L'Ajuntament de Manresa ha fet arribar a la Generalitat un missatge clar davant la reducció de figures socials als centres educatius: calen més recursos, més estabilitat i una millor coordinació amb els serveis socials municipals. En una carta adreçada a la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, i a la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez, l'alcalde Marc Aloy, la regidora de Drets Socials, Mariona Homs, i el regidor d'Educació, Pol Huguet, expressen el malestar de la comunitat educativa i presenten propostes per replantejar el model.

Malestar als centres educatius

Segons explica el consistori, moltes escoles i instituts de la ciutat han vist reduït el nombre de professionals socials o han patit canvis en els equips que hi treballaven. Les direccions valoraven molt positivament la tasca d'integradors i educadores socials, que havien establert vincles estrets amb les famílies vulnerables i les havien acompanyat en tràmits i moments difícils. "Per això ha estat molt mal viscut que no hagin pogut mantenir les mateixes professionals", assenyala la carta, que també critica la distinció establerta pel Departament entre integradores a primària i educadores a secundària, ja que la feina amb les famílies és molt similar.

El govern municipal recorda que, tot i que els programes específics de suport finalitzaven la seva vigència, la necessitat de mantenir i reforçar aquestes figures és "més urgent que mai". Manresa presenta una mitjana molt elevada d'alumnat amb necessitats educatives per raons socials (NEE-B): el 47,2% a Infantil, el 52% a Primària i el 43,4% a Secundària. En molts centres, especialment els de complexitat, el percentatge s'enfila fins al 70 o 95%. En aquest context, el consistori alerta que la reducció de recursos ha generat "un fort desànim o directament enuig" a les comunitats educatives.

Proposta d'un nou model

El consistori proposa que aquestes figures socials deixin de dependre de programes temporals i passin a ser estructurals, amb estabilitat i millors condicions laborals que permetin atraure i retenir professionals qualificades. "És especialment important en un moment en què els índexs de pobresa infantil continuen molt elevats i amb situacions familiars complexes", subratllen Aloy, Homs i Huguet.

A més, Manresa planteja replantejar el funcionament del model. La crítica principal és que fins ara les figures socials han treballat massa soles als centres, sense instruccions clares del Departament i amb una coordinació escassa amb els Serveis Socials municipals. Per això, l'Ajuntament aposta per ampliar el cos de professionals de Drets Socials amb perfils diversos -terapeutes ocupacionals, integradores, educadores o psicòlogues- que puguin actuar de manera global i en funció de cada situació. Això, però, hauria de ser compatible amb la presència estable d'un professional de referència dins cada centre.

Detecció precoç i coordinació amb Serveis Socials

La proposta municipal té com a eix clau aprofitar l'espai educatiu com a punt de detecció precoç de problemàtiques socials. Les figures socials poden identificar dificultats abans que es cronifiquin i derivar les famílies cap als recursos adequats, sempre en coordinació amb Serveis Socials. "Cal compaginar el coneixement que des dels serveis municipals es té de les famílies ateses amb l'oportunitat que representa tenir figures socials en un espai amb públic universal", defensa el consistori.

Manresa ja havia previst aquest curs iniciar un espai de coordinació estable entre Ajuntament i figures socials, però la reducció de recursos ha posat en perill aquesta línia de treball. D'aquí la urgència d'una resposta clara del Govern.

Crida a la col·laboració

La carta enviada a les conselleres acaba amb una crida a col·laborar en la construcció d'un nou model. El consistori es proposa com a banc de proves, atès que és una ciutat mitjana amb diversitat de centres educatius i prou complexitat per extreure'n aprenentatges representatius. "Ens posem a la vostra disposició per aplicar i avaluar els canvis a Manresa, amb un govern compromès amb l'educació i la lluita contra les desigualtats socials", conclouen els signants.

Amb aquest posicionament, Manresa vol deixar clar que no acceptarà passivament una reducció de recursos socials als centres educatius i reclama al Govern que aposti per un model més estable, coordinat i ambiciós per fer front a les necessitats creixents de la comunitat educativa.