Sí, avui fa un any i és dia de recordar els estimats Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Quin mal que fa veure-us en aquestes condicions tan injustes. La vostra presó ha amplificat la causa i alhora això vol dir que la nostra solidaritat i escalf va en augment.

Ja en els anys en que l'independentisme quedava tapat per les misèries de l'autonomisme cridàvem "llibertat patriotes catalans". Ja llavors teníem presos polítics i sabíem que era part de la lluita. Els militants independentistes ens abocàvem amb cor i ànima a una causa que desafiava els pilars del sistema i com a tal i n'assumíem les conseqüències.

I un any després de la seva detenció, després d'un 1 d'octubre que giraria com un mitjó la realitat política del país, continuen segrestats al costat de casa. I cada nit en Joan els ve a veure, els diumenges de Lledoners els hem esperonat i fem tant com podem per netejar la nostra consciència de tenir la clau de les seves cel-les, i no alliberar-los

Amb els anys, aquell moviment independentista minoritari s'ha fet gran. Bona part de les masses catalanes apuntalen un projecte independentista dispers després de la derrota provocada pels nostres polítics l'octubre passat. La desfeta per l'aplicació del 155 vencent les nostres institucions ha fet més fort al nostre poble, que té més clar que mai que ja no hi ha volta de full.

Un any sense els nostres jordis i procurant que mentre els acompanyem, fem entendre a totes i tots que sense la República no seran lliures; que l'estat vol hostatges; que qualsevol negociació sobre presos polítics vol dir renunciar a propòsits polítics que van més enllà de les doloroses situacions personals de cadascun d'ells. Dels nostres presos.

Un any de merda. Podríem definir-lo així. Però que als que ens agrada pensar en positiu, la fem adob per fer més fèrtils els nostres propòsits. 

I amb tot aquest adob, caldrà arremangar-nos. Posar-nos dins del fang com deia la cançó i fixar estratègies comunes, parlar amb tothom que pugui ajudar a fer república, crear eines per un major control del territori, millorar la coordinació entre partits i entitats i sobretot, tenir presents a presos i exiliats. I tot plegat per ser prous i prou forts per fer de la independència la clau que obri tots els panys. També el que els farà arribar de nou a casa amb la seva gent.