Na Corina zu Sayn-Wittgenstein és nascuda danesa, de nacionalitat alemanya i ciutadana de Mònaco, a la Costa Blava. És empresària. Té dues criatures i s'ha casat dues vegades.

Na M. viu a Can Vidalet, un barri d'Esplugues, al Baix Llobregat. Té una criatura de 9 anys. És divorciada. Ha treballat a l'ajuntament amb un contracte per persones amb atur de llarga durada. Viu en un pis de lloguer.

Na Corinna va ser amant del rei emèrit i ell, diu ara, la va utilitzar de testaferro per ocultar alguns dels seus béns que produïen els seus negocis ocults.

Na M. va patir un desnonament el passat dijous 12 de juliol. Membres de la PAH d'Esplugues i alguns partits polítics van donar-li suport a la porta del seu edifici, per tal de demanar una pròrroga. Només gent del poble que volia impedir que la deixessin al carrer. No hi són els serveis socials. El manyà, dos mossos i 3 membres del jutjat. La PAH davant la porta que vol pactar. M. marxarà però vol, necessita, que li donin una pròrroga. Una membre del jutjat diu que estan al cas, que s'ha parlat amb els serveis socials i que l'únic que pretenen fer és parlar amb la dona. Finalment a l'habitatge, queda ella sola amb el nen (sense advocat) i amb l'advocat de la part contrària, 3 membres del jutjat i els mossos. La gent que espera fora rep un missatge: "Ja sóc fora. Gràcies pel vostre suport". Baixen els mossos i diuen que hi ha hagut un acord i que pugi el manyà a canviar el pany de la porta.

Na Corinna, viu rodejada de luxes i amb una gran vida social. Explica que té a sobre un greu problema perquè -segons un enregistrament filtrat- l'exrei va posar una part important del seu patrimoni al seu nom: propietats fora del Regne d'Espanya i que ara li reclama.

M. explica que els del jutjat li han comunicat la seva disposició a concedir-li la pròrroga però com que la PAH està fent soroll han decidit no donar-li i acabar amb el tema. La gent de la PAH l'acompanya als serveis socials perquè li donin una solució temporal. Finalment ara és a un hotel fins que trobi una altra possibilitat.

Les desigualtats de la realitat, les que no surten a les revistes, ni a moltes tertúlies, ni a molts noticiaris. Són les que surten a molts informes i les que les polítiques no estan (no saben?) posant fre. Fets que esdevenen en tres dies. Només són exemples, podríem posar-ne alguns més. Amb els anys tothom recordarà Corinna i poca gent recordarà la M. i sabrà com està. L'èxit que escriu la història oficial no la dicten els pobles. Històries de reis i pobles que es poden superar amb noves propostes i nous models socials.

Superar les desigualtats amb el model polític, econòmic i social que les genera serà difícil, per no dir impossible. El capitalisme neoliberal s'autofagocita per renovar-se i ens fagocita pel camí. La monarquia fa molt de temps que ha perdut el sentit de la seva pervivència.

Construir una República ens està costant presos i preses, repressió, falses acusacions d'odi i xous d'alguns que volen un poble dividit i submís. Estem en construcció. Ens cal una república amb un sistema que no permeti aquestes desigualtats, no un sistema que permet que les persones no puguin exercir els seus drets. Donar resposta a M. és construir llibertat i això només ho pot construir el poble.