El govern espanyol fa dies que em té ben intrigat amb aquesta obsessió pels russos. Fins ara ha reprimit l’1-O, suspès l’autonomia, haver empresonat mig govern i forçat l’exili de l’altre mig sense haver rebut quasi cap crítica interna i molt poques (d’oficials) dels seus socis europeus.

Rajoy diu considerar el govern Puigdemont com un govern derrotat i el procés liquidat. Però si és cert, per què insistir en la suposada Russia connection de l’independentisme? L’estratègia tenia sentit abans de la declaració d'independència per atemorir els bàltics, però ara que tenim el Govern empresonat o a l’exili, per què orquestrar tota una campanya mediàtica sobre la qüestió russa?

Madrid deu tenir enquestes fiables apuntant cap a un victòria sense pal·liatius de l’independentisme amb més del 50% de vot, i es prepara per evitar qualsevol tipus de reconeixement o suport exterior. El monolitisme del bloc del 155 només agreuja la percepció de fi de règim.

És curiós que s’utilitzi la Rússia de Putin per atacar Catalunya, perquè les comparacions no s’aguanten per enlloc. Al contrari, totes les males practiques que se’n denuncien són pròpies del govern espanyol: manipulació dels mitjans de comunicació, propagació de notícies falses, l’ús de la violència, l’empresonament, veto o ruïna econòmica de rivals polítics, els espionatges il·legals… tot són marca de la casa Espanya. No oblidem tampoc que fins fa un any Espanya col·laborava amb la Rússia de Putin per tal que Ceuta fos la base russa al Mediterrani, també durant la guerra d'Ucraïna, l’annexió de Crimea i el bombardeig d’Alep.

Les similituds no acaben aquí, les últimes entrevistes de Dastis a la premsa internacional citant la Constitució per justificar les vulneracions de drets humans són apassionants. És com escoltar un dirigent de l'URSS citant escrits del Partit Comunista just abans de la caiguda del mur de Berlín.

L'URSS va començar a desaparèixer dels bàltics quan perdé contra els independentistes les eleccions al Soviet Suprem el 18 de març de 1990. Suposo que perquè quan t’imposen unes eleccions és quan veus més clar que el sistema és una farsa.

Està a les mans dels catalans que el 21D sota la violència del 155 sigui l’equivalent del 18-M bàltic. El 21-D ha d’esdevenir una nova victòria que deixi clar al món que, per als demòcrates de Catalunya, l’estat espanyol ha esdevingut un estat tant invasor com ho era Rússia al Bàltic.