L’ACN s’ha fet ressò del fet que el Govern hagi anunciat que no participarà en les concentracions convocades aquest dimecres per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) davant dels ajuntaments de tot l’Estat per la situació a Ceuta. L’adjectiu que la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, ha utilitzat per qualificar la convocatòria ha estat el d’“irresponsable” en entendre que es tracta d’una convocatòria instrumentalitzada pel PP i Vox, que volen fer servir la crisi per “generar confrontació i com a element d’agitació política” i que provoca un afebliment de la societat. I no soc capaç d’entendre-ho. O sí.

No dubto que hi hagi darrere de la convocatòria una voluntat dels ajuntaments de l’òrbita conservadora d’enlletgir al govern espanyol la pitjor crisi que ha tingut des dels fets del 2017, i que l’ha superada amb escreix. Es tracta d’un clamorós i ja documentat atac a la sobirania espanyola, a la frontera europea i als acords que tant amb l’Estat com amb la mateixa UE ha tingut el “soci fiable” marroquí al llarg de dècades. Però és que era tan fàcil caure en la temptació de criticar la incomprensible situació en què s’ha col·locat Pedro Sánchez i el seu executiu..

Per contra, l’única reacció possible, comprensible i acceptable en un partit d’Estat com és el PSOE no pot ser altra que secundar la convocatòria, afegir-s’hi i demostrar de portes enfora que, més enllà d’oportunismes, el clam unànime és que Ceuta no està sola i que el que ara tenalla la seva supervivència també li passa a Espanya i a Europa. 

Per descomptat afegiria que la solució no implica dur a la península les persones que de forma irregular van entrar violant la frontera, una fórmula que justificaria Meloni i la seva reacció tancant Schengen a les persones que hi arriben des del nostre país. No, la solució és l’agilització dels processos de retorn, emprant tots els recursos necessaris de tipus burocràtic i per descomptat també humanitari, per tal que la vida de tots, els autòctons i els provisionalment instal·lats es pugui qualificar de digna. 

Com un deure comú han entès la convocatòria molts alcaldes socialistes que han reaccionat escandalitzats contra la consigna que des de les instàncies governamentals s’ha llençat pràcticament prohibint que secundessin la mobilització. Autoritarisme 4.0 d’una Moncloa que es manifesta cada cop més feble, acorralada i rabiosa.