Fa 18 anys, quan elMobile World Congress va aterrar a Barcelona, es va considerar un èxit haver atret un congrés de gran format en un sector clau com el de la indústria dels telèfons mòbils. Des d’aquell ja llunyà 2006 el Mobile ha seguit una línia ascendent només interrompuda per la pandèmia global. Però el més important del MWC no han estat les massives concentracions anuals de professionals a Barcelona. Aquesta ha estat la part més visible, però no la més rellevant.
La dimensió més transcendent s’ha mogut en dues direccions complementàries: la seva evolució temàtica, i l’impacte sobre l’activitat econòmica local. Sobre la segona qüestió, John Hoffman, ha estat molt didàctic, en la trobada informal que diumenge va tenir lloc a la Fundació Tàpies: "El 2006 no hi havia ecosistema, i amb els anys hem passat d'un esdeveniment que té lloc un cop l'any a deixar un llegat". Quin llegat? Avui prop de 50.000 persones treballen entre les empreses emergents del sector i els 140 hubs de grans companyies tecnològiques instal·lades a Barcelona i el seu entorn metropolità.
De fet, com ha destacat el president Aragonès, aquest any es torna a batre el rècord d'empreses catalanes, amb un total de 360. El mateix estand de la Generalitat de Catalunya compta aquest any amb 46 empreses, entitats i centres tecnològics catalans, que participen en l'esdeveniment. I no es tracta de fabricants de mòbils. Són empreses que es mouen en la recerca i l'hipersector de les comunicacions digitals que va de la connectivitat mòbil de banda ampla (5G, 6G...) a la intel·ligència artificial (IA).
El Mobile ha passat de ser una gran fira de terminals mòbils a una mostra de les transformacions vertiginoses de la cultura i la comunicació digitals. I no hem d'oblidar que l’aperitiu del MWC és Integrated Systems Europe (ISE), el congrés internacional més important del sector audiovisual. La complementarietat de tots dos congressos és òbvia i creixent. Per tot plegat, no ens ha d’estranyar que alguns dels grans temes d’aquesta edició del Mobile siguin el futur d’internet a Europa, els reptes de la IA o els conflictes d’interessos entre les grans operadores de telecomunicacions i les OTT globals.
L’organització del Mobile i del ISE ja estan més que consolidats. La seva continuïtat i el seu impacte local també. Per això ha arribat el moment que les administracions públiques catalanes, amb la Generalitat al capdavant, continuïn aprofitant l’impuls aconseguit en aquests darrers 18 anys per liderar de forma decidida i programàtica tres projectes complementaris: a) la transformació del model econòmic sobre la base del coneixement i la transformació digital; b) l’aposta les indústries culturals digitals i l’audiovisual i c) impulsar i liderar el debat sobre la cultura digital, els valors democràtics i la diversitat lingüística i cultural.
L’any 2006, quan el Mobile va migrar de Canes a Barcelona, existia el projecte d’un museu de les llengües que havia de ser l’epicentre de la reflexió sobre el valor de la diversitat lingüística i cultural. La crisi del 2008 va sepultar aquella iniciativa. Quasi dues dècades més tard, hem pres consciència del fet que l’ús social de la llengua catalana està en retrocés. I sabem que una de les raons és la de les asimetries de poder amb la que funcionen de les noves comunicacions globals. El problema no és la tecnologia. El debat està en la concepció, la regulació i l’ús. Ha arribat el moment de revertir la situació i veure de quina manera les comunicacions digitals poden jugar a favor dels valors democràtics i la diversitat lingüística i cultural. És un debat de dimensió global, però Barcelona és el lloc ideal per liderar-lo.
La dimensió més transcendent s’ha mogut en dues direccions complementàries: la seva evolució temàtica, i l’impacte sobre l’activitat econòmica local. Sobre la segona qüestió, John Hoffman, ha estat molt didàctic, en la trobada informal que diumenge va tenir lloc a la Fundació Tàpies: "El 2006 no hi havia ecosistema, i amb els anys hem passat d'un esdeveniment que té lloc un cop l'any a deixar un llegat". Quin llegat? Avui prop de 50.000 persones treballen entre les empreses emergents del sector i els 140 hubs de grans companyies tecnològiques instal·lades a Barcelona i el seu entorn metropolità.
De fet, com ha destacat el president Aragonès, aquest any es torna a batre el rècord d'empreses catalanes, amb un total de 360. El mateix estand de la Generalitat de Catalunya compta aquest any amb 46 empreses, entitats i centres tecnològics catalans, que participen en l'esdeveniment. I no es tracta de fabricants de mòbils. Són empreses que es mouen en la recerca i l'hipersector de les comunicacions digitals que va de la connectivitat mòbil de banda ampla (5G, 6G...) a la intel·ligència artificial (IA).
El Mobile ha passat de ser una gran fira de terminals mòbils a una mostra de les transformacions vertiginoses de la cultura i la comunicació digitals. I no hem d'oblidar que l’aperitiu del MWC és Integrated Systems Europe (ISE), el congrés internacional més important del sector audiovisual. La complementarietat de tots dos congressos és òbvia i creixent. Per tot plegat, no ens ha d’estranyar que alguns dels grans temes d’aquesta edició del Mobile siguin el futur d’internet a Europa, els reptes de la IA o els conflictes d’interessos entre les grans operadores de telecomunicacions i les OTT globals.
L’organització del Mobile i del ISE ja estan més que consolidats. La seva continuïtat i el seu impacte local també. Per això ha arribat el moment que les administracions públiques catalanes, amb la Generalitat al capdavant, continuïn aprofitant l’impuls aconseguit en aquests darrers 18 anys per liderar de forma decidida i programàtica tres projectes complementaris: a) la transformació del model econòmic sobre la base del coneixement i la transformació digital; b) l’aposta les indústries culturals digitals i l’audiovisual i c) impulsar i liderar el debat sobre la cultura digital, els valors democràtics i la diversitat lingüística i cultural.
L’any 2006, quan el Mobile va migrar de Canes a Barcelona, existia el projecte d’un museu de les llengües que havia de ser l’epicentre de la reflexió sobre el valor de la diversitat lingüística i cultural. La crisi del 2008 va sepultar aquella iniciativa. Quasi dues dècades més tard, hem pres consciència del fet que l’ús social de la llengua catalana està en retrocés. I sabem que una de les raons és la de les asimetries de poder amb la que funcionen de les noves comunicacions globals. El problema no és la tecnologia. El debat està en la concepció, la regulació i l’ús. Ha arribat el moment de revertir la situació i veure de quina manera les comunicacions digitals poden jugar a favor dels valors democràtics i la diversitat lingüística i cultural. És un debat de dimensió global, però Barcelona és el lloc ideal per liderar-lo.