La investigació pel crim de Carles Vilajosana al carrer Sant Jaume de Manresa ha viscut un pas decisiu aquest dimecres. Els Mossos d'Esquadra han conclòs la reconstrucció dels fets, confirmant que el crim va originar-se en una baralla entre un grup de quatre joves i la víctima, que també anava acompanyada. En un moment de l'enfrontament, quan, segons la investigació, Vilajosana estava d'esquena, un dels agressors li va clavar un ganivet directament al cor, provocant-li una mort gairebé instantània.
Amb el pas dels dos menors de 16 anys detinguts a disposició de la Fiscalia de Menors, el cas s'endinsa plenament en un circuit judicial molt diferent del d'adults.
El paper de la Fiscalia de Menors i les mesures cautelars inicials
En el sistema penal ordinari la investigació la dirigeix un jutge d'instrucció, però en la jurisdicció de menors és el fiscal qui assumeix el paper de dirigir les investigacions, recollir proves i formular les peticions de mesures. Aquest mateix dimecres, la Fiscalia de Menors ha de sol·licitar al Jutjat de Menors les mesures cautelars per als dos joves nascuts l'any 2010, o sigui, d'entre 15 i 16 anys.
Atesa la gravetat de la causa, la petició habitual és l'internament cautelar en règim tancat, una mesura provisional que es pot decretar per un màxim de sis mesos, prorrogable tres mesos més, mentre es completa la fase d'instrucció.
Natura de les penes i execució del compliment
La diferència filosòfica fonamental del Codi Penal de menors és que no cerca el simple càstig o la retribució, sinó la sanció educativa i la reinserció social. Per als joves d'entre 14 i 17 anys processats per delictes greus com l'homicidi o l'assassinat, la llei fixa un sostre d'internament en règim tancat de 5 anys per norma general. Tanmateix, aquesta mesura pot elevar-se excepcionalment fins als 8 anys d'internament tancat en nois de 16 i 17 anys, als quals s'afegiria una etapa posterior de llibertat vigilada, en aquells casos que presentin una gravetat extrema.
Pel que fa al lloc de compliment, els condemnats no ingressen en un centre penitenciari ordinari sinó en un Centre Educatiu de Menors, com Til·lers o El Segre, sota la gestió de la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i Justícia Juvenil. En cas que els joves compleixin la majoria d'edat mentre s'executa la mesura, continuen al mateix centre de menors, tot i que si arriben als 21 anys i encara els queda condemna pendent, el jutge té la facultat d'ordenar el seu trasllat a una presó d'adults.
Tot i que la instrucció recau en el fiscal, el procés inclou obligatòriament la celebració d'un judici oral formal a porta tancada davant el Jutge de Menors per protegir la intimitat dels investigats, on la Fiscalia i les acusacions presenten els seus escrits abans que es dicti sentència.
La responsabilitat civil de les famílies
Un altre aspecte clau del marc legal de menors és la determinació de la responsabilitat civil per reparar els danys i la mort causada. La llei estableix que, si bé els dos menors responen civilment, aquesta responsabilitat s'estén de manera directa i solidària als seus pares o tutors legals. Això permet que la família de Carles Vilajosana pugui reclamar la indemnització econòmica que fixi la sentència directament als progenitors o tutors dels agressors.
Homicidi o assassinat: la intenció de matar i el paper de la traïdoria
Finalment, el desenvolupament de la investigació serà clau per determinar la qualificació jurídica del crim durant el judici. La condició indispensable en qualsevol d'aquests delictes és l'existència de dol, és a dir, la voluntat intencionada de matar o la plena consciència que un atac amb ganivet al cor té un resultat mortal quasi segur.
A partir d'aquesta base, la frontera entre l'homicidi i l'assassinat la marca la presència d'agreujants específics com la traïdoria. En el cas de Manresa, les acusacions podran al·legar traïdoria pel fet que, segons la investigació, la ganivetada es va clavar quan la víctima era d'esquena, aprofitant un moment en què Vilajosana estava indefens i sense capacitat de reacció.
Si la Fiscalia aconsegueix provar tant la intenció de matar com l'ús d'aquesta mecànica de traïció, la causa es podrà jutjar com un assassinat, un factor determinant que empenyeria la petició de condemna cap al sostre màxim de vuit anys d'internament permès per la llei de menors.
Hores d'ara, però, el que sí que és segur és que és un homicidi: la mort d'una persona a mans d'una altra persona. Si aquest crim acaba essent considerat un assassinat, només ho determinarà, amb el veredicte, la justícia.
