- El pactòmetre del 12-M: qui suma amb qui?
- Tots els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12-M
- Aquests són els 135 diputats al nou Parlament
Falta completar el formalisme de la ronda de consultes amb els grups parlamentaris, però la política catalana s'endinsa cap a un estiu llarg, probablement sense ple d'investidura fins al temps de descompte. El president del Parlament, Josep Rull, ha apuntat aquest dimarts l'escenari d'un acte equivalent, perquè cap aspirant té previst presentar candidatura aquest mes, moviment que activarà el compte enrere cap a la repetició electoral. Els focus, doncs, apuntaran les pròximes setmanes a la negociació entre el PSC i ERC, l'única entesa que evitaria noves eleccions. Però, en un segon terme, discorren unes altres converses, que haurien de fructificar si Salvador Illa vol convertir-se en president de la Generalitat, les que protagonitzen socialistes i comuns. I el grup liderat per Jéssica Albiach pretén bastir un acord "exigent" abans de decidir si entra al Govern, una possibilitat que no es descarta si la negociació és satisfactòria. Els republicans, en canvi, cenyeixen un eventual pacte al suport parlamentari.
Resoldre el dilema d'un executiu de coalició amb el PSC no és la "prioritat" dels comuns, que en les últimes setmanes han mantingut diversos contactes amb els socialistes per a la investidura. L'últim, aquest mateix dilluns. Les veus coneixedores de les negociacions consultades per Nació exposen que una entesa de govern seria explorable en funció de l'"abast" de l'acord. I les prioritats estan fixades: atendre la crisi de l'habitatge amb mesures ambicioses -començant per la regulació dels lloguers de temporada, que Junts i els mateixos socialistes van tombar el 23 de maig a la cambra catalana-, revertir l'afebliment dels serveis públics i incorporar la planificació ecològica en les polítiques que desplegui el Govern de la Generalitat.
A l'espai polític d'Ada Colau no es pensa a entrar a l'executiu d'Illa "a qualsevol preu". Tot i que diverses veus de la formació admeten que el context polític és clarament "desfavorable" per a l'esquerra alternativa -reculada fins als 6 diputats al Parlament, resultats decebedors a les eleccions europees i crisi a Sumaren ple auge de les forces de dreta i extrema dreta-, als comuns no es volen abaratir més els vots. "El marge seran els continguts", exposen fonts parlamentàries a aquest diari. En les pròximes dates, aspiren a acostar posicions amb els socialistes.
Albiach i el seu grup parlamentari ja havien advertit que la carpeta de l'habitatge seria primordial en les negociacions postelectorals i que els avenços en aquesta matèria ajudarien a calibrar fins a quin punt seria possible una entesa "progressista", que els comuns sempre han defensat com a única via per evitar noves eleccions. Però també hauran d'acordar amb el PSC com resolen el xoc pel Hard Rock, un projecte prioritari per a Illa i que no casa amb el missatge d'aplicar el filtre de la planificació ecològica de les polítiques públiques. La formació no vol que el macrocomplex d'oci al Camp de Tarragona prosperi, però Albiach ha evitat utilitzar el terme "línia vermella" des del 12-M, que sí que va servir per tombar els pressupostos. En campanya, en una entrevista a Nació, va argumentar que un Govern que tirés "endavant" el Hard Rock no es podria considerar "progressista".
En el debat del "finançament singular", al centre del diàleg entre PSC i ERC perquè és la principal demanada dels republicans per a la investidura, el partit de Colau s'ha mostrat contemporitzador, pensant que aquesta és una qüestió que genera tensions a Sumar. Defensa una "negociació bilateral" entre la Generalitat i l'Estat, però sense especificar si s'ha de produir al marge del règim comú. "La situació de greuge no és exclusiva de Catalunya, el model s'ha de reformar sencer. També el País Valencià i les Illes Balears pateixen amb especial gravetat", ha afirmat Albiach aquest dimarts al Parlament, després de reunir-se amb Rull, en el marc de la ronda de consultes per a la investidura.
La formació és conscient, per exemple, que Compromís ha amenaçat de retirar el suport parlamentari al PSOE en funció de com s'atenguin les peticions independentistes. ERC pretén un escenari de concert econòmic -amb la recaptació del 100% dels tributs i un fons de solidaritat autonòmica- mentre que el PSC situa una millora del finançament en el marc del règim comú, però amb categoria de relació bilateral. Les posicions són ara mateix llunyanes.
Com també és llunyana una entesa que desencalli el camí d'Illa cap al Palau de la Generalitat. Els comuns hi podrien contribuir amb un pacte amb els socialistes que no s'ha produït, en el darrer any, a l'Ajuntament de Barcelona. A la sala de màquines de la formació de Colau exposen el pla: primer, un acord amb contingut. Després ja arribarà el torn de resoldre el dilema de si, 14 anys després que Iniciativa per Catalunya (ICV) deixés la Generalitat, els comuns hi fan cap amb un altre president socialista.