Després de la Nit de Reis, la nit més màgica de l’any per molta gent, arriba la nit de preparar les Rebaixes. En moltes societats, encara que no celebrin els Reis com s’acostuma a fer a la nostra, aquest dia forma o ha format part de Nadal. L’adoració dels Reis és el final de Nadal. En el darrer article parlàvem de Nadal i el Solstici, ara arriba al seu final aquest període de mort i renaixement. Arriba al final en una jornada marcada per la il·lusió. Els Mags de l’Orient viuen de la il·lusió. Una il·lusió que es crea i que se sent. Una il·lusió que és engany i que és esperança.
La gent gran i petita necessita la il·lusió, però ha d’anar amb compte quan és engany. Viure en l’engany pot resultar salvífic per molta gent i en molts moments, digues que m’estimes encara que sigui mentida... Viure la il·lusió com esperança és molt diferent. L’esperança d'allò que encara no és, però pot ser, això és una il·lusió que ens fa créixer. Una il·lusió que ens pot portar a crear, a fer possible, allò que volem i que fins ara no ha estat possible. Viure la il·lusió com engany ens fa desconnectar de la realitat, vivim en l’error de què no pot ser per aquell camí. La canalla, davant dels Reis, viu amb la il·lusió dels regals que voldrien. Després arribaran o no. No se’ns escapen els possibles paral·lelismes amb circumstàncies que viu la gent adulta.
Les rebaixes són una altra forma d’il·lusió. Il·lusió que pot ser engany o esperança. Hi ha qui viu les rebaixes amb l’esperança d’aconseguir allò que no ha pogut comprar abans. Aprofitarà els descomptes, que en alguns casos són grans. Es pot viure la il·lusió de què un producte que volem o pensem necessitar ara serà accessible o ens costarà molt menys. Però ja hauríem de saber que darrere les rebaixes hi ha il·lusió que és engany.
Vivim en una societat en què les rebaixes s’han consolidat com a mecanisme recurrent d’actuació per una part important de les empreses. Rebaixes després de Nadal, però també hi ha rebaixes durant Nadal. Rebaixes pel Black Friday, abans de Nadal. I el Cyber Monday... Rebaixes a mitja temporada, sigui la que sigui. Rebaixes d’estiu. Períodes de descomptes puntuals, quan sigui. Dies concrets de descomptes agressius... I el low cost, una altra forma de rebaixes constants. En el nostre sistema econòmic hi ha força empreses que han decidit competir a partir de rebaixar preus de manera constant. Hi ha algunes preguntes que ens hauríem de fer. Com són possibles aquestes rebaixes? Quines implicacions té vendre a aquests preus?
És fàcil veure qui fa descomptes i qui no. En quins productes es fan i en quins no. Quins tipus de comerç fan quin tipus de descomptes... Les rebaixes van néixer per promoure les vendes i així continuen avui. Les rebaixes contribueixen acabar estocs i a la renovació constant de catàlegs. Les rebaixes contribueixen a fer possible la il·lusió que poden comprar més, que podem viatjar més, que podem menjar... Però les rebaixes també són engany. Les rebaixes amaguen com les empreses no juguen net. Les rebaixes les acaben pagant les persones treballadores, les persones compradores, i el conjunt de la societat. Aquest sistema econòmic fonamentat en les rebaixes constants no prioritza les condicions laborals ni la sostenibilitat de la vida en el seu conjunt. Però les rebaixes formen part dels fonaments de la nostra societat, fins i tot més que l’adoració dels Mags que es celebra per Reis.
Convindria que, com a societat, reflexionéssim sobre les il·lusions que volem contribuir a impulsar. Convindria valorar les il·lusions generadores d’esperances constructives i aquelles que resulten enganyoses i destructives. Els Reis i les Rebaixes, amb només unes hores de diferència, són una bona mostra de les il·lusions que generem, com poden ser de diferents i com poden ser de constructives o destructives. Les rebaixes no ens haurien d’enganyar, necessitem un sistema econòmic que treballi per la sostenibilitat. Necessitem que els objectius dels reptes de la sostenibilitat de la vida passin per davant del consumisme
La gent gran i petita necessita la il·lusió, però ha d’anar amb compte quan és engany. Viure en l’engany pot resultar salvífic per molta gent i en molts moments, digues que m’estimes encara que sigui mentida... Viure la il·lusió com esperança és molt diferent. L’esperança d'allò que encara no és, però pot ser, això és una il·lusió que ens fa créixer. Una il·lusió que ens pot portar a crear, a fer possible, allò que volem i que fins ara no ha estat possible. Viure la il·lusió com engany ens fa desconnectar de la realitat, vivim en l’error de què no pot ser per aquell camí. La canalla, davant dels Reis, viu amb la il·lusió dels regals que voldrien. Després arribaran o no. No se’ns escapen els possibles paral·lelismes amb circumstàncies que viu la gent adulta.
Les rebaixes són una altra forma d’il·lusió. Il·lusió que pot ser engany o esperança. Hi ha qui viu les rebaixes amb l’esperança d’aconseguir allò que no ha pogut comprar abans. Aprofitarà els descomptes, que en alguns casos són grans. Es pot viure la il·lusió de què un producte que volem o pensem necessitar ara serà accessible o ens costarà molt menys. Però ja hauríem de saber que darrere les rebaixes hi ha il·lusió que és engany.
Vivim en una societat en què les rebaixes s’han consolidat com a mecanisme recurrent d’actuació per una part important de les empreses. Rebaixes després de Nadal, però també hi ha rebaixes durant Nadal. Rebaixes pel Black Friday, abans de Nadal. I el Cyber Monday... Rebaixes a mitja temporada, sigui la que sigui. Rebaixes d’estiu. Períodes de descomptes puntuals, quan sigui. Dies concrets de descomptes agressius... I el low cost, una altra forma de rebaixes constants. En el nostre sistema econòmic hi ha força empreses que han decidit competir a partir de rebaixar preus de manera constant. Hi ha algunes preguntes que ens hauríem de fer. Com són possibles aquestes rebaixes? Quines implicacions té vendre a aquests preus?
És fàcil veure qui fa descomptes i qui no. En quins productes es fan i en quins no. Quins tipus de comerç fan quin tipus de descomptes... Les rebaixes van néixer per promoure les vendes i així continuen avui. Les rebaixes contribueixen acabar estocs i a la renovació constant de catàlegs. Les rebaixes contribueixen a fer possible la il·lusió que poden comprar més, que podem viatjar més, que podem menjar... Però les rebaixes també són engany. Les rebaixes amaguen com les empreses no juguen net. Les rebaixes les acaben pagant les persones treballadores, les persones compradores, i el conjunt de la societat. Aquest sistema econòmic fonamentat en les rebaixes constants no prioritza les condicions laborals ni la sostenibilitat de la vida en el seu conjunt. Però les rebaixes formen part dels fonaments de la nostra societat, fins i tot més que l’adoració dels Mags que es celebra per Reis.
Convindria que, com a societat, reflexionéssim sobre les il·lusions que volem contribuir a impulsar. Convindria valorar les il·lusions generadores d’esperances constructives i aquelles que resulten enganyoses i destructives. Els Reis i les Rebaixes, amb només unes hores de diferència, són una bona mostra de les il·lusions que generem, com poden ser de diferents i com poden ser de constructives o destructives. Les rebaixes no ens haurien d’enganyar, necessitem un sistema econòmic que treballi per la sostenibilitat. Necessitem que els objectius dels reptes de la sostenibilitat de la vida passin per davant del consumisme