Des del segle XX, cada generació gaudeix del seu esclat musical. Grups o bandes que marquen una dècada absoluta, impregnen generacions senceres i condicionen per sempre el futur de la música. One Direction no va ser la primera boyband de la història, però no n'hi ha hagut cap altra com ella. En només sis anys van triomfar a tots els racons del planeta amb la seva música, la química que desprenien entre ells i el tracte amb els seus seguidors. Tot plegat va suposar un èxit absolut que va contagiar desenes de milions de persones.
El 2016 finalitzava el camí de 1D després d'uns últims anys marcats per la marxa de Zayn i els rumors sobre les carreres en solitari que volien iniciar diversos integrants. Ara, però, aquell record que semblava molt llunyà ha aterrat de pet a la vida de mig món. La mort de Liam Payne, encara en circumstàncies per aclarir, ha fet revifar legions de fans de One Direction de totes les edats. A totes les xarxes socials, els seguidors de la boyband occidental amb més impacte del segle XX (més encara que els Backstreet Boys o NSYNC, però superades per l'auge asiàtic del k-pop amb BTS) han sortit en tromba per rememorar els temps del grup. Des de Next hem pogut parlar amb uns quants d'aquests fans, de generacions diferents.
Un dels elements més característics (ho comparteixen molt pocs grups i artistes, com Taylor Swift) és la diferència d'edat de molts d'aquests fans. Des de joves adolescents o de 18 anys fins als quals arriben, o superen, els 30. Tothom coincideix en el fet que el grup "els feia sentir propers", que "formaven part d'alguna cosa" i se sentien part de la vida de cinc joves que van agrupar-se en circumstàncies molt peculiars. "Em feien sentir en un espai segur quan era molt més petita" explica la Laia (19 anys).
"No feien coses extraordinàries a part de cantar, eren tios normals, que la cagaven, que es posaven a jugar com a nens petits davant de tothom [...] Eren tan propers", afirma, entre elogis. El seu testimoni és el de milions de joves que van viure l'experiència 1D quan eren molt més petites, però els millenials pateixen la mort de Payne com si fos la d'un familiar. "Era el grup de la meva vida", "no entenc la meva adolescència sense ells", "van ser la banda sonora dels anys on pitjor ho passava", son diverses sentències dels testimonis consultats per Next.
En un moment en què figures com Justin Bieber triomfaven sense aturador, l'aparició de One Direction el 2010 va capgirar el gènere de les boyband que es creia completament enterrat. No només el seu impacte va ser universal durant la seva carrera, sinó que anys després, gràcies al poder de les xarxes socials, van seguir arreplegant milers i milers de nous seguidors. La pandèmia va ser un punt clau per a molta gent, com explica l'Arlet (19 anys). "En un moment en què el pop rebia molt hate, un grup de nois enganxaven moltíssim. A més la seva música és tan fàcil i en tenen tanta...".
Per molt que sembli mentida, les cançons de 1D han esdevingut icòniques, pràcticament himnes que sonen a les ràdios, discoteques i bars, arreplegant homes i dones de diferents edats cantant-les a crits. No era així en el seu moment. Se'l considerava pop massa adolescent, cançons escombraries, massa fàcils. El temps ha posat tothom al seu lloc.
El triomf d'un grup molt proper
Aconseguir teoritzar per què van ser tan importants en la vida de tantes persones és entrar, de ple, en el fenomen fan. Com va passar amb els Beach Boys, els Beatles, The Osmonds o New Kids on the Block, les cançons que es posaven de moda, el moment social de l'època pertinent i la premsa van jugar un paper clau. Però cap d'aquestes ha pogut viure el fenomen One Direction, que va créixer en paral·lel amb l'auge de les xarxes socials. I ara, que les plataformes es troben en un moment crucial, els britànics són encara més presents que mai... i fa vuit anys que no toquen junts.
"Eren un grup molt familiar, amb lletres molt fàcils d'entendre i pops, divertits, tota l'estona fent broma... Això va fer un click en la generació que vam tenir la meravellosa sort de viure'ls, però ara tots els que han recuperat els vídeos, els concerts, les entrevistes...", explica l'Adriana Díaz (29 anys), qui va ser una de les grans impulsores dels grups de fans de One Direction a Barcelona. "Jo no sabia que alguns dels meus amics eren igual de fans que jo de One Direction fins que vam ser més grans", explica el Marc (31 anys), certificant el fet que el grup britànic creava germanor a tot arreu. "Jo m'he fet amiga de certes persones perquè som fans", remarca l'Arlet.
@fackgrazxr 💔 #onedirection#liampayne#fyp♬ original sound - fackgrazxr
"Molta gent es va refugiar en ells, en aquella època adolescent en la qual no t'has trobat a tu mateix... [...] Sabem que era un producte destinat sobretot a noies adolescents, però notaves que estava fet per tu i trobaves a gent que sentia el mateix", admet l'Adriana.
@whoisclairecliny rest in peace liam🥺 | #liampayne#liampayneedit#onedirection#onedirectionreunion#onedirectionedit#foryou#viral#fy#fyp#foryoupage♬ som original - claire
Aquest sentiment de pertinença travessava edats, gèneres i orientacions sexuals. La transversalitat i el punt de comunió el qual es va acabar convertint One Direction, després de tots els escarafalls viscuts en la seva darrera època i la disparitat d'èxits individuals que han gaudit tots els integrants, ja havia derivat en el desig absolut que fessin com els Jonas Brothers: que es reagrupessin per tornar a tocar junts. Ara, per desgràcia, mai més es podrà veure a dalt d'un escenari en Harry Styles, en Louis Tomlinson, en Zayn Malik, en Niall Horan i en Liam Payne entonant Kiss You, What Makes You BeautifuloLittle Things. El seu record, però, serà imborrable.