El Jutjat Social de Manresa acollirà el proper 17 de desembre el judici per la demanda presentada per un treballador de la brigada, afiliat a la CNT, contra l'Ajuntament de Manresa, a qui acusa de vulneració del dret fonamental de vaga i de la llibertat sindical, durant la convocatòria de vaga general per Palestina del 27 de setembre de 2024.

Segons la demanda, a la que ha tingut accés NacióManresa, el treballador es va adherir a la vaga general convocada per la CGT contra el genocidi a Palestina del 27 de setembre de 2024. Tant anteriorment com posteriorment, l'empleat va comunicar al departament de Recursos Humans del consistori la seva voluntat de seguir la vaga, ja que el programa de control horari dels treballadors de l'Ajuntament no contempla donar aquesta informació en el seu entorn digital.

De fet, el mateix escrit de l'acusació posa de manifest que el mateix treballador ja havia instat al departament a introduir en el control horari l'opció directa de comunicar una vaga a través del programari, però només ho havia aconseguit de forma puntual en les vagues d'aquell any convocades per l'IAC el febrer, i per la CGT pel 8-M.

Una resposta incomprensible des de Recursos Humans

Amb la convocatòria del 27 de setembre, però, la demanda explica que la cap de Recursos Humans de l'Ajuntament de Manresa va respondre al treballador que per poder adherir-se a la vaga general, "cal que el sindicat convocant -la CGT- ho comuniqui a l'Ajuntament", i que sense aquest requisit, "no pot fer vaga". Lògicament el treballador va respondre que "això no era així" i que "en una vaga general no cal comunicació a cada empresa". Després del creuament de diversos correus, que l'acusació ha adjuntat a la causa, i sense que es posessin d'acord, l'empleat va decidir seguir la vaga, i comunicar-ho a l'Ajuntament ja que no podria fer-ho pel control horari.

Les sospites del treballador es van confirmar quan el maig de 2025 no va cobrar la paga de productivitat, un complement anual per als empleats que no han tingut cap absència sense justificar. Després de diversos correus, va entendre que Recursos Humans li havia comptat com a absència injustificada la seva adhesió a la vaga del 27 de setembre anterior.

La paga i indemnització

En la demanda, el treballador demana cobrar la paga de productivitat, però també una indemnització per danys morals derivats de la vulneració dels drets fonamentals que, "atenent la reiteració, la gravetat, la discriminació i l'afectació a la dignitat i llibertat sindical", valora en 15.000 euros.

Cal tenir en compte que en matèria d'indemnització, la Llei d'Infraccions i Sancions de l'Ordre Social (LISOS) estableix que les infraccions molt greus en matèria de drets fonamentals poden ser sancionades amb multes que, per a l'any 2024, oscil·len entre 7.501 i 225.018 euros. La jurisprudència social i constitucional ha determinat que la indemnització per danys morals en aquests supòsits no pot ser simbòlica, sinó que ha de tenir un efecte realment reparador i dissuasiu.