Any nou, hàmster nou. Mirar enrere, lucidesa i memòria seran de ben segur elements claus per afrontar aquest 2016 que arrenquem amb un seguit de sensacions estranyes. A Catalunya pendents de diumenge, per saber si els responsables de la CUP desfaran el desempat de Sabadell i d’una vegada per totes es desfà el bloqueig a la investidura del president de la Generalitat. La CUP té entre els seus votants una pila de gent que ho va fer per mantenir-los fent el paper que en certa manera han jugat i juguen ANC i Òmnium, vigilar que el compromís amb el procés es manté fins al final. És clar que una cosa és la pressió ciutadana i amatent al carrer i una altra és fer jugar els diputats en un o altre sentit, administrar la força del 27-S

Arranquem el 2016 amb una sensació ben estranya, convençuts com estàvem que els diputats del Parlament ja haurien començat a treure’s la son de les orelles. I el més desvetllat encara sembla que sigui el Carrasclet que ara es passeja per les pàgines de VAE Victus. Arranquem el 2016 atrapats i donant voltes a un debat que ha estat pres per les eleccions generals, que han acabat generant una altra roda. Qui és el valent de dir ara mateix, que a més dels valsos de Viena, i els salts d’esquí, no rebrem l’any amb un doble repte electoral?

El mes de març les catalanes i el juliol les espanyoles. El mapa electoral és una cursa de processos. Procés la paraula que ridiculitzen tots aquells que no donen suport a la independència de Catalunya, és ara en el vocabulari dels populars per referir-se al ball per designar president del govern espanyol.

I paradoxalment la possibilitat d’entesa a Catalunya (remota però possibilitat) és el que pot acabar de fer decidir els vots al Congrés dels Diputats. Un govern de Rajoy amb minoria, amb abstenció socialista, i amb suports puntuals de Ciutadans és un dels escenaris més factibles. O això o joc nou. Una altra cosa és el futur polític de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez que poden acabar sent sacrificats en un o altre sentit.

Però si a Catalunya hi ha eleccions al mes de març, els interrogants encara seran molts més dels que ens van deixar el 27 de setembre. Amb En Comú Podem com a primera força, bevent de tota mena de fonts, la de Ciutadans inclosa, i amb un Junts pel Sí que ja veuríem si passaria per una nova provatura de simbiosi, o si també acabarà amb l’efecte de les generals.

Veurem doncs si aquest 2016 que ara comença transforma o arrela les més íntimes conviccions de la ciutadania i si som capaços d’anar endavant o a batzegades fins a la desinflada general. D’energia i d’ànims en necessitarem a dojo! El desgast gratuït ja ens el subministrem de sèrie.