Un dels efectes més visibles de la situació política catalana ha estat el despertar en les espanyes d’un nacionalisme furibund que té en la catalanofòbia una de les seves principals raons de ser. L’embat no només el pateix Catalunya sinó que ben pel contrari, és al País Valencià i a les Balears on es fa sentir amb més virulència. No en va, l’espanyolisme viu obsessionat per l’existència d’una Catalunya perifèrica que tot i minoritzada i obligada a existir en condicions precàries, es nega tossudament a ser assimilada.

Alimentar aquesta catalonofòbia entre els espanyols ha estat una tasca que ha requerit d’un enorme esforç d’imaginació i de l’ajut inestimable d’uns mitjans de comunicació totalment entregats a la causa. Els diaris des de fa anys i panys, especialment els balears i valencians, duen dècades omplint-se de mentides, de deformacions de la realitat, amb l’únic objectiu de demostrar que en aquells territoris no tan sols es parla català sinó que, a més, un exèrcit de professors fanàtics fan de Cavall de Troia de l’independentisme antisistema, ahir de l’imperialisme capitanejat per la burgesia catalana, en les escoles.

Per al PP i per als Ciudadanos no hi ha perill més gran que les escoles. Deu ser que com la dreta nacionalista es va passar mig segle utilitzant-les per a sedimentar un determinat sentiment nacional i per sacralitzar els valors del règim franquista ara temen que els seus adversaris estiguin fent el mateix. I no s’ho creuen, doncs, tant se val, perquè a la última del que es tracta és de generar en la societat una aversió instintiva contra una escola prèviament estigmatitzada. Sembla que voldrien acabar amb el català, corretja de transmissió per ells de tots els mals de l’anti-Espanya i tot seguit imposar els uniformes, la segregació per sexes en les aules, la hissada de la bandera rojigualda a toc de trompeta pels matins i l’oració.

Els mitjans de comunicació és un altra de les obsessions sobretot quan no els controlen ells com fan amb TVE, convertida en un autèntic NO-DO, en una màquina per a viatjar en el temps dels grans èxits de Paco Martínez Soria o Alfredo Landa.

A compte d’aquesta obsessió, l’altre dia el portaveu del PP en les Corts valencianes, Jorge Bellver, el delfí de Rita Barberá, va protagonitzar una de les intervencions més delirants de les darreres setmanes durant una comissió de les Corts. Segons Bellver, la directora de la nova emissora autonòmica À Punt Ràdio que tot just acaba de començar les seves emissions en proves, Empar Marco, forma part d’una “estratègia perfectament arbitrada” per aconseguir la independència el País Valencià, es sobreentén que dins d’una conspiració molt més ampla de signe catalunyés. Per a Bellver, només cal parar atenció amb el perfil d’alguns dels seus col·laboradors més íntims, com la periodista Esperança Camps, exconsellera de Cultura de Balears que segons el diputat va haver de sortir de Mallorca atès “l’insuportable procés de catalanització” que ella –entenem- estava duent a terme.

Per al diputat, un expert en relats de fantasia política que hauria tingut un gran futur com a guionista de comèdies i drames domèstics en la televisió de Fraga, la prova irrefutable de que la conspiració és la participació de Mediapro en la producció d’una sèrie per a la nova televisió autonòmica valenciana que en aquests moments es gesta.

Bellver fa riure als milers de ciutadans que esmorzen amb Ana Rosa Quintana, que es creuen que els catalans duen banyes i cua i es cruspeixen un valencià cada nit, els que per no llegir no llegeixen el Marca o els que han estat adoctrinats en la idea d’una Espanya sense matisos per la que encara tresquen Pizarro, Cortés i els Tercios de Flandes. Als ciutadans mínimament informats només pot que provocar una repugnància moral gairebé insuportable o llàstima.

Que ningú no es pensi que el diputat diu aquestes barbaritats per convenciment ideològic. En això se sembla molt a Enric Millo. Bellver és un professional i si demà, malgrat els seus orígens ideològics amb arrels molt profundes, hagués de guanyar-se la vida fent de diputat comunista maleiria cada dia l’imperialisme americà i afalagaria els avenços del règim de Maduro o de Castro.

Altrament, és un tipus pràctic. Mentre tira merda sobre la nova ràdio i televisió valencianes, s’oblida que el seu partit les va tancar deixant quasi dues mil persones al carrer i després d’haver-les arruïnat com a empreses de servei i de contribuir al seu saqueig sistemàtic. A Europa només es va conèixer un cas igual, el de la televisió grega.

Conforme vagin les coses és de preveure que els Bellver de torn aniran a l’alça i es faran molt més explícits en els seus comentaris. Tipus com ara Jimy Giménez-Arnau que l’altre dia en una columna infecta d’un diari de Madrid parlant sobre Josep Pla, escrivia: “La dictadura de Primo de Rivera, primero, y luego la de Franco, prohibieron los dialectos propios de los separatistas, de otros furtivos y demás fanáticos que emponzoñan nuestra fabulosa nación con sus cacofónicos ladridos y mil traiciones. No iban desencaminados los militares (...)”. A falta d’un fiscal per a delictes d’odi, no hi haurà en la sala un metge?