Aquestes setmanes hem tornat a preguntar-nos què es proposen els seus partits, a part de la simple tasca d'anar en contra de les aspiracions dels catalans, que som una nació amb característiques culturals pròpies, - com es demostra contínuament -, tenim una identitat, una força solidària i una actitud pacífica. A vostès això els sembla poc i fins i tot els mou a oposar-s'hi.

Cauen en el greu error d'autoexcloure’s d'una proposta social i de país inclusiva, i ratllen el ridícul i la vergonya de ser vostès els que parlen de dos tipus de catalans. Qui segrega, senyors de Ciutadans i del PP? Des d'aquest dubtós punt de partida i segons una manera de parlar al meu entendre pervers, els catalans són vostès i els altres són independentistes, separatistes i altres denominacions que els dona la gana de jutjar com a pejoratives, per referir-se a unes aspiracions legítimes.

Què els mou a separar-se i a excloure’s? En qualsevol cas sàpiguen que entre els catalans que es governaran des d'un estat propi hi ha tot tipus de procedències, cultures i formes de pensar, fins i tot com les seves, i recordin que ningú, excepte vostès mateixos, els impedeix la pertinença. Per fortuna quan Catalunya ja sigui una república independent, vostès com tothom, gaudiran dels avantatges que suposa governar des dels valors que, a hores d'ara, ningú nega que tingui el poble català. A no ser que s'entestin a vagar per l'espai sideral en lloc de decidir formar part d'un futur comú. Preguntin-se quins valors tenen vostès que valgui la pena sumar al conjunt i sumint-los!, però si us plau no s’arraconin en una actitud estèril i ressentida.

El mateix vespre de la darrera Diada de l'11 de setembre l'actual portaveu del PP, Pablo Casado, ens va regalar una meravellosa metàfora en el seu intent de menysprear el milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, que es va concentrar als carrers de Barcelona, que ja és menysprear! Amb la seva presència els assistents van donar suport al referèndum del proper 1 d'octubre que pot portar a la independència. La metàfora comparava l'Estat espanyol a un transatlàntic i la incipient legalitat sorgida del Parlament Català a una zòdiac punxada. Atribueixo aquest relliscada de subestimació al desconcert que forçosament els ha de causar constatar el suport social tan divers que té la causa que vostès s'esforcen a reduir, tergiversar, invertir i amagar, per citar només algunes pràctiques. Aquest és el missatge que divulguen entre una bona part dels espanyols que no contrasten la veracitat dels mitjans de comunicació. A això li dic jo comunicació perversa, i més planerament engany.

Reprenent la metàfora ... estic d'acord que vostès van en un transatlàntic, amb la seva música letàrgica i una copa a la mà. És just per gaudir d'aquests privilegis que han estat treballant durant anys amb tota classe de mitjans. Els falta adonar-se que el nom del gran transatlàntic és "Titanic" i que ja naveguen cap al gran bloc de gel que no han volgut veure. Alguns de vostès es salvaran, precisament perquè tindran la sort de reubicar-se en petites embarcacions i pot ser que fins i tot els vagi bé. Sobre el que qualifiquen de Zodiac punxada, aquesta imatge revela més aviat com vostès ho volen veure que com és en realitat. No volem pensar que vostès l'hagin punxat en una enrabiada, encara que ho desitgin tal com els costa de dissimular. Resulta que en una Zodiac no hi cabem tots els que som. Hi ha moltes més Zodiacs del que creuen, i som molts per reparar les punxades que calgui, que de paciència ja en som uns mestres, i quan la paciència s'uneix al bon humor i a l'astúcia el resultat és resistència de sobres i corda per estona. Avancem, si, cap a un futur certament millor que el que hem conegut a bord del seu transatlàntic, on ens han posat a treballar a la sala de màquines.

Encara hi són a temps! Poden sumar-se a un projecte engrescador que pot ser el seu projecte si deixen enrere les picabaralles del "tu si, tu no" de pati de col·legi. Això no va de vestir o no barretina i espardenyes de set vetes. Això va de construir un país, organitzar un estat que doni resposta als reptes de l'actualitat, que són molts, de la millor manera i amb l'aportació de quants més millor, la seva també.

Pot ser una clau distingir entre l'ús de la paraula democràcia per designar el manteniment d'un status quo que no ens satisfà, imposat per lleis que no deixen marge d'actuació, o per designar l'estar al servei de la voluntat popular, aquesta que vostès pretenen que no podem mesurar en un referèndum. Distingir, en definitiva entre la democràcia de grilló i la democràcia de la llibertat.

--------------------------------------------------------------------------------

"A los simpatizantes de Ciudadanos, del PP y por extensión del PSC,"

Estas semanas hemos vuelto a preguntarnos que se proponen sus partidos, a parte de la mera labor de ir contra las aspiraciones de los catalanes, que somos una nación con características culturales propias, - como se demuestra continuamente -, tenemos una identidad,  una fuerza solidaria y una actitud pacífica. A ustedes esto les parece poco e incluso les mueve a oponerse.

Caen en el grave error de autoexcluirse de una propuesta social y de país inclusiva, y rayan el ridículo y la vergüenza de ser ustedes los que hablan de dos tipos de catalanes. ¿Quién segrega, señores de Ciudadanos i del PP? desde este dudoso punto de partida y según un modo de hablar a mi juicio perverso, los catalanes son ustedes y los demás son independentistas, separatistas y otras denominaciones que se les antoja juzgar como peyorativas, para referirse a unas aspiraciones legítimas. 

¿Qué les mueve a separarse y a excluirse? En cualquier caso sepan que entre los catalanes que van a gobernarse desde un estado propio hay todo tipo de procedencias, culturas y formas de pensar, también como las suyas, y recuerden que nadie, excepto ustedes mismos, les impide la pertenencia. Por fortuna cuando Catalunya ya sea una república independiente, ustedes como todo el mundo, van a disfrutar las ventajas que supone gobernarse desde los valores que, a estas alturas, nadie niega que tenga el pueblo catalán. A no ser que se empeñen en vagar por el espacio sideral en lugar de decidir formar parte de un futuro común. Pregúntense qué valores tienen ustedes que valga la pena sumar al conjunto y ¡háganlo!, pero por favor no se arrinconen en una actitud estéril y resentida.

La misma noche de la última Diada del 11 de Septiembre el actual portavoz del PP, Pablo Casado, nos regaló una maravillosa metáfora en su intento de menospreciar el millón de personas, según la guardia urbana, que se concentró en las calles de Barcelona, ¡que ya es menospreciar! Con su presencia los asistentes dieron apoyo al referéndum del próximo 1 de Octubre que puede llevar a la independencia. La metáfora comparaba el Estado español a un transatlántico y la incipiente legalidad surgida del Parlamento Catalán a una Zodiac pinchada. Atribuyo este desliz de subestimación al desconcierto que les debe causar constatar el apoyo social tan diverso que tiene la causa que ustedes se esfuerzan en reducir, tergiversar, invertir y ocultar, por citar solo algunas prácticas. Este es el mensaje que divulgan entre una buena parte de los españoles que no contrastan la veracidad de los medios de comunicación. A esto le digo yo comunicación perversa, y más llanamente engaño, embustería.

Retomando la metáfora...  estoy de acuerdo en que ustedes van en un transatlántico, con su música letárgica y una copa en la mano. Es justo para gozar de estos privilegios que han estado trabajando durante años con toda clase de medios. Les falta darse cuenta de que el nombre del gran transatlántico es “Titanic” y que ya navegan rumbo al gran bloque de hielo que no han querido ver. Algunos de ustedes se salvaran precisamente porque tendrán la suerte de realojarse en pequeñas embarcaciones y puede que hasta les vaya bien. Sobre lo que califican de Zodiac pinchada, esta imagen revela más bien cómo ustedes lo quieren ver que cómo es en realidad. No queremos pensar que ustedes la hayan pinchado en un berrinche, aunque este sea su deseo tal como les cuesta de disimular. Resulta que en una Zodiac no cabemos todos los que estamos. Hay muchas más Zodiacs de lo que creen y somos muchos para reparar los pinchazos que haga falta, que de paciencia tenemos ya maestrazgo, y cuando la paciencia se une al buen humor y a la astucia el resultado es resistencia de sobras y cuerda para rato. Avanzamos, si,  hacia un futuro ciertamente mejor que el que hemos conocido a bordo de su transatlántico, en dónde nos han puesto a trabajar en la sala de máquinas.

Todavía están a tiempo! Pueden sumarse a un proyecto ilusionante, que puede ser su proyecto, si dejan atrás las rencillas del  ”tu si, tu no” de patio de colegio. Esto no va de vestir o no barretina i alpargatas de set vetes. Esto va de construir un país, organizar un estado que dé respuesta a los retos de la actualidad, que son muchos, de la mayor manera y con la aportación de cuantos más mejor, la suya también.

Puede ser una clave distinguir entre el uso de la palabra democracia para designar el mantenimiento de un status quo que no nos satisface, impuesto por leyes que no dejan margen de actuación, o para designar el estar al servicio de la voluntad popular, esta que ustedes pretenden que no podamos medir en un referéndum. Distinguir, en definitiva, entre la democracia de grillete y la democracia de la libertad.