Aquests dies no paro de ser bombardejat amb diferents iniciatives relacionades amb Alep. Més que res ho dic pel paper que estan fent diferents mitjans de comunicació, que actuen amb una manca d'ètica i una falta de memòria lamentables i publiquen notícies sense contrastar-les. 

He de dir que la Guerra de Síria em recorda massa a la invasió il·legal que hi va haver a l'Iraq l'any 2003, en la qual la destrucció de l'Estat iraquià va ser l'abonament perfecte per a la irrupció de l'extremisme terrorista. Es pretén el mateix a Síria? Allà va ser pitjor la suposada solució que el problema. Convé recordar que els anomenats "rebels" sirians són recolzats en gairebé la seva majoria per les forces de al-Nusra i el Front Islàmic, entre d'actres. També cal recordar com aquests rebels van entrar a Alep el 2013 i van cometre tot tipus de crims horribles que els mitjans encara ara ignoren. El que s'està vivint aquests dies a Alep és una reconquesta d'una agressió anterior per part d'aquests grups que són els que van forçar als milers i milers de persones a jugar-se la vida com a refugiats. I també són els que tan bé rep Europa, per cert.

Portem setmanes sent bombardejats pels mitjans amb notícies que en la gran majoria de casos són falses. La CNN ha arribat a entrevistar Abdul Bilal Karim d'al-Qaida i l'ha presentat com un "Periodista independent", parlant sobre les maldats que està patint la població civil per culpa de la reconquesta. Ens venen una història estranya, com si Occident hagués despertat de cop i volta, tot provocant que ens compadim d'un poble que en realitat porta ja cinc anys patint el major drama humanitari d'aquest segle. Un drama humanitari que s'ha fet encara més gros gràcies al trist paper d'acollida a Europa. Però d'això, és clar, aquests dies no se'n parla.

Lamentablement, aquesta sobtada solidaritat dels mitjans no és altra cosa que realpolitik, i el que passa en realitat és que la col·laboració russa al Govern Sirià ha inclinat la balança. Al-Assad està guanyant la guerra, i és això, i només això, l'únic que molesta a alguns governs europeus i naturalment al Govern de Estats Units, tots ells experts en desestabilitzar sense importar-los si venen armes a fanàtics religiosos per tal de buscar el seu poder geoestratègic i d'espoli. 

El 2012 Alep va ser assetjada durant un any, i la població va estar a punt de morir d'inanició, sense que a ningú d'Europa ni d'Estats Units se li acudís organitzar una campanya contra la guerra. Són les coses que té la hipocresia política internacional que calla miserablement davant altres conflictes com, per exemple, el del Iemen, després que un país amic d'Europa i Estats Units com Aràbia Saudita el massacrés. 

Tota La guerra de Síria -com va passar amb la de l'Iraq i anteriorment a l'Afganistan- és per interessos geoestratègics que van donar naixement a grups fanàtics de terroristes en estats laics. La crueltat ha arribat fins a Europa amb diferents atacs terroristes. Però mentrestant centenars de milers de morts i milions de refugiats són el saldo que deixa el fet d'utilitzar països com a taulers en les lluites entre potències que, cal recordar, van començar a Estats Units juntament amb altres estats europeus i amb la complicitat de països amb monarquies que, encara ara, financen el nostre futbol.

Aquesta nova situació és la que ara els fa reclamar a tots els organismes internacionals noves converses de pau, alto el foc i accions humanitàries respecte a la població civil. Unes accions que ells mateixos no van permetre i que, per si fos poc, van encoratjar a la massacre, només per forçar la sortida del president Bashar al-Assad. 

Obama i els seus sequaços deixen un govern que ja carrega amb diversos milions de morts, mutilats i desplaçats, i amb la llosa d'haver arrossegat a la ruïna més absoluta països com Líbia, que és el més contundent exemple d'un país que ha estat vençut en la seva resistència enfront de la invasió, i que va passar de ser el país africà amb els índexs més alts de benestar a de quedar reduït a la categoria d'Estat Fallit. Sembla, però, que cap organisme internacional està disposat a denunciar aquests crims davant d' un tribunal. Al contrari; van nomenar Obama Premi Nobel de la Pau. Ves quines coses... 

No obstant això, aquests mateixos organismes i els seus empleats en els mitjans són els mateixos que a acusen Vladímir Putin i Bashar al-Assad de ser responsable de tots els morts d'Alep. Vull deixar clar que ni l'un ni l'altre són sant de la meva devoció però també vull deixar clar que ells van ser els que van iniciar el conflicte. 

Espero que els crims de guerra de totes les parts siguin jutjats, tot i que el paper d'Europa i Espanya sempre és vergonyós, i més veient els pactes que han signat amb Turquia tot i saber el que aquest darrer està fent amb els refugiats i com tracta el poble kurd.

És per a tot això que he explicat, i perquè estic molt fart de la hipocresia que regna en la majoria de mitjans de comunicació i de governs europeus, que només assistiré a actes i concentracions per a la pau que no segueixin el joc de mitjans i governs hipòcrites. En aquesta ocasió, amb la reconquesta d'Alep, i amb tot l'afecte que tinc a les persones sensibles contra les injustícies i per la pau, crec que s'està fent seguidisme de mitjans partidistes com en una nova guerra freda. 

Prou guerra i prou impunitat!!!