Aquesta és la meva humil opinió davant les plesbicitàries. Si hem arribat fins aquí el partit no pot continuar unit amb posicionaments ja no plurals, sinó contraposats. La meva Carta als Reis Mags d'ICV. Us vaig votar. Més d'un cop. De fet, em considero molt proper als vostres posicionaments polítics i socials. Em sembleu un bon partit. O millor dit, una bona proposta ideològica. Vàrem salvar les costes i Pirineus d'aquesta magnífica terra. Després de la desfeta ecològica del pujolisme. Representàveu ecologia, llibertats, esquerra. Com els vostres companys italians de Sinistra, Ecologia i Libertá. 

Ara bé, a hores d'ara representeu malament el que hauria de ser una canalització interessant, modèlica, i important de la esperança (regenerativa espanyola, independentista) ni en termes senzills, d'indignació. El moviment d'indignats i força de la resta de moviments socials (sobretot els nous) us miren amb recel. No només per les equivocacions de governar (anomenat suaument com a desgast). Sinó també perquè no plantegeu cap alternativa. Viable, útil i plausible. Els teniu i tenim clars els marcs teòrics. Canvieu els plantejaments encorsetats. Canvieu el xip, sobretot. I si no us heu donat compte de que cal canviar de marc mental, de forma de fer política, de discurs; llegiu a Gramsci, però bé, com ho fa Iglesias. Pablo Iglesias, i Podemos. Sé que és difícil, allò nou atrau. No obstant, alhora també té problemes de solidesa. De fidelitat militant, electoral. Vosaltres, però no teniu aquest problema. Un altre en teniu. El del conegut politològicament com a sostre de vidre, fa temps que ho sabeu. Sou una crossa, un partit frontissa. En comptes de ser un partit amb aspiracions de governar. De guanyar com diu Ada Colau, Pablo Iglesias o ex referents d'ICV com Gemma Galdón o Carlos Jiménez Villarejo. A què canvia la idea. A què canvien les ganes de militar. De fer coses. 

Hi ha un vídeo que corre per la xarxa que ja fa mesos o anys que vaig mirar. Surt el qui serà probablement el proper líder d'Izquierda Unida, Alberto Garzón, i el secretari general de Podemos. Allà explica perfectament què ha de fer l'esquerra. O les esquerres. Deixar de repetir que ho són. I començar a ser-ho. Si un símbol (puny alçat) i una agrupació (classe treballadora), no funciona, prou d'usar-lo. No en trauran més suc. No li faran honor. I parla del populisme, tant útil com sempre. Del qual mai refusaré. Sóc procliu al seu foment. Abans de molta transició democràtica, hi hagut situacions populistes. Agregar poble, enfront de la elit. 

Fa cinc anys que es preparen. Una televisió creada de forma irregular. Certament, no es pot lluitar contra el capitalisme des de la impunitat, sense usar alguna eina o situació capitalista. Es formen en debats. Televisivament. Si, molta xarxa social, però com bé va dir Xavier Rius, director de campanyes electorals del vostre partit, la tele és la tele. I no teniu cap mitjà de comunicació proper o que no us tracti fatal. Les coses són com són. I no, cafeambllet.cat no és el mitjà. O crític.cat. 

Heu estat garantia de govern d'esquerres però en el tema nacional tot i tenir un paper fonamental, degut també a la inèrcia subsidiària, esclava, indigna del PSC enfront del PSOE i els interessos dels poders de l'Estat; heu estat ambigus. Al principi, genials. És lògic, hi havia vàries sensibilitats socials i nacionals a dintre, alguns proveniu del PSUC, altres de Nacionalistes d'Esquerra, altres del PCC. De fet, aquests últims, el Partit dels Comunistes de Catalunya, ara Comunistes de Catalunya, s'han comportat també notablement bé. Heu fet que Catalunya tingui suport de l'esquerra al món: els partits dels governs bolivarians i de centre esquerra (al Foro Sao Pablo) conjuntament amb la CUP i Esquerra Republicana, la candidata verda al Parlament europeu, Ska Keller, amb l'ajuda de l'ALLE i ERC, i que IU i Equo donéssin suport explícit (i votant al Congrès en el cas d'Izquierda Plural) al dret a decidir dels catalans. Heu fet de frontissa. Per no crear blocs, un coixí entre castellanoparlants i catalanoespanyols, contra catalanoparlants i únicament catalans. No els únics, perquè el procés s'ha dut força bé. El moviment independentista no pregunta (en termes literaris) a ningú d'on ve, què pensa o quina llengua parla, sinó quin país vol construir i com. Som un moviment obert i integrador. Com el país. País de barreges, com ens recorden des de Sumate o Sí amb Nosaltres. El millor pel país, era el referèndum. Sóc un pro DUI per pena, que és consultista. M'agrada el model. Sóc pro-referèndums, democràcia participativa, anar avançant-hi. Pel procés sobiranista era el millor. Pel vostre partit també. Tots units, com a poble, com a militants, i cadascú a votar, Sí No o Si Sí o algun No. Com a EuiA, el POR i Camats amb el SíSí, Herrera i Nuet amb SiNo i tots junts contra el neoliberalisme, Mas i la corrupció.

Però el President Mas, ens va aixecar la camissa, va arribar a un, suposo, no ho sé del cert, acord amb l'Estat per fer el nou 9N i les querelles i portem dos anys amb poques estructures d'estat i pocs passos cap a la independència nacional. Ara venen plesbicitàries i llista del President, el que ja proposava CDC a ERC aquest estiu, quan parlaven tots dos partits de consulta. I el partit (ICV) dividit. Si espereu a Podemos governant Espanya, per fer referèndum legal i acordat, és que no heu entès de què va la cosa. Són un fre pel procés. I eren una arma contra el PSOE (pinza versió Dos). D'això ja s'han donat conte ara el PP, i per això els contraataquen. Apostaria per la independència. Ja hi ha Esquerra em diran alguns, cara'm i en contra o no a favor, Podemos, PSC, Ciutadans. Un, com va dir en el debat d'ANJI Bages que muntàvem aquest any, l'alcaldable del vostre partit per Sant Joan, Albert Marañon, federalista de debò, votaria SíSi. No espereu a que se us mengi Podemos, sigueu l'esquerra sobiranista (ara independentista) moderada no crossa de CDC. Sap greu per alguns companys de viatge. Però en trobareu d'altres: socialistes crítics, ex militants de Fet Nacional. Si fóssiu un partit d'IU encara, tindríeu paper a l'Estat. Però ja us vareu independitzar orgànicament cansats del PCE, de la burocràcia espanyola. I el país què, ara és l'hora: de definir-se territorialment.