Si algú tenia algun dubte sobre el potencial transformador que va tenir el procés, només cal que compari com votava Convergència/Junts en la legislatura de l’1 d’octubre (2015-2017), quan la narrativa i l’esperança d’un país nou ho amaraven tot, i com vota ara, que la independència no s’albira ni en l’horitzó més llunyà i la gent que abans omplia els carrers s’ha quedat a casa. Si no hi ha ruptura a l’horitzó, l’independentisme es disgrega i cadascú torna a fer el que sap fer millor: en el cas de Junts, la representació parlamentària dels lobbies empresarials. El darrer i més gràfic exemple, la votació al Congrés contra la regulació dels lloguers de temporada, una obscena puntada de peu al cul de la gent que no té cap propietat immobiliària i necessita llogar per viure.
L’argument que la proposició de llei envaïa competències de la Generalitat no s’aguanta per enlloc: Junts també va votar en contra de regular el lloguer de temporada al Parlament de Catalunya, quan el Govern d’ERC hi va portar el tema. Som, per tant, davant d’una posició ideològica de dreta, tant legítima com errònia des del punt de vista de l’interès nacional. Si Junts no vol regular el mercat de l’habitatge per les seves conviccions liberal-conservadores, ho hauria de voler fer per raons lingüístiques i de cohesió nacional, especialment amb relació a Barcelona: si les classes treballadores i mitjanes autòctones es veuen expulsades de la ciutat pels preus de l’habitatge, com ja està passant, la llengua catalana es quedarà sense capital. I si el català perd Barcelona, s’ha acabat Catalunya.
El català té molts enemics, però avui un dels principals és la gentrificació a Barcelona. La pressió combinada d’apartaments turístics, lloguers de temporada i barra lliure per a la compra de propietats per part d’estrangers adinerats ha fet desaparèixer l’oferta d’habitatge assequible per a la gent del país. Les generacions dels nostres pares i avis han aguantat Barcelona com a capital de la llengua catalana per la senzilla raó que hi han pogut viure, però si els nostres fills no poden, qui aguantarà la llengua a la capital? Qui retolarà en català, qui treballarà en català, qui parlarà en català als nouvinguts, qui mantindrà el català viu al carrer? És una regla de tres molt bàsica, tan bàsica que sembla mentida que un partit que es diu independentista no l’entengui. Junts ha de decidir: o partit nacional català, o Agents Parlamentaris de la Propietat Immobiliària (APPI).