L'amnistia ja ha entrat en vigor i l'intercanvi d'escrits entre advocats que demanen que s'apliqui als seus clients i el jutges que, de mala gana, l'han d'aplicar és una constant. Els tribunals tenen dos mesos per fer-ho i la majoria de tribunals que tenen causes relacionades amb el procés ja han començat a fer moviments reclamant a les parts que es posicionin. Qui no ha fet cap moviment encara és Laura Borràs, condemnada per prevaricació i falsedat documental al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i pendent que el Tribunal Suprem digui si la sentència de quatre anys i mig de presó i de tretze d'inhabilitació és ferma. És un dels casos que, durant la negociació de l'amnistia, es trobava a la frontera entre aquells que hi poden entrar i els que no.
La defensa de Borràs, pilotada per Isabel Elbal i Gonzalo Boye, actuarà com en la resta de casos fins ara: esperarà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pregunti a les parts si s'ha d'aplicar l'amnistia. La causa de Borràs no està vinculada amb el procés, sinó amb irregularitats en la gestió quan era directora de la ILC, entre els anys 2013 i 2018, però tant ella com els seus advocats han defensat sempre que es tracta d'un cas de lawfare i de persecució política. El vinculen al lideratge de Borràs dins de l'independentisme, primer com a consellera de Cultura i ara com a presidenta de Junts, passant per la presidència del Parlament fins a l'any passat i esgrimeixen informes jurídics que ho sostindrien.
En una entrevista recent a Catalunya Ràdio, la dirigent independentista va esquivar la pregunta sobre si intentarà acollir-s'hi o no, i va derivar la responsabilitat en els seus advocats. "En el meu cas concret, el que vull és l'anul·lació d'una sentència i d'una causa que no hauria d'haver existit, i els meus advocats defensaran tots els meus drets que han estat vulnerats des del principi", va afirmar a principis de juny, abans de la publicació de la llei al Butlletí Oficial de l'Estat. No va concretar si s'hi acolliria o no: "Els meus advocats faran el que considerin que han de fer".
Els advocats de Borràs, per ara, esperaran al TSJC, que té dos mesos per aplicar la llei. En paral·lel, tenen un ull posat també al Tribunal Suprem. La sentència de la dirigent independentista encara no és definitiva, i l'alt tribunal s'haurà de pronunciar. No hi ha cap indici que ho hagi de fer aviat. Es dona la circumstància, també, que el mateix TSJC va proposar un indult parcial, en la mateixa sentència, per a la presidenta de Junts, en considerar que la pena de presó imposada d'acord amb el Codi Penal era massa alta. Ella sempre ha rebutjat l'indult i, de fet, va criticar els que ERC va negociar pels presos polítics perquè són una mesura de perdó que assumeix la comissió del delicte. Abans d'arribar a aquest escenari cal que el Suprem es pronunciï.
L'entorn de la presidenta apunta que no preveu presentar cap escrit, però recorda que els seus advocats opten per "anar reaccionant quan arribin els requeriments", i encara no n'hi ha hagut. Fonts del partit consultades per Nació descarten cap moviment per part de Borràs, i dubten que el TSJC pregunti sobre si se li ha d'aplicar l'amnistia, perquè la seva causa no està directament vinculada amb el procés, el 9-N o l'1-O. Fonts del TSJC apunten que "el que s'havia de traslladar ja s'ha fet" i la Fiscalia tampoc inclou la seva causa entre les susceptibles de ser amnistiades.
El cas de Borràs encaixa en l'amnistia?
Borràs està condemnada per falsedat documental i prevaricació, en una causa que no té relació ni amb l'1-O ni amb el 9-N, ni tampoc amb el procés, però que afecta una dirigent destacada del moviment independentista. Durant la negociació de la llei es va parlar del concepte de lawfare, però en el text final se'n fa cap al·lusió. Tampoc es fa referència al delicte de falsedat documental pel qual està condemnada Borràs, i el delicte de prevaricació s'entén que es pot amnistiar si està relacionat amb el procés independentista.
La presidenta de Junts sempre ha dit que és víctima d'una persecució política pel fet de ser independentista i que se li han vulnerat els seus drets. Sosté que el seu cas és lawfare, i així ho van afirmar els seus advocats durant el judici al TSJC. En relació amb l'amnistia, insisteix que és "secundari" si hi pot entrar o no. Amb el text a la mà, però, sembla difícil trobar l'escletxa per poder-s'hi acollir. En tot cas, la defensa preveu fer cap moviment si abans el TSJC no els ho demana, mentre a l'horitzó hi ha la decisió que pugui prendre el Suprem.