no han servit de res, i Catalunya n'ha sortit perjudicada socialment, políticament i econòmicament. Potser no són les nostres eleccions, però el resultat que en surti afectarà els catalans, i molt, com ha passat fins ara.

En aquest context, el suport a l'estat català no para de créixer. Les últimes enquestes del baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió diuen que el 45,4% dels catalans votaria a favor de la independència si se celebrés un referèndum, mentre que només el 24,7% en serien contraris. Encara votarien més persones a favor del concert econòmic per a Catalunya, el 48,4% està a favor, pel 27,3% més aviat a favor i un 17,7% que el rebutja. Són dades que no sorprenen en el moment de crisi econòmica i de valors democràtics d'Espanya, sobretot davant de la previsible majoria absoluta del PP.

Aquesta voluntat popular no es podrà fer callar, i hi ha d'haver representants dels catalans a Madrid que reclamin el dret a l'autodeterminació i el concert econòmic, perquè Catalunya pugui prendre les seves pròpies decisions i recapti i gestioni els seus tributs. Independència política, sí, i també fiscal. A més, també hi ha en joc temes comarcals, com els runams salins, les inversions en infraestructures viàries i ferroviàries i el finançament municipal. No ens en sortirem a la primera, segur. Però votar per a Madrid veus que defensin tot allò que ens ha de facilitar la sortida de la crisi, l'eliminació del dèficit fiscal, la creació d'ocupació i la possibilitat d'un millor estat del benestar serà el primer pas.