La CUP-Fem Manresa acusa el govern municipal d'oferir una visió "tendenciosa" de les dades de recollida selectiva després de la implantació dels contenidors amb targeta. La formació denuncia manca de transparència en relació amb els impropis i, igual que van expressar la CGT i Junts, considera enganyós l'estalvi econòmic anunciat.
Crítiques a la lectura de les dades de reciclatge
La CUP-Fem Manresa ha carregat contra el govern municipal per la manera com ha presentat les darreres dades de recollida selectiva a la ciutat. El govern, format per ERC, PSC i Impulsem, va anunciar aquesta setmana un increment del percentatge de reciclatge, que hauria passat del 27% l'any 2023 al 71% en el període comprès entre l'octubre del 2025 i el març del 2026, coincidint amb la implantació del nou sistema de contenidors amb targeta.
Des de la candidatura anticapitalista, però, consideren que aquesta lectura "és parcial i poc rigorosa". Segons apunten, el govern no està sent transparent amb el conjunt de dades disponibles, especialment pel que fa als impropis, és a dir, els residus dipositats en fraccions incorrectes.
"No neguem que les dades de recollida selectiva deuen haver millorat, només faltaria amb l'augment de la despesa i el canvi de model", assenyalen des de la CUP-Fem. Tot i això, critiquen que l'executiu presenti l'evolució com un èxit rotund sense tenir en compte altres indicadors rellevants.
Augment dels impropis i manca d'autocrítica
La CUP-Fem Manresa alerta que, paral·lelament a l'increment de la recollida selectiva, també s'ha produït un augment dels impropis en algunes fraccions. Segons dades facilitades per l'Ajuntament a la mateixa formació, el percentatge de rebuig va passar del 70,75% al 63,85% entre el 2023 i el 2024. No obstant això, la presència de residus incorrectes a la fracció orgànica domèstica va augmentar un 4,6%, passant del 9,59% al 14,19%.
La formació recorda que el nou model de contenidors tancats no es va començar a desplegar fins a finals de maig del 2024 i que no es va implantar completament a tota la ciutat fins un any després. Per aquest motiu, consideren necessari analitzar amb més detall l'evolució dels impropis en totes les fraccions per obtenir una visió real de l'impacte del sistema.
A més, la CUP critica la "manca d'autocrítica del govern" a l'hora de valorar el funcionament del model. "Es donen xifres globals positives, però hi ha barris on la ciutadania continua veient acumulacions d'escombraries fora dels contenidors", apunten. En aquest sentit, alerten que una comunicació institucional excessivament optimista pot incrementar la desconfiança ciutadana.
Polèmica pel suposat estalvi econòmic
Un altre dels punts de discrepància és l'estalvi econòmic de 800.000 euros anunciat pel govern municipal. Segons l'executiu, la reducció de residus enviats a l'abocador gràcies al nou sistema ha permès disminuir el cost del cànon de residus en aquesta quantitat.
La CUP-Fem Manresa, però, qüestiona aquesta afirmació i la qualifica d'"enganyosa". Argumenta que el contracte de recollida de residus ha estat modificat en diverses ocasions des de la seva aprovació inicial, fet que ha comportat un increment del cost anual també d'uns 800.000 euros.
"Amb aquestes xifres, parlar d'estalvi és enganyós", asseguren des de la formació, que coincideix en aquesta crítica amb la secció sindical de la CGT de FCC Medi Ambient Manresa.
Reclam de més transparència i anàlisi global
Davant d'aquesta situació, la CUP-Fem Manresa reclama al govern municipal una major transparència en la publicació de les dades i una anàlisi més completa del funcionament del nou model de recollida. Consideren que només amb una visió global, que inclogui tant els avenços com les mancances, es pot valorar adequadament l'eficàcia del sistema.
La formació també insisteix en la necessitat d'incorporar l'experiència dels barris i de la ciutadania en aquesta avaluació, amb l'objectiu de corregir disfuncions i millorar el servei.
Amb tot, la formació adverteix que una comunicació institucional que presenti només els aspectes positius pot acabar generant més desafecció que confiança, i reclama una gestió basada en la transparència, l'autocrítica i la rendició de comptes.
