Ho explicava Arnau Urgell aquest dijous en un article a Nacióen què desgranava com seran, en termes meteorològics, els mesos de juliol i agost. Ahir a la nit -concretament, a les 22.51 hores- vam entrar a l'estiu astronòmic, després de l'últim episodi de pluges. I, benvolguts lectors, l'estiu de tots plegats es presenta llarg si el que ens ocupa és l'actualitat política. La setmana ha servit per aclarir que, si hi ha investidura d'un president de la Generalitat —només Salvador Illa pot reunir els suports—, serà ben entrat el mes d'agost. No hi haurà debat la setmana que ve i, si no es basteix un acord polític en els pròxims dos mesos —que el PSC només veu "viable" amb ERC i els comuns—, les noves eleccions se celebraran el 13 d'octubre. El calendari està fixat.
L'estiu serà llarg i carregat de gesticulació per part dels actors principals i secundaris del sainet. Però també es preveu intens a ERC. Els republicans encadenen setmanes agitades. En l'anterior, van ajornar el congrés extraordinari a Barcelona per decidir si governaven amb Jaume Collboni després que la militància desbordés les previsions de participació, una afluència que permetia intuir que el debat era viu i la decisió de pactar amb el PSC a la capital no generava consens. I també van protagonitzar un consell nacional del partit atípic, de cinc hores de durada, amb Oriol Junqueras assegut a les últimes files de la sala, Marta Rovira explicant-se des de Ginebra i un reguitzell de paraules demanades.
La setmana que es tanca ha estat marcada pel manifest que planteja una "renovació de la cúpula", que aplega centenars de suports, inclosos els de la secretària general i de Pere Aragonès. Sol·licitada per la premsa, Rovira va contemporitzar davant dels micròfons per, després, signar un text que és un missatge diàfan a Junqueras. Al seu torn, l'expresident de la formació, que té la intenció de presentar candidatura en el congrés del 30 de novembre, va demanar "rentar els draps bruts a casa", paraules formulades en una altra entrevista radiofònica, en paral·lel a la de Rovira. El pati republicà està farcit d'accents i missatges.
El moment no és senzill per a ERC, obligat a prendre decisions transcendents sense haver endreçat encara el debat intern que ha precipitat la implosió electoral. La decisió de governar amb el PSC a Barcelona s'endevina congelada a l'espera d'aclarir el paisatge nacional —són reveladors els silencis de la direcció del grup municipal i la Federació barcelonina— i el dilema sobre Illa també es cuinarà a foc lent, perquè pesarà més la conveniència que la lletra petita. Tot i que al partit posin al crit al cel perquè s'ha substituït el debat d'investidura del juny al Parlament per un acte equivalent —amb retrets a Junts i el PSC—, la demora afavoreix els republicans per recompondre's.
La formació s'ha posat l'objectiu del "finançament singular", amb la recaptació del 100% dels impostos i un fons de solidaritat autonòmic que, a l'Estat, ja ha aixecat malestar a dreta i esquerra, i ha compromès alguns dels suports del PSOE, com ara Compromís, la CHA o el BNG. Sembla complicat que Pedro Sánchez accedeixi a un "concert" en un termini de dos mesos —un canvi de paradigma en el finançament—, encara que estigui en joc la investidura d'un president de la Generalitat socialista per primer cop en 14 anys. Per tant, ERC haurà de resoldre l'equació en termes de cost-benefici. Si les cessions que faci Illa es poden defensar i l'alternativa electoral és pitjor, les opcions de pacte augmentaran. Una eventual entesa que la militància haurà d'avalar. I les bases ja han demostrat a Barcelona que tenen ganes de dir-hi la seva.
Els focus, doncs, seran del tot per als republicans, sigui perquè se'n surten o tenen un polvorí. Encara més si Carles Puigdemont demora un eventual retorn, una possibilitat que Junts ja ha començat a articular amb l'argument que no hi ha debat d'investidura a la vista. Aigualit el viatge de tornada promès en campanya —a l'espera del calendari de l'amnistia—, Junts només seria protagonista de la votació de la investidura d'Illa si detecta que no hi haurà repetició electoral i pretén obtenir una part del pastís que es vulgui emportar ERC. Un moviment que requeriria l'aval de Puigdemont i actitud activa del PSC. Però només passaria en temps de descompte. De moment, els titulars apunten a ERC.
- El 56% de catalans defensa que la Generalitat tingui més poder que l'Estat en política tributària; Ona Sindreu Cladera.
- Perquè Laura Borràs no ha demanat acollir-se a l'amnistia?; per Bernat Surroca.
- Imanol Pradales, nou lehendakari amb els vots del PNB i el PSE.
- Paul Palomar, millor nota de la PAU de tot Catalunya: «No soc gaire disciplinat, però sí molt constant»; per Aina Font.
- La veu de Nació: «Un 6,62 de català»; per Oriol March.
El passadís
Tres dies després que el Cercle d'Economia presentés un document sobre habitatge en què proposava eliminar el topall als preus de lloguer, la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anat al Cercle per debatre sobre aquest àmbit. La trobada, en què la ministra i exportaveu del govern de Pedro Sánchez va entomar un seguit de preguntes de membres de la junta del lobby empresarial, va deixar clares les discrepàncies de fons. Ja des del primer moment, quan el director general del Cercle, Miquel Nadal, va assenyalar que el tema de l'habitatge era greu, però que "no era un problema general", cosa que va ser contestada per Rodríguez, que va recordar que ja és un repte transversal.
Però la cita entre Rodríguez i el Cercle també va escenificar el bon clima existent entre l'executiu espanyol i un sector del món econòmic català. Si bé els empresaris discrepen obertament de molts aspectes de la política econòmica de Sánchez -van insistir molt en "no demonitzar el sector privat"-, el Cercle agraeix la política de la Moncloa a Catalunya. La ministra va ser rebuda amb tots els honors per la flor-i-nata de la casa, amb el president, Jaume Guardiola, al davant, i va marxar comentant que s'hi havia trobat molt bé. Una situació semblant a la recent estada de Sánchez a les Jornades del Cercle. L'entitat sempre aposta per grans acords i, en aquests moments, hi ha una pressió creixent del món empresarial perquè PSOE i PP pactin la llei del sòl, aturada de moment al Congrés i que els socialistes ja han consensuat amb el PNB.
Vist i llegit
Si encara no n'heu tingut l'oportunitat, recupereu l'acurat reportatge que firmen el periodista Jordi Bianciotto i el fotògraf Ferran Sendra a El Periódico -disponible a la seva edició digital-, en què fan un trajecte per espais icònics dels Estats Units que han marcat la trajectòria de Bruce Springsteen. De Nova Jersey a Nebraska, passant per Texas o Broadway, el treball periodístic és un entremès del llibre Lugares míticos del rock(Ed. Redbook), del mateix Sendra, que recull 300 escenaris especials de la història del rock durant més de sis dècades, vinculats a figures com Springsteen -que aquests dies és a Barcelona-, Led Zeppelin, U2, David Bowie o The Beatles.
L'imperdible
Aquest és un cap de setmana marcat per la revetlla de Sant Joan, però al marge de la tradició i la cultura popular -si voleu, podeu consultar aquí cop es viurà a Barcelona l'arribada de la Flama del Canigó-, a la capital catalana hi ha cites a l'agenda cultural que valen la pena. N'és un exemple l'exposició Confessions of a Crowded Mind, de Robbie Williams, que s'exhibeix al MOCO Museum. L'estrella del prop hi presenta 18 obres d'art inèdites que pretenen inspirar les persones a transformar la por en creativitat, una mostra que ja s'ha pogut veure en altres capitals europees, com Amsterdam. Bon cap de setmana i bona revetlla!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.