A mitjans dels anys 80, amb l’arribada del CD, semblava que el vinil havia quedat sepultat per sempre entre prestatgeries polsoses i mercats de segona mà. Però el que molts van considerar un format obsolet ha ressorgit amb força gràcies a qui menys s’esperava: la generació Z. Joves nascuts en plena era del streaming, que conviuen amb TikTok, llistes de reproducció infinites i intel·ligència artificial, han decidit donar la volta al disc i retornar a l’experiència analògica de la música. Què hi ha darrere d’aquest gir?

Per entendre aquest moviment cal remuntar-se a l’inici de tot. El fonògraf d’Edison (1877), el gramòfon de Berliner (1887) i, finalment, l’arribada del vinil a finals dels anys 40, van marcar una revolució sonora. El format LP a 33 1/3 RPM va permetre l’aparició de l’àlbum com a concepte artístic i la cultura musical moderna va començar a girar sobre un microsolc. Durant les dècades següents, els vinils no només van transportar música, sinó identitats, disseny, missatge i resistència. Amb l’arribada del digital, la música va perdre cos, però ha tornat. Segons el musicòleg Jaume Carbonell, “hi ha cada vegada més públic que enyora l’objecte perquè tot allò que li dona sentit a la música —el ritual, la informació, l’experiència— no pot desaparèixer”.

El món gira a 33 revolucions

El ressorgiment del vinil no és només una tendència local o una moda efímera, sinó un fenomen global amb dades contundents que ho demostren. Segons l’IFPI Global Music Report 2025, les vendes mundials de vinils han augmentat un 13,4% respecte a l’any 2022, amb increments destacats a països com els Estats Units (+17%) i el Regne Unit (+10,5%). A Alemanya, tot i la caiguda general dels formats físics, el vinil continua creixent, segons el BVMI.

Un informe de la Vinyl Alliance revela que el 76% dels joves d'entre 18 i 24 anys compren vinils almenys un cop al mes, i el 80% posseeixen un tocadiscs. El 84% prefereixen comprar-los en botigues físiques, i un 29% ho fan per motius ambientals, optant per discos de segona mà. A l’Estat, l’informe anual de Promusicae confirma la tendència: el vinil ha superat el CD en vendes per primer cop des de finals del segle passat. El 2023, es van vendre més de dos milions de vinils, representant un 56,7% del total de suport físic.

Aquest retorn ha afectat directament les botigues de vinils. A Barcelona, el responsable de BCore Disc, Jordi Llansamà, explica que “les multinacionals han vist el filó i estan traient edicions espectaculars, més visuals, cares, i pensades per un públic jove. Les fàbriques es col·lapsen perquè han tornat a apostar fort pel format físic”. Això ha provocat que les discogràfiques independents sovint es vegin relegades o endarrerides en la producció, però el mercat encara vibra.

La Generació Z i la desconnexió digital

Els joves que han crescut amb auriculars sense fils, recomanacions d’algoritmes i cançons d’un minut i mig busquen avui experiències musicals més profundes. Segons el Gen Z Vinyl Report, per al 50% dels enquestats, comprar vinils representa una forma de desintoxicació digital. El 61% assegura que escoltar discos millora el seu benestar mental, i el 87% valora l’autenticitat sonora del format. “Amb tantes pantalles tot el dia, posar un vinil i desconnectar és com entrar en un altre món. És el meu moment de pausa”, explica l’estudiant de disseny de 22 anys Xavier Carrasco.

Aquesta generació, considerada per molts “nativa digital”, no veu cap contradicció entre escoltar Spotify al bus i comprar vinils a la tarda. Ho explica el mateix Carbonell: “Jo crec que és complementari. Escolten música a les plataformes, però si una edició els emociona, la volen tenir. És una forma de gaudir d’una manera més intensa”.

Les xarxes socials també han tingut un paper fonamental. Hi ha més de 39 milions de publicacions amb l’etiqueta #vinyl a Instagram. L’estètica del tocadiscs, el ritual de desprecintar un LP, el color del vinil o el disseny de la portada formen part d’una cultura visual compartida. Llansamà, de BCore, ho té clar: “Les edicions visuals, en vinil de color o amb il·lustracions especials, en venen molt. És un producte que entra pels ulls. I molta d’aquesta gent, de fet, no té plat: compren per col·leccionisme”.

La relació entre vinil i videojocs o sèries és també una porta d’entrada: de Billie Eilish a Harry Styles, passant per Stranger Things o Todos quieren a Daisy Jones, el retorn de l’analògic està connectat amb referents culturals virals. Segons DJMagLA, el 28% dels genZ descobreix música a través de videojocs i el 49% a través de TikTok. I molts d’aquests hits es converteixen en vinils que volen tenir.

El vinil com a símbol d’identitat

L’objecte ha tornat al centre. El vinil, el casset, fins i tot el CD, són avui símbols d’identitat, de resistència, de memòria i d’estil. A diferència de les llistes digitals, tenir un disc és un gest físic i emocional. Carbonell afirma: “És una bona notícia. Denota interès real per la música, per qui l’ha fet, per com està editada. També pel disseny, les carpetes, el ritual d’escoltar activament”.

Els vinils s’han tornat a percebre com a peces de col·leccionista. Edicions limitades, portades exclusives i materials nobles atrauen un públic que busca una connexió més profunda. El Record Store Day, que des de 2008 celebra cada any la cultura de les botigues independents, és un èxit global. També ho és la venda directa en concerts o a través de plataformes com Bandcamp, on molts artistes joves ofereixen edicions en vinil de tirada reduïda. “Per mi no és només música. És una manera de tenir alguna cosa real, que puc tocar i mirar. Em fa sentir més connectat amb l’artista”, diu Carrasco. “M’agrada col·locar-los a l’habitació. Cada disc explica alguna cosa de mi, com un llibre o una foto.”

I tot això, en un món on el CD també reneix tímidament. Però el protagonisme és clar: el vinil ha tornat a ocupar els prestatges centrals. Llansamà observa que “la gent gran que ara tenen diners compren allò que només havien tingut en casset pirata, mentre que els joves ho veuen com una cosa cool o un gest retro. I els artistes ho saben: cada cop n’hi ha més que autoediten en vinil sabent que el seu públic respondrà”.

Així, el vinil no només torna a sonar. Torna a significar. És una forma de reconquesta del temps, de la materialitat, i d’una manera d’estimar la música que semblava perduda. La generació digital ha decidit que el futur també pot girar a 33 revolucions per minut.