Després de la desfeta electoral del 12-M, ERC va tenir clar que havia d'esforçar-se com fos per fer valdre els seus 20 diputats. Aquesta va ser la decisió de la secretària general, Marta Rovira, encarregada de liderar les converses per la constitució de la mesa del Parlament. Finalment, aquest dilluns la presidència ha recaigut en el juntaire Josep Rull, una maniobra possible gràcies a l'ajuda dels republicans, que han aconseguit també fins a dos llocs en la mesa i apuntar-se la responsabilitat d'haver fet possible una majoria independentista a l'òrgan rector de la cambra després del desgast dels últims temps per haver pactat amb el PSC. Com han sigut les negociacions d'aquestes últimes dues setmanes? Quina ha estat la postura de cada partit? Com ERC ha fet valdre la seva força? Aquesta és la intrahistòria de les converses.
ERC, després de perdre les eleccions davant del PSC i Junts, va marcar perfil i va exigir als partits que volien negociar que es traslladessin fins a Ginebra. La setmana passada, en tres dies diferents, representants del PSC, de Junts i dels comuns es van traslladar fins a la ciutat on resideix Rovira per negociar directament amb ella, segons ha pogut saber Nació de fonts coneixedores. A partir d'aquest moment, ERC tenia quatre ofertes damunt la taula: obtenir la presidència del Parlament amb un acord tripartit amb el PSC i comuns, presidir una mesa "gran" amb PSC, Junts i comuns, presidir una mesa "antirepressiva" basada en un acord amb Junts, comuns i CUP, o participar d'una mesa independentista presidida per Junts.
A partir d'aquí van començar les exigències. En l'escenari en què ERC tingués la presidència amb el suport del PSC i els comuns, els socialistes exigien als republicans que a canvi, es comprometessin a no fer "maniobres estranyes", com donar els seus vots per a una investidura -fallida- del candidat juntaire, Carles Puigdemont. ERC va advertir que no volia condicionants, però va mantenir la porta oberta a aquesta opció fins a gairebé l'últim moment.
Finalment, en una reunió de l'executiva de diumenge al vespre, Rovira va defensar no fer un tripartit que pogués fer suposar que després de la mesa hi hauria una investidura del socialista Salvador Illa, i també va argumentar no fer-ho pel veto del TC al vot de Lluís Puig, provinent d'un recurs presentat precisament pel PSC. Els socialistes es van assabentar de l'acord independentista per la premsa, tot just dilluns al migdia. Tot i això, ara tenen l'esperança de poder negociar amb ERC -que desvincula la mesa de la investidura- per fer possible que Illa arribi a la presidència de la Generalitat.
Vilagrà i Capella, propostes d'ERC per presidir el Parlament
L'escenari d'una mesa gran es va descartar per part d'ERC també en l'executiva de diumenge al vespre, pels vetos creuats existents. La CUP no volia participar en una maniobra on hi fos el PSC. A partir d'aquí els republicans insistien en una mesa "antirepressiva" amb una presidència d'ERC, que era l'únic que podia fer possible el suport dels comuns. Els noms que van plantejar els republicans per presidir la cambra van ser Laura Vilagrà i Ester Capella. Els comuns no estaven disposats a fer president un membre de Junts -perquè ubiquen la formació de Puigdemont a la dreta-, com van argumentar quan van fer alcalde de Barcelona a Jaume Collboni en detriment del guanyador de les municipals, Xavier Trias. Però Junts insistia a negar-s'hi.
Ja amb el temps corrent a la contra, va ser quan ERC va començar a obrir-se a una mesa presidida per Junts sense els comuns en l'equació. Les negociacions van arribar obertes encara dilluns al matí, moment en el qual es va segellar la decisió. Al migdia, el pacte independentista estava pràcticament fet. A Junts, ja feia dies que es treballava amb discreció el nom de Rull, pel seu "perfil", perquè "podia ser acceptat per tots els partits independentistes", i perquè "va passar per la presó", apunten fonts del seu entorn. També perquè existeix un moment en què es fa evident la dificultat de la investidura de Puigdemont. A les files postconvergents es planteja que, com a mínim, s'ocupi un espai institucional, la presidència del Parlament, després d'uns últims anys -especialment per la sortida de Junts al Govern- en què el partit va situar-se a la intempèrie institucional.
Junts trenca l'acord i filtra el nom de Rull
Una filtració de l'entorn de Junts a la premsa el migdia, amb el nom de Rull, va caure com un gerro d'aigua freda a casa dels republicans i la CUP. Totes dues formacions havien pactat amb Junts evitar filtracions per impedir que les forces constitucionalistes s'activessin per desmuntar l'acord independentista, tot repetint una maniobra com la de Collboni. El fet que ho filtrés Junts va sorprendre els republicans, ja que consideraven que eren ells mateixos els que estaven posant en perill la presidència del seu candidat. En tot cas, des d'ERC es negaven a confirmar un pacte independentista quan faltaven pocs minuts per a la votació. Mentrestant, fonts del partit de Puigdemont confirmaven l'acord abans que es materialitzés i definien com a "teatre" les especulacions sobre si ERC s'uniria o no a aquesta entesa.
Des de la CUP, fonts del partit insistien que, des d'un primer moment, van oferir-se per fer una mesa "antirepressiva". No va caldre que els anticapitalistes es traslladessin fins a Ginebra, perquè ja van arribar a una entesa amb ERC. "Lamentem que Junts no hagi donat suport a la presidència d'ERC, impedint un acord més ampli amb els comuns", apuntaven aquest dilluns a Nació les mateixes fonts. Per què van decidir, així i tot, votar Rull? Els anticapitalistes argumentaven que una mesa independentista havia de permetre "fer front a la repressió de l'estat espanyol garantint el vot delegat en casos d'exili" i evitava que l'òrgan rector quedés en mans de forces unionistes.
L'hermetisme va ser tal que fins i tot ERC i la CUP van optar per votar en blanc en la primera volta de votacions de la presidència, una maniobra de distracció per evitar sumes en segona ronda que evitessin la presidència de Rull. No volien "aixecar la llebre". Finalment, tot i la filtració, el resultat va ser una mesa independentista. Així va ser la negociació que, després d'anys de retrets amb la sortida inclosa de Junts al Govern, va permetre escenificar un bri d'unitat en l'inici de la legislatura.