Ja ha arribat el Nadal. Aquests dies són festes nadalenques, plenes de joia i alegria! Bé; no per a tots. Alguns estan esperant a que els diguin quin dia vindran els Mossos a desnonar-los. Perdoneu, però no podia oblidar-me'n. No podia no fer esment als que ho estan patint de valent. Però, el que us deia. Ja estem de festa. I per aquestes dates ens trobarem dos opinions. Dos actituds.

Per una banda, ens trobarem el cínic i per l'altre, el fals. Comencem pel cínic, l'ultracrític i aixafaguitarres de torn. Després continuaré per l'hipòcrita. Tant un com l'altre ajudaran a que aquestes festes siguin una merda. És broma: no ho aconseguiran. El cínic ho intentarà. Ens dirà que "el Nadal és una farsa", que "tot plegat és un engany", etc. Per això, ens aguanta. Perquè nosaltres "no ens creiem tota aquesta mentida". I ens seguirà explicant que en pensa. Ens dirà alguna barbaritat. Vull dir, alguna genialitat. Al pur estil "Em dona ganes de...", "Ara tocar ser bo, quins...!" i "tot això no té cap ni peus, que algú ho aturi!" Cada cop ens ho dirà més enfurismat, amb ganes de destrossar-ho tot. En realitat, a ell també li afecta el Nadal. Ell no ho sap, ni ho vol saber. I millor que no li digueu. Però a ell li passa a l'inrevés que a tothom. Normal, ell és el "rebel" , el "crític". En comptes d'intentar estar content, s'enfada. El Nadal li afecta igual, però no per a bé. Ell en comptes d'intentar estar content, s'enfada i s'amarga.

El pitjor és que també amarga. Per a ell el Pare Noel no és català. I el tió sí. Però si li parles de que també fas el caga tió, ets imbècil. I no li parlis dels Reis. Un autèntic. I patètic. "En-ga-ny". Té un trauma? Potser no li va sentar bé saber la veritat en el seu moment. No ho sabem.

Per una altra banda, ens trobarem el fals. Perdoneu que us ho digui, però aquest és el pitjor. Són els que més m'entusiasmen a escriure aquest articlet. N'estic tip d'ells. En realitat, no, perquè m'ho prenc amb calma. Fa bo el cínic. Sí, de debò. El fals fa bo la resta de personatges impertinents. Amb aquest cal paciència. Això sí. Cal molta paciència. Per ells, tot és un teatre. Són grans actors. Just abans de les vacances, la gent feia fàstic. Però ara no. Per Nadal tot canvia.

Amb el Nadal, l'únic que canvia és el fals. El cínic sempre ho és. No enganya ningú, oi? Doncs, el fals enganya. Per ell, les coses canvien. Totes gairebé. Ara la gent mola. Ara són grans col·legues. Abans eren la pesta. Ara són els millors. Abans uns impresentables. Ves amb compte. Abans no tenies ni una salutació i mínima gestualitat. Ara, t'abraça. Ara, s'atura. Ara, ets algú. No t'hi encaparris.

Ells són així. I el que més fa gràcia, és que ens el retrobarem pel dinar o sopar de festes. Al local on celebris o no el cap d'any. Perquè tots tenim part d'aquests dos estereotips.

Coneguts nostres també. Sense els extrems que he exposat. Els dos Nadals. Són un. I està dintre de tots nosaltres. Al final són actituds. Posem-li doncs un toc de cinisme i intentem ser més amables del que ho som normalment.

Al cap i a la fi, també sóc una mica crític. No vull joguines sexistes. No vull joguines violentes. Vull joguines en català.

Sense ser falsos; potser ens ho passem bé.