La regidora de la CUP - Capgirem Moià, Lakshmi Roset Sala, s'ha convertit en el blanc d'una onada de comentaris masclistes i sexualitzats a les xarxes socials. Tot va començar amb la publicació d'un vídeo de la seva formació on expressava el rebuig a la modificació urbanística del polígon d'El Prat, que preveu l'ampliació de l'escorxador municipal i la creació d'una planta de biogàs. La publicació a la xarxa X ha acumulat més d'un milió i mig de visualitzacions, però el debat ha quedat totalment desvirtuat: centenars d'usuaris han obviat el missatge per centrar-se exclusivament en l'aparença física i la manera de vestir de la representant política.
Aquest episodi d'assetjament ha despertat la solidaritat de l'espectre polític local, amb mostres de suport explícit per part de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras (AraMoià-ERC), i del primer secretari del PSC del Moianès, Enric Terencio, que han condemnat fermament la situació posant en relleu la violència masclista que pateixen les dones a l'esfera pública. Lluny d'acovardir-se, Roset fa balanç d'aquests fets i reflexiona sobre l'impacte del masclisme en l'acció política.
Com se sent ara, un cop ha baixat la indignació inicial?
Un cop m'ha passat la impotència de comprovar la quantitat de masclisme que encara hem de suportar, francament estic motivada. Tota aquesta situació m'ha donat més força per continuar a fons amb la lluita feminista que fa tants anys que portem a terme des dels col·lectius.
A les seves xarxes personals mai no s'havia trobat amb una situació així. Ha estat precisament en prendre la paraula com a representant de la CUP que heu rebut aquest atac de cop.
Totalment. És una dinàmica que ja havíem notat prèviament: quan una dona s'exposa políticament, sigui portaveu de la CUP o de col·lectius com Arran on hi ha noies joves, el primer que fan per inhabilitar-la és ficar-se amb el seu físic i enviar-li una quantitat increïble de missatges masclistes. Amb aquest vídeo ha arribat a uns extrems inèdits, però és un mètode recurrent. En comptes d'atacar els teus arguments, et vexen pel simple fet de ser dona. És molt fort, perquè el que busquen és dissuadir les dones d'esquerres d'ocupar espais de lluita política. Sé que les xarxes socials poden ser molt tòxiques i el més fàcil seria tancar-les, però fer-ho implicaria renunciar a una batalla ideològica. Amb actituds així, m'estan prenent els drets fonamentals de participació política. Jo, com moltes altres dones, tenim coses a dir. No les podrem dir?
S'ha plantejat deixar de fer vídeos a les xarxes socials o canviar la manera de sortir-hi?
Jo no, perquè formo part de l'organització de la CUP, porto molts anys als col·lectius feministes i tinc una formació i una convicció que em mantenen ferma. Però moltes altres dones no tenen per què tenir aquesta formació i han de poder participar en política igualment. Sí que reconec que veient tot això, fer el pròxim vídeo em farà molta mandra. Em condiciona. No aconseguiran que calli, però m'hi afegeixen una càrrega més.
Inconscientment, estarà pensant en els comentaris que us poden arribar a la propera publicació?
El més probable és que en el pròxim vídeo hàgim de desactivar els comentaris perquè no torni a passar. De la problemàtica real que estava denunciant se n'ha parlat ben poc, i el que no pot ser és que ara m'hagi de dedicar exclusivament a denunciar el masclisme cada vegada que faig una intervenció. Desactivar els comentaris és una mesura mínima, però fa ràbia. Si el meu company Martí fa un vídeo sense samarreta explicant el mateix, segurament ningú li dirà res. Que tot això et condicioni genera una impotència bastant gran.
Mentrestant, el tema de l'ampliació de l'escorxador i la planta de biogàs ha quedat en un segon terme. Dels centenars de comentaris, pràcticament ningú parlava de la modificació urbanística, sinó de com anava vestida o, fins i tot, dels seus peus.
Exacte. Quan vam penjar el vídeo dijous passat, just després del ple, els primers comentaris a Instagram sí que eren de gent de Moià parlant sobre el tema de l'escorxador. Però en el moment que la publicació va agafar volada, el debat es va desplaçar completament i ja no se'n va dir ni una paraula més.
Almenys la gent de Moià sí que es va quedar amb el missatge original. L'impacte d'aquests comentaris ha estat diferent a escala local?
Crec que localment el missatge va arribar on tocava. Et garanteixo que els comentaris masclistes no han sortit pas d'allà; evidentment hi ha masclistes a Moià, però la gent que em coneix no gosa tractar-me així perquè em veuen com una persona, no hi ha l'efecte de les xarxes que et converteix en un objecte sexual. L'acollida local va ser bona, però nacionalment ha estat fatal.
Per últim, i entrant en clau purament política: ja ha decidit si es tornarà a presentar a les properes eleccions?
Això ho decidirem a l'últim moment. Sí que tenim clar que com a formació presentarem candidatura per una qüestió de responsabilitat. Tot i que en l'última aprovació el PSC es va abstenir i Junts va votar-hi en contra, nosaltres hem estat l'única candidatura que s'ha mostrat clarament contrària als dos projectes, tant a l'escorxador com a la planta de biogàs. La nostra manera de funcionar, però, és inversa a la tradicional: primer treballem el programa perquè sigui el màxim d'obert a la gent del poble, i després, a partir de tota la gent que hi ha participat, decidim entre tots com es compondrà la llista. Fins que no tanquem aquesta participació, els noms no se sabran.
