Manresa retrà homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i de la dictadura franquista amb la inauguració de l'escultura Metralla, una obra de l'artista santsalvadorenc Marc Sellarès que s'instal·larà a la plaça de la Independència. L'acte institucional tindrà lloc el dissabte 18 de juliol, coincidint amb el 90è aniversari del cop d'estat militar de 1936, i servirà també per recordar les 813 víctimes mortals domiciliades a la ciutat identificades fins ara per l'Associació Memòria i Història de Manresa.
Un monument per preservar la memòria democràtica
L'acte d'inauguració començarà a les 11 del matí i comptarà amb la participació de representants institucionals i de diverses entitats vinculades a la recuperació de la memòria històrica. Hi intervindran l'alcalde de Manresa, Marc Aloy; la regidora de Cultura i Llengua, Tània Infante; el director del Memorial Democràtic de la Generalitat, Jordi Font; el representant de l'Associació Memòria i Història de Manresa, Joaquim Aloy Bosch, així com Joan Carrió Grau, fill de Jacint Carrió Vilaseca, supervivent dels camps nazis de Mauthausen i Gusen. També hi participarà el mateix autor de l'obra, Marc Sellarès, que explicarà el significat de l'escultura.
La commemoració s'emmarca en els actes organitzats al voltant del 18 de juliol, data en què es va iniciar el cop d'estat militar contra la Segona República que va desembocar en la Guerra Civil.
Una escultura inspirada en una peça de metralla
Metralla és una escultura vertical de nou metres d'alçada construïda en acer forjat i inspirada en un fragment de metralla de les bombes llançades per l'artilleria franquista sobre Manresa durant els darrers mesos de la Guerra Civil. Aquells bombardejos van provocar la mort d'una trentena llarga de persones a la ciutat.
L'obra simbolitza l'impacte de la guerra i de la repressió posterior sobre la població manresana i vol esdevenir un espai permanent de memòria, dignitat i reflexió ciutadana.
L'escultura quedarà integrada al paviment de la plaça de la Independència i incorporarà un sistema d'àudio que reproduirà el so de sirenes antiaèries i la lectura dels noms de les 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. L'Ajuntament preveu adaptar aquests continguts sonors en funció de futures commemoracions.
Actualització del cens de víctimes
Paral·lelament a la creació del monument, l'Associació Memòria i Història de Manresa ha actualitzat la relació de persones vinculades a la ciutat que van morir a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista, l'exili o la deportació als camps nazis.
La nova relació inclou provisionalment 813 víctimes mortals domiciliades a Manresa. Els seus noms s'exposaran durant els pròxims mesos en uns plafons situats a l'exterior del refugi antiaeri de la Renaixença. L'entitat fa una crida a la ciutadania perquè aporti possibles correccions o nova informació que permeti completar aquesta recerca històrica.
Segons expliquen els responsables del projecte, la manca de documentació completa i els desplaçaments forçats provocats per la guerra fan molt difícil elaborar un cens definitiu. L'objectiu és recuperar la identitat de les víctimes i contribuir a preservar la memòria col·lectiva dels fets.
Una conferència sobre tres trajectòries de guerra i exili
Els actes commemoratius començaran uns dies abans de la inauguració del monument. El dimecres 15 de juliol, a les set de la tarda, la sala petita del Kursaal acollirà la conferència Tres vides, una guerra, dedicada a les trajectòries de Lluís Rodó, Antonio Fernández i Ramon Lluch.
L'acte també abordarà la transmissió de la memòria històrica a les noves generacions a través de l'experiència dels estudiants manresans que han visitat el camp d'extermini nazi de Mauthausen.
Les activitats estan organitzades per l'Ajuntament de Manresa i l'Associació Memòria i Història de Manresa amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.
