
ARA A PORTADA
-
Del Bloody Mary al coulant: el tomàquet inspira el sopar de temporada d'estiu a Manresa Pere Fontanals
-
-
«He arribat a un punt de bloqueig mental: ja no podia continuar exercint el lideratge» Pere Fontanals
-
-
Lerato Pagés, sisena dels 100 metres tanques a l'Europeu sub23 amb marca destacada a semifinals Pere Fontanals
El fet més sorprenent d'aquestes eliminatòries és la classificació per a la final del Bilbao Bizkaia Basket. Gràcies al seu excel·lent joc, la magisral direcció de Katsikaris i homes com Jackson, Mumbrú, Hervelle, Banic, Vasileiadis i companyia, els bascos han deixat fora un Real Madrid a la deriva amb unes actuacions que han meravellat tothom i que l'han dut a classificar-se per a la gran final de l'ACB. Allà s'hi trobarà el Regal Barça.
La presència del Bilbao a la final m'ha transportat a la temporada 1997-98 quan jo tan sols era un soci que vaig viure apassionadament la final des de la graderia del Nou Congost. Mai es podrà oblidar aquell 4 de juny de 1998 i l'esclat d'alegria col·lectiva després que Herb Jones capturés un decisiu rebot al quart partit de l'eliminatòria. I m'hi ha transportat pels molts paral·lelismes entre ambdues situacions. Tant l'equip entrenat llavors per Luis Casimiro com el de Katsikaris van acabar la fase regular en sisena posició, curiosament tots dos amb un balanç de 21 victòries i 13 derrotes. El rival i el resultat a les semifinals el mateix: 1-3 contra el Real Madrid. Sempre, en totes les eliminatòries, amb el factor pista en contra. I ambdós conjunts dirigits amb el gran mestratge dels seus bases.El veterà Joan Creus i el debutant a l'ACB Aaron Jackson respectivament. Per la coincidència més gran és que ambudes gestes tenen un protagonista comú: Paco Vázquez. L'eïvissenc vivia la primera temporada com a integrant de la primera plantilla a Manresa l'any 98 i actualment desenvolupa un rol secundari a Bilabo tretze anys després. Segur que molta gent preguntarà els propers dies al bo d'en Paco com s'ho van fer a Manresa per derrotar al campió de la fase regular d'aquell any, el Baskonia.
En tretze anys el bàsquet ha canviat molt. A Manresa els objectius són molt més humils que aquella lliga que es va aconseguir amb treball però que mai ningú hauria sommiat aconseguir. Només quan l'equip es va classificar per a la final hi va haver la consciència, i crec que el convenciment, que l'ACB era possible. Ara, només es lluita per la supervivència. El Bilbao Bizkaia Basket ho tindrà molt complicat per sorprendre el Regal Barça però la seva gesta ens ha de fer recordar què va passar l'any 1998.
Llicenciat en Administració i Direcció d'Empreses i Periodisme per la UAB i màster en Periodisme Digital: Dades i Noves Narratives per la UOC. Estic vinculat a mitjans de comunicació locals des de 1996 i a NacióManresa des del 2009, on escric bàsicament sobre el Baxi Manresa. També he col·laborat en l'àmbit municipal a la revista l'Aguait i Ràdio Santpedor així com Ona Bages, la Xarxa i l'agència EFE.
També vaig ser cap de comunicació dels Castellers de Santpedor, entitat de la qual formo part des del seu naixement l'any 2014.
Et pot interessar
- La plaça ben viva i els intolerants… a la deriva! Nora Miralles Crespo i Bernat Sorinas Giménez
- Montse Roldan, dona incansable Pilar Goñi
- Quan l'extrema dreta empastifa Manresa, cal una resposta Ricard Ribera
- Un Papa missioner amb cor universal Lucía Caram
- Un Papa constructor de ponts: Lleó XIV Jean Hakolimana
- Fins sempre, NacióManresa! Aina Font Torra
Alta Newsletter
Iniciar sessió
No tens compte a Manresa?
Crea'n un gratisCrear compte
Periodisme en català, gràcies a una comunitat de gent com tu
Recuperar contrasenya
Introdueix l’adreça de correu electrònic amb la qual accedeixes habitualment i t’enviarem una nova clau d’accés.