El 8 de maig de 2004 es va inaugurar el Fòrum de les Cultures, una creació genuïna de Barcelona, anomenada la tercera via dels grans esdeveniments -després de l'Exposició Universal i els Jocs Olímpics-, pensada per projectar la ciutat al món. La capital catalana va programar 141 dies d'activitats per promocionar-se com l'urbs mundial del diàleg, prèvia reforma urbanística al Besòs. Es perseguia un nou punt d'inflexió després de l'èxit de la cita olímpica, amb la replicació del motlle dels grans esdeveniments que ja era motiu de debat. Barcelona va acollir aquell any 4,4 milions de turistes. Convertida en ciutat global, la xifra no ha parat de créixer i l'impacte econòmic, també.
Fins a 12 milions de visitants van allotjar-se l'any passat en hotels, habitatges d'ús turístic i albergs, segons les dades de l'Ajuntament de Barcelona de l'últim exercici sencer. Turistes que van deixar a la ciutat fins a 9.600 milions d'euros, tal com recullen les mateixes fonts oficials, la dada més alta registrada fins ara. La ciutat, pilotada per governs de diferent color polític, ha continuat apostant per la via dels grans esdeveniments i, Mobile World Congress a banda, ha dedicat esforços a l'impacte promocional que ofereix l'esport. Ho demostren els esforços públics fets per ser seu de la Copa Amèrica, acollir la sortida del Tour de França o batallar per conservar el Gran Premi de Fórmula 1 del Circuit de Catalunya, amb exhibició al Passeig de Gràcia per no perdre pistonada davant Madrid.
És indubtable que l'espectacle de monoplaces desplegat aquest dimecres en una de les artèries nobles projectarà la ciutat, com ho farà el vincle amb el Tour de França -el País Basc ho va convertir en un espot excel·lent en l'edició de 2023- i també el compromís amb la Copa Amèrica. El que és més difícil de determinar és si, acompanyant la captació d'aquestes cites, hi ha un pla per perfilar adequadament Barcelona com a destinació que vol fugir del low cost mentre es maximitzen beneficis en el curt termini.
El debat sobre els efectes nocius de la massificació turística ha guanyat centralitat, discussió que hauria de ser compatible amb no demonitzar l'activitat del sector, pel pes que té en la nostra economia, fins a mig milió de llocs de treball no sempre ben pagats. Però la desafecció creixent que genera la cara B del turisme s'explica, sobretot, perquè el ciutadà percep que l'administració no resol amb la mateixa eficàcia l'accés a l'habitatge o la protecció del teixit comercial històric -per posar dos exemples de transformació accelerada- que la promoció de la ciutat a l'exterior.
Perquè es llegeix com un desajust que les encaixades de mans per disposar de la Copa Amèrica, amb un impacte econòmic notable, no vagin acompanyades del mateix consens polític per regular els lloguers de temporada, que fan escalar el preu de l'habitatge a la capital i expulsen veïns, o per aplicar mesures per garantir l'ús de la llengua en els establiments de restauració de la ciutat. La Barcelona de l'aparador enlluerna cada cop més públic mentre a la rebotiga s'acumulen els problemes.