Avui és un dia important. Per primera vegada en la història del país, la Generalitat de Catalunya ha anunciat, amb data i preguntes concretes, la realització d'una consulta sobre la independència. L'hàbil i intel·ligent formulació de la pregunta ha permès que sis formacions polítiques molt diferents –algunes obertament independentistes i d'altres que no- l'hagin avalat. Això reforça el procediment en termes democràtics i omple de raons als seus partidaris.

Tanmateix, és de justícia recordar que a aquest escenari, que planteja elements de ruptura amb els pactes derivats de la Transició espanyola, s'hi arriba després de dècades de lluita popular. Una mobilització que en els últims anys ha esdevingut especialment massiva, plural i compartida per un ampli espectre de la població catalana. De nou, doncs, cal fer explícit que l'èxit d'avui no se l'ha d'anotar ni Mas ni Junqueras ni Herrera ni Fernàndez, sinó pel poble català actiu i mobilitzat.

És en aquests dies d'eufòria col·lectiva quan s'ha d'exigir al periodisme que toqui de peus a terra, s'allunyi del triomfalisme de barricada i jugui un paper fiscalitzador. Més enllà d'enllustrar els nostres representants polítics per la bona feina feta, doncs, avui toca més que mai plantejar preguntes. En aquest article en formularem cinc d'adreçades directament al president de la Generalitat. Tenen resposta binària (sí/no) i fan referència als interrogants que s'obren a partir d'ara. Són les següents:

1) Si l'Estat, com ja ha anunciat per activa i per passiva, acaba fent efectiva la prohibició de la consulta, el Govern i el seu president estan disposats a desobeir la llei espanyola per fer-la efectiva?

2) Si l'Estat veta la consulta sense possibilitat de recurs en l'ordenament jurídic espanyol i el Govern decideix no desobeir la llei, el president dissoldrà el Parlament i convocarà eleccions de forma immediatament posterior a que això passi?

3) En aquest escenari electoral, CiU es presentaria amb un programa que inclogués de forma explícita la proclamació d'un estat català independent en cas de victòria?

4) Si el resultat d'aquestes eleccions dóna com a vencedor ERC, però sense majoria absoluta, CiU investirà amb els seus vots Oriol Junqueras en cas que aquest hagi assumit el compromís de proclamar l'Estat català si és escollit president?

5) Si al llarg de tot aquest procés l'Estat espanyol cedeix i planteja la possibilitat de pactar una consulta legal en què no s'inclogui cap referència a la independència, el Govern està disposat a replantejar les preguntes i la data per assumir aquest condicionant?

La concreció de la pregunta i de la data és un pas més en un procés que serà més llarg, més complex i més incòmode del que alguns defensors de l'“independentisme màgic” voldrien fer creure. Tots els partidaris del referèndum, i sobretot els independentistes, haurien de ser conscients que l'acord d'avui no suposarà necessàriament que la consulta s'acabi realitzant (ho posàvem de manifest fa pocs dies en aquest article). Més i tot: que es realitzi la consulta no vol dir, necessàriament, que s'acabi concretant un estat català. La millor garantia que això esdevingui algun dia és la mateixa de sempre: un llarg procés de lluita, lluita i lluita, que probablement no culminarà el 2014, sinó que tot just començarà.