D’entrant: decidit, el mag de la política catalana, que no gesticula ni avisa, però que es mira de reüll el calendari, es podria posar la mà a la butxaca i treure’n una “llista unitària” unilateral. D’una tacada, amb carambola, adormir del tot els paràsits de la seva coalició, fer reviure l’electorat i sortir dignament de l’intercanvi de cops des de l’última fila sense faltar al seu compromís plebiscitari. Objectiu: plebiscitàries amb llista unitària. Són temps excepcionals i encara no toquen anticipades normals.

De primer: decidida, l’esquerra alternativa, tot i no compartir-hi ideari, es pot abraçar al mag sense manies. Ho ha fet quan coincideixen en l’objectiu si darrere hi ha la mobilització popular. Maquiavel al revés: els mitjans justifiquen la fi. Amb el repte de normalitzar alliberament social i alliberament nacional i augmentar i mantener impol·lut el seu espai de representació. Objectiu: eleccions anticipades per canviar-ho tot i que no vinguin de fora per no canviar res.

De segon: indecisos, els assemblearis renovats i els díscols reciclats del segon tripartit defugen el mag. Són víctimes d’enquestes que els donaven ales i van i vénen sota els paraigües del cap de files, que no s’atreveix a desplegar-ne cap perquè vol acumular centralitat socialdemòcrata, acabar amb el malefici històric de la seva sigla i complaure una militància i uns quadres isotònics que ensumen cadires de lloguer a molts ajuntaments. Objectiu: eleccions una mica més anticipades, per no anar de baixa.

Per postres: desorientada, l’alternativa verda postmarxista viu sumida en el dubte existencial. Amb una bicefàlia com a signe d’una escissió cada cop més irreversible al voltant del dret a l’autodeterminació. No poden veure el mag ni en pintura, però sí que veuen que una part de l’electorat l’abandona per l’esquerra independentista i que una altra també ho fa abduïda per les promeses de “duro sevillano” del professor de la cueta. Li toca salvar els mobles. Objectiu: eleccions encara més anticipades, per sobreviure i per la Catalunya social que pateix retallades del mag.

Cafè, begudes i licors: amb el dubte de si es governen o les governen, les organitzacions convocants de les mobilitzacions  històriques compten, sobretot, amb el mag audaç de les querelles i amb el dubitatiu cap de l’oposició perquè no facin un brindis al sol i amb uns alternatius que no necessiten estímuls. Volen conquistar el dret a un referèndum de “sí” o “no” per evitar el campi qui pugui de totes les forces polítiques sobiranistes.

En la timba per tancar el sopar, pinten bastos i cada vegada queden menys cartes. I el trumfo, davant de tanta atomització, és la unitat. Màgica paraula, eufemisme, o sinònim, de transversalitat. Objectiu: eleccions anticipades, que el temps s’acaba; però la incògnita del com i amb qui continua sense resoldre. Aviat sortirem de dubtes. Quan? Podria molt ben ser després d’haver repartit el pastís: les eleccions municipals, la primera enquesta fiable del sobiranisme després de l’assaig del nou 9-N.