El 28 d'abril és el Dia Internacional de la Salut i la Seguretat en el Treball. L'1 de maig és el Dia Internacional de la Classe Treballadora. Sempre són dues ocasions per reunir-se; per sortir al carrer; per recuperar i lluitar pels drets de la classe treballadora; per demostrar que la mobilització pot empènyer la societat cap a l'esquerra, cap a canvis reals en les polítiques socials i econòmiques, i per reivindicar que hi ha altres maneres menys desiguals de fer política laboral. 

Aquests darrers anys els salaris han baixat un 5,3% i han perdut més d'un 25% de poder adquisitiu. La precarietat i les males condicions de treball fan augmentar la sinistralitat laboral, que creix en tots els seus paràmetres (morts, accidents in itinere...). 

La classe treballadora no és aliena a la política, al contrari: si intervé en política, si pressiona, s'organitza i participa serà més fàcil que les seves exigències formin part de les propostes de les esquerres. Les reformes laborals van reduir drets a la classe treballadora i també als sindicats i van reforçar els poders dels empresaris. S'han aprovat lleis per limitar el dret de vaga i reprimir les protestes, com la Llei Mordassa. 

Es va anunciar que arribava la recuperació econòmica, però el que sembla que arribi és una recaiguda econòmica amb noves retallades imposades per la Unió Europea. La crisi capitalista i les polítiques del govern del PP mantenen a l'atur a més de 4 milions de persones, un 20% de les quals són població activa i un 45%, menors de 25 anys. 

El mes de juny tornarem a tenir eleccions. Serà una altra ocasió per derrotar el PP, els seus satèl·lits i les seves polítiques. És l'hora de sortir de la crisi. Perquè la pobresa ens colpeja amb les seves limitacions, amenaça el futur dels nostres infants, promet arrabassar-nos la llar, la feina, la salut, l'educació i la jubilació; perquè volem deixar d'enfonsar-nos en la misèria d'una societat aturada, sense indústria, ni agricultura, ni progrés; perquè davant nostre s'esmicolen els darrers fragments d'il·lusió d'una classe mitjana que mai ha existit. 

Estic convençut que un acord entre Esquerra Unida, Podem i les confluències a Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana és una aposta pel canvi. Aquesta vegada cal posar-la en pràctica! El poble i les classes populars ho demanen. Cal prioritzar els interessos generals de la població. I és ara quan s'ha de fer, perquè ja no tenim paciència: el poble està cremat i fart d'aquest sistema imperant que alimenta un feixisme cada cop més envalentit en la seva ignorància. El poble ja no en té prou amb promeses i declaracions d'intencions; necessitem amb urgència un projecte social de futur, una proposta política de la majoria per a la majoria. Necessitem, més que mai, una alternativa. 

És l'hora d'afrontar la crua realitat: el capitalisme global està corromput des de la base i el seu únic valor és la cobdícia mesquina. És l'hora d'unir-nos, superar diferències, acordar un projecte comú i guanyar democràticament el poder legislatiu per al poble. És el moment de la responsabilitat i l'oportunitat de forçar el canvi que la classe treballadora reclama. És l'hora de ser una sola classe. Ha arribat el moment de reconèixer obertament que vivim sotmesos a una forma d'esclavitud moderna, un sistema criminal incompatible amb la democràcia i amb els drets humans.