La Fira Mediterrània de Manresa enceta aquest dijous la seva 28a edició amb quatre dies intensos de propostes escèniques, musicals i de carrer. Amb 78 espectacles programats, un 74% dels quals són estrenes, el certamen posa enguany el focus en la creació i en la tasca de l'Obrador d'Arrel, el programa que acompanya artistes que parteixen de la tradició per explorar nous llenguatges.
L'edició de la creació i de l'Obrador d'Arrel
El director artístic de la Fira, Jordi Fosas, explica que el leitmotiv d'aquesta edició és la "creació", coincidint amb el cinquè aniversari de l'Obrador d'Arrel. Aquest programa, impulsat pel mateix certamen, té com a objectiu donar suport a artistes que treballen a partir de la cultura popular i la tradició, ajudant-los a desenvolupar propostes noves i arriscades.
"L'Obrador ha generat més oportunitats, més circuit, més bolos i, en definitiva, més feina. És el gran objectiu que tenim com a fira", afirma Fosas. En aquesta edició, un terç de la programació està vinculada directament amb el programa, tant en música com en dansa o arts escèniques.
El director artístic remarca que l'Obrador no només ha beneficiat els artistes, sinó també els programadors. Actualment, compta amb una xarxa de més de 70 espais, equipaments i festivals que col·laboren en la difusió dels projectes. "Hem aconseguit que es miri d'una altra manera els creadors que treballen des de l'arrel", afegeix Fosas.
L'espectacle inaugural: Pa, d'Anna Ferrer
La inauguració oficial tindrà lloc aquest dijous amb Pa, l'espectacle musical i performatiu de l'artista menorquina Anna Ferrer. Filla de forners, Ferrer transforma el seu llegat familiar en una obra d'art que combina cançó popular menorquina, peces internacionals i composicions pròpies. L'obra és fruit de la recerca personal de l'artista i ha nascut dins del mateix Obrador d'Arrel.
Per a Fosas, aquest muntatge és un exemple perfecte del que vol reivindicar la Fira Mediterrània: artistes que parteixen de la tradició per crear des de la contemporaneïtat.
Un certamen amb 78 espectacles, la majoria estrenes
La 28a edició compta amb 78 espectacles, tres més que l'any passat, i gairebé vint funcions addicionals respecte a l'edició anterior. D'aquests, 58 són estrenes, un 74% del total, cosa que demostra, segons Fosas, la bona salut del sector. "La Fira ha de fer feina de fira -assenyala-, i això vol dir oferir espectacles nous que els programadors puguin contractar per a les pròximes temporades".
El pressupost d'enguany és d'1.389.000 euros, dels quals 1 milió es destina directament a la Fira i 360.000 a l'Obrador d'Arrel. Pel que fa a la procedència dels projectes, més de la meitat són catalans, 22 provenen de la resta de l'Estat i 14 són internacionals.
El retorn dels grans formats de carrer
Una de les novetats destacades d'aquest any és el retorn dels espectacles de gran i mitjà format de carrer, que havien perdut presència arran de la pandèmia. Fosas explica que la Covid-19 va obligar a "pensar en petit", però celebra que ara es recuperi la normalitat: "Hi ha la sensació que es torna a apostar per propostes més ambicioses i de gran format".
Un d'aquests grans muntatges serà Immaterial, de la Cia Voël, que tancarà la Fira. L'espectacle és un homenatge als Béns Culturals Immaterials del país, amb presència de castellers -els Tirallongues-, pedra seca, falles del Pirineu i el toc de campanes. Després d'estrenar-se a les Festes de la Mercè, arribarà ara a Manresa com a cloenda simbòlica del certamen.
Internacionalització i connexions europees
Fosas també destaca que aquest és un moment molt bo per a la internacionalització dels artistes catalans que treballen amb la tradició. Posa com a exemple la presència d'aquests creadors en festivals internacionals com el Dranouter (Bèlgica) o l'Aplec de Còrsega.
A més, Manresa acollirà la trobada anual de l'European Folk Network, una xarxa europea que connecta professionals, organitzacions i artistes del món de la música i les arts d'arrel. Aquesta trobada reforça la projecció internacional de la Fira i la seva posició com a punt de trobada de referència al sud d'Europa.
Música, dansa, teatre i circ
El focus internacional d'aquesta edició se centra als Balcans, amb propostes com les fanfàrries d'Ekrem Mamutovic o les creacions de Vladimir Lenhart.
Dins de l'escena catalana, la música d'arrel tindrà noms destacats com Anna Ferrer, Magalí Sare, Alba Carmona, o Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, que actuaran amb la Cobla Reus Jove i Marçal Castells. També s'hi podran veure Raül Refree i el Niño de Elche, el duet occità Cocanha, o Justin Adams i Mauro Durante, que presenten el disc considerat millor àlbum mundial del 2024 segons World Music.
En l'àmbit de la dansa, la Fira comptarà amb Mil Primaveres, de l'Esbart Manresà (Premi Delfí Colomé), i la nova producció de La Llançadora, la xarxa de dansa d'arrel de la Catalunya Central. També hi haurà el comiat de Sol Picó dels escenaris i l'espectacle de Pol Jiménez. En teatre i circ, hi destaquen La Baldufa, Cinc Cèntims i la ja esmentada Cia Voël.
La mirada cap al futur
Amb aquesta 28a edició, la Fira Mediterrània consolida el seu paper com a mercat estratègic de les arts d'arrel i com a laboratori de creació contemporània. Fosas subratlla que la clau és mantenir l'equilibri entre tradició i innovació: "Vivim un moment en què la societat, especialment els joves, mira cap a la tradició sense complexos. Aquesta connexió entre cultura popular i creació és el futur de la Fira".
Del 9 al 12 d'octubre, Manresa tornarà a ser l'epicentre de la cultura popular i les arts d'arrel del país, amb una edició que combina la mirada local, la projecció internacional i la passió per la creació.
