Els resultats del 12 de maig van certificar el canvi de rasant a la política catalana, amb la quarta victòria consecutiva del PSC en unes eleccions a Catalunya, un cicle que diumenge es va engreixar amb un cinquè triomf, en aquesta ocasió en els comicis europeus. Però la primera posició en vots i escons de Salvador Illa, acompanyada de la constatació que les forces independentistes havien perdut la majoria al Parlament, no implicava necessàriament que els socialistes tinguessin la feina feta. Just un mes després i ben entrats al juny, el bloqueig a la política catalana persisteix. I els ingredients del debat alimenten el perill d'una repetició electoral, les conseqüències de la qual ningú sap determinar, per molt que es podria intuir que són poc convenients per a les forces sobiranistes, com explicava setmanes enrere en aquest article. Només cal fixar-se en el balanç de les últimes cites amb les urnes.
Per contradictori que pugui semblar, començàvem la setmana amb l'elecció de Josep Rull com a president del Parlament, gràcies a un acord entre Junts, ERC i la CUP cuinat amb contactes a Ginebra -que els protagonistes van amagar fins al darrer moment per evitar sorpreses-, i l'acabem amb un congrés extraordinari fallit dels republicans a Barcelona per decidir si governen amb Jaume Collboni. Després de llaurar l'acord durant mesos amb la iniciativa del grup municipal (Elisenda Alamany) i la direcció de la federació barcelonina (Eva Baró), quan tocava ratificar-lo, l'excés d'afluència a la cita va obligar a ajornar la votació. Resulta evident que la militància tenia ganes de dir-hi la seva. L'expectació generada entre les bases fa intuir que el debat sobre les aliances amb el PSC és viu al partit i que la decisió que prengui ERC sobre la investidura catalana serà discutida.
Els 20 diputats dels republicans són al centre dels càlculs, però a la seu de Calàbria -on ja no exerceix Oriol Junqueras, ara militant ras a l'espera del que passi en el congrés del partit del 30 de novembre- s'espolsen la pressió sobre un eventual suport a Illa. El relat del partit, en mans de Marta Rovira fins a l'hivern, passa per traslladar la responsabilitat a Junts i socialistes, les dues forces més votades a les eleccions. Una manera de reclamar a Carles Puigdemont que mogui fitxa -Gonzalo Boye no dona pistes sobre el retorn en el carrusel d'aparicions als mitjans des que s'ha aprovat la llei d'amnistia- i també d'instar el PSC a plantejar una proposta sucosa. Junqueras ho va definir com una oferta "raonable".
Illa, però, encara no ha donat pistes de fins on està disposat a cedir, començant per una millora del finançament que requeriria la predisposició de Pedro Sánchez i el seu govern. Per bé que, en les últimes hores, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha obert la porta a un finançament singular per a Catalunya. Montero calculava ahir totes les paraules, cautela que no va impedir la indignació de comunitats autònomes en mans del PP i també el malestar de socis parlamentaris del PSOE.
Al seu torn, Junts, que en la campanya catalana va desembargar el gen convergent, juga les cartes que té a la mà. Recuperat Rull per a la política institucional -la restitució s'ha implementat a la presidència del Parlament i no a la de la Generalitat-, el partit de Puigdemont controla ara el calendari de la política catalana. I ha semblat que aquesta setmana Jordi Turull dibuixava el camí de la repetició electoral quan instava Illa a presentar-se primer a la investidura si ho tenia "molt clar". La invitació té forma de regal enverinat, perquè complicaria un "sí" exprés d'ERC.
El ritme dels moviments, però, els determinarà Rull la setmana que ve, un cop fetes les consultes amb els grups parlamentaris. La pressa perquè Puigdemont fos candidat a un debat ha quedat matisada. Ni disposa dels suports, com se sap des del 12-M, ni l'aplicació de l'amnistia està garantida ara mateix per dissenyar un debat a finals de juny. Per això pren força la via d'un acte equivalent, que faria córrer el rellotge sense que hi hagi un candidat ni una votació immediata. El camí que pot triar Rull i les paraules de Turull semblen ingredients d'un còctel amb sabor de repetició electoral, el que ha desitjat Junts des del duel perdut de fa un mes. La cirereta la podria posar ERC si la ratificació del pacte amb el PSC a Barcelona es complica. L'estiu polític s'ha d'assaborir, tot just ha començat.
>> El finançament s'ha situat a l'agenda de prioritats de la majoria de formacions. I sobre la importància d'aquesta carpeta en l'enfortiment de l'autogovern en parlarem el proper divendres en un acte organitzat per l'entitat Acció Catalana i Nació. Hi participaran com a ponents la consellera d'Economia en funcions, Natàlia Mas, l'exconseller d'Economia Andreu Mas-Colell, i el regidor a Barcelona i exconseller d'Empresa Ramon Tremosa. Conduirà l'acte el subdirector del diari, Ferran Casas. Serà un esmorzar el divendres 21 de juny a les 9 del matí a l'Hotel Catalonia Plaza del carrer Bergara, 11, de Barcelona. I us hi podeu inscriure aquí. Us hi esperem!
- ERC es dona més temps per decidir si governa amb Collboni; per Carme Rocamora i David Cobo.
- Qui és qui en la revolta dels fiscals contra l'amnistia; per Bernat Surroca.
- El gran error de Llarena; per Oriol March.
- El BBVA es llança a una guerra de propaganda per l'opa i les elits tanquen files amb el Sabadell; per Pep Martí.
- El TJUE avala convertir els interins de la Generalitat en indefinits sense passar per unes oposicions.
El passadís
L'organització fundada per José María Escrivá de Balaguer, l'Opus Dei, ha viscut temps millors. El pontificat del papa Francesc no els ha anat bé als fills d'Escrivá, que han vist retallat el seu poder. En pocs anys, l'Obra ha perdut el privilegi que el seu cap -actualment Fernando Ocáriz- sigui necessàriament bisbe, ha estat equiparat a una associació de sacerdots, rebaixant el nivell jurídic del rang de prelatura i, més recentment, ha perdut el control del santuari de Torreciutat. Però el que no vol perdre l'Opus és públic, sobretot jove. Fa uns mesos, va llançar el projecte Youth adreçat a les xarxes socials, i els comptes de l'Opus a Youtube, Spotify i Instagram han anat compartint continguts, que van des de com viure la fe a temes com la relació amb els pares o com entomar els problemes personals. Des de fa uns dies, Youth està allotjat al web de l'Opus Dei. Els seguidors d'Escrivá saben que cal incidir en el món de les xarxes i no volen perdre pistonada.
Vist i llegit
Annie Ernaux ha estat aquesta setmana a Catalunya per promocionar l'edició de dos dels seus llibres -publicats durant la dècada dels anys 70 i 80-, així com el documental sobre la seva trajectòria. Des de la talaia dels 83 anys, la premi Nobel de Literatura observa la realitat amb bisturí. Xavi Ayén, amb una llarga trajectòria periodística de converses amb escriptors premiats amb el Nobel, l'ha entrevistada per La Vanguardia. I Ernaux, que també desgrana l'actualitat del seu país -sacsejat per l'ascens de l'extrema dreta-, carrega contra Emmanuel Macron. Si teniu temps, recupereu la conversa.
L'imperdible
Aquest dijous va començar una nova edició del Sónar, el festival de música electrònica de referència, que des de fa temps ja és molt més que una cita estrictament musical. Per submergir-vos en l'oferta d'aquests dies, llegiu la guia que ha preparat en Victor Rodrigo i no us perdeu el reportatge d'en Guillem Maneja sobre els artistes catalans que hi actuaran. Hi anireu amb tota la informació necessària. Bon cap de setmana!
Joan Serra Carné
Redactor en cap de Nació
Vols que t'arribi La Brúixola de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre-la.