La Fundació Althaia va celebrar divendres la primera edició de la jornada Cognició i Salut, que va aplegar prop d'un centenar de professionals de diferents especialitats per aprofundir en la relació entre cervell, ment i cos. L'esdeveniment, organitzat pel Servei de Neurologia, va posar el focus en la neurociència des d'una perspectiva global i en un àmbit emergent com la connexió entre la microbiota intestinal i el cervell.
Una mirada interdisciplinària a la neurociència
La jornada va estructurar-se en dues taules centrades en la neurociència, una disciplina que ha ampliat notablement el seu camp d'estudi en els darrers anys. Més enllà de les arrels en la biologia i la neurologia, la neurociència integra actualment coneixements de la psicologia, la psiquiatria, la física, l'educació i fins i tot la filosofia, amb l'objectiu d'entendre de manera més completa el funcionament del sistema nerviós.
Aquesta aproximació interdisciplinària va marcar el fil conductor de tota la jornada, amb la participació de professionals procedents de camps diversos com la neurologia, la gastroenterologia, la psicologia i la psiquiatria.
Xarxes neuronals, intestí i salut mental
La primera taula va arrencar amb la conferència inaugural Xarxes neuronals. Segregació i diàleg per recrear la realitat, a càrrec de Javier Pagonabarraga Mora, neuròleg de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador de l'Institut de Recerca Sant Pau. La seva intervenció va abordar el funcionament de les xarxes neuronals i la manera com les neurones es connecten i es comuniquen per construir la percepció de la realitat.
Tot seguit, Javier Santos Vicente, cap clínic de Gastroenterologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i responsable del Grup de Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de l'Institut de Recerca Vall d'Hebron, va centrar la seva ponència en l'eix intestí-cervell. Es va posar èmfasi en la comunicació bidireccional entre la microbiota intestinal i el cervell i en com els desequilibris d'aquest eix poden estar relacionats amb el desenvolupament de malalties neurològiques degeneratives i amb la salut mental.
La tercera intervenció del bloc va anar a càrrec de Ruth Carpio Garcia, psicòloga especialitzada en psicooncologia, mindfulness i compassió de l'Hospital Clínic de Barcelona, que va exposar els beneficis de les intervencions basades en mindfulness com a eina per millorar el benestar físic i mental.
Autisme i diàleg entre ment i cervell
El segon bloc de la jornada va començar amb la intervenció virtual de Laurent Mottron, psiquiatre, investigador en neurociència cognitiva i professor de la Universitat de Mont-real, que va presentar una actualització dels nous models i conceptes sobre l'autisme, aportant una visió renovada sobre aquest àmbit de recerca.
La cloenda va anar a càrrec de Javier Sánchez Cañizares, teòleg i físic, professor titular de la Universitat de Navarra i investigador principal a l'Institute for Culture and Society (ICS). En la seva conferència, va explorar com alguns conceptes de la física quàntica poden contribuir a una millor comprensió de la relació entre ment i cervell i dels processos cognitius.
