Actualment, un dels debats més candents entre les propostes per a noves polítiques d'esquerres se situa entre la renta garantida bàsica o l'accés al treball per tothom. Sense dubte és un debat molt interessant, però per ara no és propi de les famílies més precàries. Lluny d'aquesta discussió teòrica, tenen una preocupació més gran: cobrar la PIRMI. Què és la fotuda PIRMI? Qui cobra la PIRMI?

La PIRMI és una Prestació econòmica que pretén garantir la cobertura mínima de les necessitats bàsiques de subsistència (habitatge, subministraments, alimentació) adreçada a totes aquelles persones que es trobin en situació de precarietat econòmica, i en risc d'exclusió social. Per risc d'exclusió social s'entén no tenir ingressos, no tenir xarxa de suport, tenir alguna circumstància que et dificulti la integració laboral i/o social.

És molt important situar part de la història en el "Risc d'exclusió Social" per entendre, si se'm permet l'expressió, part de la perversitat de la PIRMI.

Ens podem trobar amb una persona que estigui bé de salut i tingui xarxa familiar. Aquesta persona, tot i trobar-se en una situació econòmica de límit total, tindrà molt complicat l'accés a la PIRMI. Doncs tindrà les necessitats bàsiques de subsistència fonamentalment cobertes i cap circumstància personal que li dificulti la inserció personal o laboral. Però segurament aquesta persona, després de veure com transcorre el temps i la seva situació de precarietat s'enquista; després de veure com el seu entorn social i familiar s'esgota d'haver d'ajudar-lo sense gairebé poder fer-ho; fàcilment experimenti tristesa, frustració i desesperació. Fàcilment li costi dormir. Fàcilment se senti angoixada. Fàcilment acabi demanant ajuda al metge. Fàcilment acabi medicada. I quan estem en aquest punt, quan ja parlem d'una patologia de salut diagnosticable, - que requereix, per cert, d'una altra despesa pública (Sanitat) -, llavors tenim un escenari diferent, ja ens trobem en una situació de possible risc d'exclusió social, ja podríem arribar a ser candidats a PIRMI.

Que pervers l'estat del benestar que la socialdemocràcia més rància ens ha regalat oi?

Continuem i passem dels mecanismes d'exclusió als requisits bàsics per cobrar la PIRMI? Aquí us en cito alguns, agafeu-vos fort:

- Tenir més de 25 anys, o càrregues familiars: d'aquesta manera queda exclosa una part important de la societat, tot aquell jovent de 18 a 25 anys que amb un sistema educatiu destrossat, i en un país on cada cop és més difícil l'accés a la universitat i al treball, queda exclòs de qualsevol tipus d'ajuda econòmica.

- Residència continuada a Catalunya el darrer any: qualsevol marxa a provar sort a la meravellosa Alemanya de Merkel oi?

- Pels estrangers, tenir permís de residència, i no haver sortit del país (control exhaustiu de passaports) més de 31 dies en total en els dos darrers anys. Segurament és un dels requisits més salvatges de tots. No ha de ser gens fàcil deixar casa teva per buscar un futur millor. A part de patir el dia a dia d'una societat racista i veure barrades les portes al treball, se t'hi suma una humiliació més, si vols cobrar 420 al mes no et passi pel cap anar a casa teva abraçar la mare, fer-ho significa tornar a començar un procés llarguíssim per poder accedir a la FOTUDA PIRMI.

- Cal acreditar que en els darrers 12 mesos no has percebut, ni tu ni cap familiar de fins a 2n grau amb qui estiguis empadronat, ingressos superiors als que hauries tingut si haguessis cobrat PIRMI. Per ingressos no només s'entén el que cobres de manera justificable, sinó que s'entén que, com a mínim, cobres tant com les despeses que tens capacitat d'assumir. Si tens el lloguer al corrent i és de 350€/mes, s'entén que almenys cobres això, encara que t'ho pagui algun familiar. És a dir, difícil accedir a la PIRMI si tens les despeses de la llar al corrent.

Segurament em deixo requisits, no en sóc gaire especialista, però tractava de situar algunes de les condicions per cobrar una PIRMI.

Com ja sabem, ens trobem en una situació de fallida absoluta del sistema, on l'accés a la feina és cada volta més difícil i, si trobem feina, ens trobarem fàcilment amb una situació d'explotació del tot vergonyosa. Per a les famílies en situació més precària aconseguir la PIRMI és una bombolla d'oxigen. Però no ens podem ni enganyar ni conformar. Una família amb 3 criatures, és a dir una família de 5 membres, no pot sobreviure amb una PIRMI de 500 Euros. Pagar un habitatge, els subministraments energètics, el menjar, la roba, l'escola....És impossible i a la vegada és indigne.

La PIRMI doncs, no soluciona el "Risc d'exclusió social". La PIRMI regala gotetes d'aigua caritatives, les sobres de la màfia que s'enriqueix amb la situació de milers de famílies. El poc que no ens han robat, el poc que no ens han estafat, el poc que queda d'un sistema malalt.

Podríem allargar més el debat, parlar de la poca voluntat política de canvi. Parlar de l'impossible accés a l'habitatge per a les famílies sense ingressos. Podríem parlar si voleu dels menjadors socials caritatius per netejar les consciències de la burgesia catalana. Cal que en parlem, queda pendent, però avui tocava parlar de la FOTUDA PIRMI. Aquest article no vol ser una crítica a algunes treballadores socials que es deixen la pell cada dia al peu del canó, la crítica gira cap a un determinat model i una determinada direcció política.

Algunes seguirem somiant amb "Omnia sunt Comunia" (tot és comú) però mentre somniem seguirem lluitant al peu de la trinxera i, sabeu? a la nostra trinxera ens hi cal gent. Ens hi veiem?