Ampans inaugura aquest dimarts a Manresa una nova residència per a persones amb discapacitat intel·lectual. L'equipament La Parada aposta per un model d'atenció pioner i combina places per a persones amb molta necessitat de suport amb apartaments pensats per afavorir l'autonomia dels residents. La Cristina i el Marc, parella des de fa cinc anys i usuaris d'Ampans, seran els primers a estrenar un d'aquests pisos. Fins ara, compartien habitatge amb quatre persones més, però "per fi" podran viure sols. "És com un somni. Ens pessiguem i encara no ens ho creiem", expliquen. L'edifici, dissenyat per RCR Arquitectes i construït amb una inversió de 13 milions d'euros, disposa de 60 places i incorpora un centre de formació i un restaurant obert a la ciutadania.
La Cristina i el Marc seran els primers residents d'un dels apartaments. Tots dos tenen discapacitat intel·lectual, són parella des de fa cinc anys i fins ara compartien pis amb quatre persones més. Ara podran viure sols amb el suport dels professionals d'Ampans i asseguren que això els permetrà "fer un pas més en la relació, com qualsevol altra parella".
La directora del servei de llar residència d'Ampans, Marina Gonzàlez, subratlla que aquest model pren encara més sentit davant les dificultats d'accés a l'habitatge que afronten les persones amb discapacitat intel·lectual. "Si accedir a l'habitatge és difícil per a qualsevol jove, encara ho és més si tens una discapacitat intel·lectual", afirma.
La primera planta disposa de 32 places per a persones grans o amb necessitats de suport intensiu, mentre que la segona incorpora apartaments compartits pensats per fomentar l'autonomia. "Volem que sigui un espai d'aprenentatge", ha assegurat, i ha afegit que l'objectiu és que "algunes persones puguin fer el trànsit cap a models de vida independent". Cada resident compta amb un pla d'atenció individualitzat adaptat a les seves necessitats.
Conviure amb diferents col·lectius
Més enllà del model assistencial, la residència aposta per un model de convivència poc habitual als serveis residencials actuals. A més dels pisos per a parelles, també s'han previst apartaments perquè una persona amb discapacitat pugui continuar convivint amb el pare o la mare si aquesta és la seva voluntat, evitant haver de separar-los quan el progenitor es fa gran i necessita, per exemple, anar a una residència.
El director general d'Ampans, Toni Espinal, considera que els serveis residencials s'han organitzat tradicionalment "en caixes estanques" i defensa que siguin els recursos els que s'adaptin als projectes de vida de les persones, i no al revés. Segons ha explicat, el nou equipament neix com una experiència pilot mentre la Generalitat treballa en una regulació que permeti donar més flexibilitat als serveis. "No podem encaixar les necessitats i els desitjos de les persones en uns serveis que vam definir fa molts anys", ha afirmat.
El director general d'Ampans considera que el futur passa per equipaments capaços d'acollir persones amb diferents nivells de suport, sempre respectant la voluntat dels residents i oferint-los l'acompanyament necessari.
Arquitectura pensada per al benestar
L'edifici també trenca amb el model arquitectònic tradicional de les residències. Dissenyat per RCR Arquitectes, el projecte s'ha concebut perquè els espais contribueixin al benestar i a la qualitat de vida dels residents.
L'immoble integra jardins a cada planta, grans espais oberts i una estructura metàl·lica que dilueix els límits entre l'interior i l'exterior per apropar la natura als residents. L'arquitecte Rafael Aranda ha explicat que la voluntat era anar més enllà d'una resposta purament funcional i crear "espais que dignifiquin les persones" i afavoreixin les relacions socials. "Molts residents faran d'aquest edifici el seu món i volíem que aquí es trobessin amb la immensitat del món a través de la natura", ha afirmat. Segons Aranda, els jardins suspesos presents a totes les plantes permeten estendre l'espai interior cap a l'exterior i convertir l'edifici en un "paisatge" més.
El director general d'Ampans, Toni Espinal, ha assegurat que aquesta aposta arquitectònica respon també a una qüestió de drets. "Les persones amb discapacitat no han de viure en llocs més lletjos que la resta de la població", ha defensat. Segons Espinal, l'objectiu era crear un espai on qualsevol persona voldria viure, combinant funcionalitat, confort i una arquitectura capaç d'aportar dignitat a un equipament que, per a molts residents, serà casa seva durant anys.
Falta de places
Malgrat la posada en marxa de la nova residència, Ampans alerta que les necessitats continuen sent molt superiors a l'oferta disponible. Segons el director general de la fundació, Toni Espinal, a Catalunya hi ha unes 3.000 persones en llista d'espera per accedir a una plaça residencial per a persones amb discapacitat intel·lectual, una situació agreujada per l'envelliment de la població i l'augment de casos amb trastorns de salut mental o de conducta. Només al Bages, l'entitat calcula que en els pròxims deu anys caldran unes 250 places residencials més per donar resposta a les necessitats detectades.
De fet, Ampans també ha posat en funcionament una nova residència a Terrassa, el primer equipament de la fundació fora del Bages. Segons Espinal, l'objectiu és acostar els serveis als usuaris i evitar que hagin de desplaçar-se lluny del seu entorn per falta de places.
