El projecte de Masoveria Urbana impulsat per Càritas Manresa ha permès recuperar 24 habitatges buits de la ciutat en els darrers deu anys i facilitar una llar a una vuitantena de persones. La iniciativa posa en contacte propietaris que no poden assumir la rehabilitació dels seus pisos amb famílies que, a canvi d'un lloguer social, participen en les obres de condicionament dels habitatges.

Un model que beneficia propietaris i famílies

El programa es basa en un sistema de col·laboració en què els futurs llogaters rehabiliten els pisos fent tasques com pintura, lampisteria o fusteria. Les hores de feina es valoren econòmicament i es tradueixen en una reducció del cost del lloguer durant un període determinat, que pot ser de tres, cinc o set anys, segons el tipus de propietari.

És el cas del pare de la Meriem Belaaziz, que durant quatre mesos ha participat en la rehabilitació d'un habitatge de Manresa. Tot i que ja tenia alguns coneixements, explica que ha hagut d'aprendre noves habilitats per posar al dia el pis. La família vivia fins ara acollida per familiars perquè no trobava un habitatge assequible.

La Meriem assegura que el canvi ha estat determinant per al seu dia a dia. "Com a estudiant era difícil, em costava concentrar-me i organitzar-me en els estudis", explica. Ara, en canvi, afirma que "hem millorat molt la vida, puc estudiar millor i centrar-me en els meus objectius".

El propietari de l'habitatge, Domènec Selva, havia heretat el pis feia anys, però no disposava de cèdula d'habitabilitat i li resultava complicat afrontar la rehabilitació, especialment perquè resideix fora de Manresa. "Pisos com aquest d'herència a vegades són més un problema que no un gran negoci", destaca. A més, considera que el projecte, a banda del seu component social, també "facilita molt" als propietaris la gestió de les obres i el seu seguiment.

Els masovers rehabiliten els habitatges

El tècnic del programa Masoveria Urbana de Càritas, Alfons Sort, explica que les actuacions no inclouen grans reformes estructurals, sinó treballs de condicionament que els mateixos masovers poden assumir. Les obres es valoren econòmicament i aquesta quantitat repercuteix després en les condicions del contracte de lloguer social.

Jaume Espinal, impulsor del projecte des dels seus inicis, subratlla que molts dels pisos no estan en estat "ruïnós", però sí que necessiten actuacions per poder ser habitats. "Nosaltres el que garantim és poder-los llogar a una persona que hi viurà en unes condicions, que podrà pagar, i que es cuidarà d'arreglar el pis", afirma. Per al propietari, afegeix, "no haurà de pagar la mà d'obra, però es fa càrrec dels materials i finalment tindrà el pis arreglat".

Espinal també destaca el funcionament col·laboratiu del programa. "Els masovers s'ajuden uns als altres", explica. "Si hi ha més pisos millor, perquè poden ser tres o quatre, i un fa de fuster, l'altre de llauner, l'altre de pintor i l'altre de neteja", afegeix.

L'impulsor de la iniciativa posa especial èmfasi en l'impacte social del projecte. Considera que disposar d'un habitatge propi "normalitza" la vida de les famílies participants, "que tenen una feina, paguen un lloguer, i el propietari està content perquè mantenen l'edifici".

Càritas demana més propietaris que s'hi sumin

L'Ajuntament de Manresa és una altra de les peces clau del projecte. Durant aquests deu anys ha destinat més de 175.000 euros per finançar els industrials i el cap d'obra necessaris per a les feines que els masovers no poden executar.

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy, ha expressat la satisfacció del consistori pel recorregut del programa i ha destacat especialment la tasca d'acompanyament que desenvolupa Càritas. Segons el batlle, aquest suport genera un marc de confiança "imprescindible" perquè els propietaris decideixin incorporar els seus habitatges al projecte.

Des de Càritas Manresa fan una crida als propietaris de pisos buits que no disposin de recursos o capacitat per rehabilitar-los perquè coneguin el projecte de Masoveria Urbana i valorin sumar-s'hi, amb l'objectiu de continuar ampliant el parc d'habitatges socials disponibles a la ciutat.