Els dos menors detinguts per l'homicidi d'un home en ple carrer a Manresa són nascuts a Catalunya, i amb família catalana. Així ho ha confirmat la consellera d'Interior, Núria Parlon, aquest dimecres en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio en què ha expressat el condol del Govern a la família de la víctima. En aquest sentit, ha reiterat que, tot i que la investigació està oberta, els Mossos d'Esquadra treballen amb la hipòtesi d'una baralla de nit durant la Festa Major que va acabar amb l'apunyalament.
Parlon ha defensat que les festes han estat "excepcionals" pel que fa al comportament de la ciutadania, però ha admès que la percepció de seguretat a la ciutat "no és bona". Si bé, també ha defensat que cal lluitar contra la desinformació, després que l'extrema dreta -catalana i espanyola- hagi fet córrer la informació falsa que els dos implicats són menors estrangers no acompanyats. Una informació falsa que el candidat de Junts a l'alcaldia de Manresa, Ramon Bacardit, ha amplificat. En aquest sentit, Parlon lamenta la instrumentalització del cas i assegura que, quan es parla només de menors, es deixa entreveure que són menors no acompanyats. Unes afirmacions allunyades de la realitat.
Bacardit ha afirmat que, en cas que els responsables siguin persones de nacionalitat estrangera, haurien de ser retornades al seu país d'origen un cop complertes les penes. Paral·lelament, ha reclamat que Catalunya assumeixi "immediatament" les competències en immigració. La consellera d'Interior, però, ha negat les afirmacions de Bacardit i l'extrema dreta i ha deixat clar que els dos detinguts són nascuts a Catalunya i amb família catalana: "Ho aprofiten per fer associacions xenòfobes", ha exclamat la consellera Parlon, molt crítica amb la instrumentalització del cas. Preguntada per si emprendran accions legals contra els càrrecs institucionals que han promogut aquestes afirmacions, la titular de la cartera ha assegurat que encara no és el moment de prendre aquesta decisió.
Commoció i mala maror a Manresa
L'homicidi de Manresa ha provocat una reacció de rebuig per part de la ciutadania i centenars de veïns que van omplir aquest dimarts a la tarda la plaça Major per mostrar el seu malestar amb els fets. L'acte, que havia estat impulsat sense sigles de partit per militants de l'entorn d'Aliança Catalana com Clàudia Barés i Bernat Bernabeu, va aplegar unes 500 persones que hi van acudir de per exigir seguretat i condemnar la mort de Vilajosana.
La protesta va transcórrer majoritàriament en silenci, tot i que es van sentir aplaudiments, crits de "Volem justícia" i algunes proclames contra el batlle, com "Marc Aloy, dimissió". Aquesta mobilització tindrà continuïtat aquest dimecres a les 9 del vespre al carrer Divina Pastora, amb una concentració silenciosa i amb espelmes organitzada pels veïns de les Escodines i la Sagrada Família.
Instrumentalització de l'autoria del crim
La resposta ciutadana va anar acompanyada d'un intent d'instrumentalització política a través de les xarxes socials i canals i mitjans afins a l'extrema dreta. Durant tot el dia, es van difondre informacions falses que atribuïen l'autoria exclusiva del crim a menors no acompanyats de la comunitat marroquina de la ciutat per tal d'incitar a la crispació.
Aquestes teories, però, queden desmuntades per les dades concretes de la investigació: els dos menors nascuts el 2010 que han estat detinguts per la seva possible implicació en els fets són nascuts a Manresa. En concret, un d'ells sí que és d'origen marroquí, però l'altre és fill de pares catalans.
Les mesquites de Manresa demanen evitar rumors
Al seu torn, les comunitats islàmiques de Manresa han emès un comunicat conjunt per expressar la seva "més profunda consternació, condemna i rebuig absolut" davant l'homicidi. Les entitats han traslladat el seu condol a la família i amics de la víctima i han refermat el seu compromís amb la pau social a la capital del Bages, alhora que destaquen la seva col·laboració contínua amb les forces de seguretat i demanen "mà dura" a les autoritats judicials contra qualsevol acte de violència, tot reclamant un enduriment del Codi Penal. "La violència no representa els valors de l'islam ni els de les nostres comunitats", subratllen.
Davant la proliferació de rumors i missatges d'extrema dreta a les xarxes socials que intenten criminalitzar el col·lectiu, les comunitats fan una crida directa a la ciutadania, les institucions i els mitjans de comunicació per actuar amb responsabilitat. Demanen evitar "rumors, acusacions precipitades, generalitzacions o discursos que puguin enfrontar veïns" i adverteixen del perill de permetre que un acte d'aquesta gravetat trenqui la convivència veïnal en una ciutat diversa com Manresa.
