El BBVA es llança a una guerra de propaganda per l'opa i les elits tanquen files amb el Sabadell

En plena pugna per la compra del blanc català, la institució basca convida Erdogan a la seu a Madrid aprofitant la celebració de la cimera entre Espanya i Turquia

13 de juny del 2024
Actualitzat a les 22:18h
Carlos Torres, al costat del ministre Carlos Cuerpo, rep aquest dijous Recep Tayyip Erdogan i Pedro Sánchez.
Carlos Torres, al costat del ministre Carlos Cuerpo, rep aquest dijous Recep Tayyip Erdogan i Pedro Sánchez. | BBVA

En quina situació es troba en aquests moments l'opa del BBVA al Banc Sabadell? Dimarts, la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)va admetre a tràmit l'operació un cop no va trobar "errors essencials" en la documentació presentada pel banc. La decisió forma part del procés i no té més implicacions que obrir el període d'autorització, en principi de vint dies, i que culminarà quan el Banc Central Europeu manifesti la seva no oposició a l'opa. Totes aquestes passes es donen per descomptades, ja que la posició de l'entitat de Christine Lagarde ha estat afavorir la concentració.

Un cop la CNMV autoritzi l'operació, el BBVA publicitarà l'oferta i s'entrarà en la fase més dramàtica de l'opa. La Comissió Nacional del Mercat de la Competència (CNMC) hi dirà també la seva. Només quedarà aleshores el vistiplau del govern espanyol. Fins ara, la posició de l'executiu ha estat de rebuig frontal, per raons de cohesió territorial, perill de concentració excessiva i pèrdua d'ocupació. Però la batalla serà èpica.

L'establishment, alineat amb Oliu  

El 24 de maig, durant les Jornades del Cercle d'Economia, es van escenificar un seguit de gestos molt potents políticament. Després de la intervenció del ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, que s'havia manifestat contrari a l'opa de manera molt explícita, es van poder veure diversos moments de conversa cordial del ministre amb el president del Sabadell, Josep Oliu. Va ser durant, després de la intervenció ministerial i en els passadissos, en alguns moments acompanyats del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, i del conseller delegat del banc, César González-Bueno

L'opa hostil contra el Sabadell ha provocat el fet inèdit d'una gairebé unanimitat del món econòmic i polític en contra de l'assalt al banc. Foment del Treball va sortir en tromba mostrant la seva oposició total i advertint del cost que tindria per a la viabilitat de moltes pimes. La Cecot, la patronal que dirigeix Xavier Panés, va coincidir amb la de Josep Sánchez Llibre, alertant que "si es redueix el mercat financer, l'oferta de condicions a què poden optar deixaran de ser flexibles". Des de Pimec, la coincidència és total amb Foment. La cúpula de la patronal, amb Antoni Cañete, ha advertit que "les pimes poden ser les grans perjudicades de l'opa". 

Per una vegada, totes les patronals van posicionar-se unides i a la vegada coincidint amb la pràctica totalitat de la classe política. L'opa s'ha llançat precisament quan la política catalana entra en una etapa de major "normalització", per emprar un terme amarat pel Cercle d'Economia. En aquest sentit, en el món econòmic es viu l'operació del BBVA com un factor de distorsió.  

La batalla pels fons inversors

El BBVA ha llançat una ofensiva en diversos fronts alhora. Ha de convèncer els accionistes, en especial els grans perquè admetin la compra i enmig de moviments continus en el capital. Són fons com el nord-americà BlackRock, amb un 6,27% després d'haver ampliat la seva participació des d'un 3,62%. BlackRock és el primer accionista i té 332 milions d'accions. Hi ha també l'inversor mexicà David Martínez Guzmán, amb un 3,4%;  Dimensional Fund, del multimilionari dels EUA David Booth, que ha incrementat el seu pes del 3,011 al 3,793.  

El Sabadell té uns 200.000 minoristes que posseeixen el 48% del capital. Sobre ells la influència de la cúpula directiva de l'entitat és major i molts d'ells poden contemplar l'opa amb uns ulls molt diferents dels dels grans fons inversors. Però la batalla principal es jugarà entre els grans inversionistes. 

La batalla de la propaganda

La propaganda és una arma poderosa en totes les batalles. I una opa hostil ho és també. Ja fa setmanes que el president del BBVA, Carlos Torres, manté contactes intensos amb sectors de la societat civil catalana i amb mitjans de comunicació, mentre intenta contrarestar l'argument d'un Sabadell com a banc industrial amb una aposta molt clara en favor del teixit de pimes. Un argument que té força. Aquest dimecres, el BBVA ha emès una nota en què es defineix també com "un banc de pimes" i assegura que en els primers quatre mesos de l'any, ha incrementat la base de clients en més de 12.000 autònoms i petites i mitjanes empreses, el que significa un creixement interanual del 10,2%.

El cas Villarejo en plena opa

Caldrà veure l'efecte que pot tenir en el procés de l'opa la notícia que la Fiscalia Anticorrupció ha demanat la imputació del BBVA i d'un grup de directius per suborn i revelació de secrets pels vincles entre l'entitat i l'excomissari Jiménez Villarejo perquè fes tasques d'espionatge a periodistes, polítics i empresaris. El fiscal demana la imputació d'un seguit d'exdirectius, entre els quals l'expresident Francisco González. Carlos Torres no ha estat imputat, malgrat que s'havia apuntat com una possibilitat, però el fiscal sí que es refereix a actuacions "contràries al codi ètic". El jutge que porta el cas és Manuel García Castellón.  

La passió turca del BBVA

En aquest context, el BBVA ha obtingut aquest dijous una fotografia amb Pedro Sánchez i el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que s'han reunit amb motiu de la cimera hispano-turca. El banc ha organitzat una trobada d'empresaris espanyols i turcs a la seu de l'entitat que ha aplegat Sánchez i Erdogan. De fet, el BBVA té pes en l'economia turca des que va prendre el control del banc Garanti. El directiu turc Onur Genç és actualment el conseller delegat del BBVA. En els cercles econòmics catalans, alguns han comentat amb ironia que Carlos Torres vulgui mostrar muscle internacional recorrent a un Erdogan que es troba en hores baixes al seu país, on el seu partit va ser clarament derrotat en les darreres eleccions municipals.