L'Associació Memòria i Història de Manresa ha actualitzat l'estudi sobre el cost humà de la Guerra Civil i la dictadura franquista a la ciutat coincidint amb el 90è aniversari del cop d'estat militar del 18 de juliol de 1936. El nou treball recull els noms i cognoms de 917 víctimes mortals vinculades a Manresa i amplia de manera significativa la informació publicada fa dues dècades.
Un cens ampliat amb nous col·lectius de víctimes
L'estudi, disponible al web Memòria.cat, incorpora un nombre més elevat de víctimes respecte a les relacions publicades fa vint anys i, per primera vegada, inclou els manresans morts durant els primers anys de l'exili i els refugiats de guerra procedents d'altres punts de l'Estat que van morir a Manresa. En total, la recerca identifica 917 víctimes mortals. D'aquestes, 813 estaven domiciliades a Manresa, mentre que les altres 104 hi havien nascut però residien en altres municipis.
Els llistats s'organitzen segons la tipologia de la mort -com ara front de guerra, rereguarda republicana, bombardejos, exili o camps de concentració- i també segons la vinculació de cada víctima amb la ciutat.
Més de cinc-cents morts al front
Segons les dades recopilades, dels 813 manresans i manresanes domiciliats a la ciutat que van perdre la vida, 525 van morir o desaparèixer al front de guerra. A més, 104 persones van ser assassinades a la rereguarda republicana, tres van morir durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona i 35 van ser víctimes dels bombardejos franquistes sobre Manresa.
L'estudi també recull cinc persones assassinades durant l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, tres morts per l'explosió de bombes abandonades, 30 executats pel règim franquista, 24 persones mortes en presons o camps de concentració franquistes i 19 deportats que van perdre la vida en camps de concentració nazis.
Entre les principals novetats hi ha la incorporació de 37 refugiats de guerra morts a Manresa i de 28 manresans que van morir durant els primers anys d'exili, una relació que els investigadors consideren que encara es podrà ampliar amb noves recerques.
Un treball obert a noves aportacions
Els autors de l'estudi, Joaquim Aloy, Ramon Fons i Pere Gasol, remarquen que es tracta d'una investigació oberta i provisional, que continuarà creixent a mesura que aparegui nova documentació o testimonis.
L'Associació Memòria i Història de Manresa fa una crida als familiars de les víctimes i a qualsevol persona que disposi d'informació que pugui contribuir a completar o corregir els llistats perquè la faci arribar a través del correu electrònic de l'entitat.
L'objectiu del projecte és recuperar els noms de les víctimes, preservar-ne la memòria, fer visible el cost humà de la Guerra Civil, la repressió franquista i l'exili, i afavorir una reflexió sobre les causes que van fer possibles aquests fets històrics.
