Més val prevenir que lamentar. Aquesta és la màxima que sembla haver aplicat la cúpula de l’Assignia Manresa. La mala imatge oferta contra el Bilbao en el debut 2009/10 i les lesions de jugadors clau obligaven a una ràpida reacció. En ocasions anteriors, la passivitat o la tardança en les actuacions van tenir com a conseqüència el descens de categoria. Aquesta setmana s’ha posat la primera pedra perquè això no torni a succeir. El limitat marge econòmic del club podria haver aconsellat esperar. Esportivament s’ha fet el què calia.

Es podrà encertar o no amb els reforços. Esperem que els nous jugadors siguin autèntics fitxatges i, en el cas d’Andre Owens, es pugui debatre si cal allargar el seu contracte temporal. Seria un bon símptoma. Esperem també que el nou pivot que hauria de debutar contra el Blancos de Rueda sigui el líder que no ha estat Cusworth. Pot semblar oportunista i trampós dir-ho ara però la renovació del nord-americà va ser un clar error. El club, però, ha reaccionat veloçment. Pere Capdevila, aprofitant les seves coneixences del mercat pel seu anterior treball, ha estat hàbil i ja diumenge tenia lligat un nou exterior. Cal ara una actuació similar per portar un nou pivot.

Les alarmes no s’han encès. Seria catastrofista fer-ho ara. Són només dues derrotes. Contra un Bilbao Bizkaia Basket que apunta a revelació i contra el totpoderós Real Madrid. Però també hi ha hagut outputs que indicaven que calien retocs. Els retocs estan embastats. Ara només cal que siguin els que l’Assignia Manresa necessita. Com diu la cançó de Lluís Llach: que tinguem sort!

Manresa ACB, ara i sempre.